L'Església catòlica sempre ha intentat ocultar els casos de pederàstia del clergat i mai ha volgut revelar les condemnes judicials que han hagut de pagar, tant als tribunals com en acords amb les víctimes dels abusos. Tanmateix, la llista secreta amb la gestió dels 806 casos admesos per l'Església, revelada per El País, destapa algunes de les denúncies reconegudes per la diòcesi i ordres que va redactar i filtrar als bisbes Alfredo Dagnino —el talp de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE)— a l'auditoria del bufet Cremades & Calvo-Sotelo, i que després va ser acomiadat per això. La informació filtrada per Dagnino va desaparèixer de l'informe Para dar luz de la CEE. Aquesta llista secreta revela un cas molt recent a la diòcesi d'Asidonia-Jerez de la Frontera, un acord al qual es va arribar el 2022, on el bisbat va fer de mediador entre la víctima i l'ordre dels marianistes, i que es va resoldre amb un pagament de 70.000 euros per abusos en el col·legi de l'orde a Jerez entre 1964 i 1976. Tanmateix, el pagament més elevat conegut fins al moment, és dels jesuïtes, que van desemborsar 72.000 euros a una víctima de Salamanca el 2002.
Les indemnitzacions de l'església
L'estudi apunta que hi ha quantitats superiors de diners en altres sentències judicials, segons destapa El País aquest dilluns. La indemnització més elevada coneguda, tot i que, és per a diverses víctimes, és la que va pagar el professor del col·legi agustí de Valdeluz, a Madrid, condemnat pel Suprem l'any 2019 a 49 anys de presó per abusar de 12 alumnes. La compensació econòmica que va assumir l'església va ser de 142.000 euros, amb responsabilitat civil subsidiària del centre. Després d'aquesta la més elevada és la del marista Joaquín Benítez de l'escola de Sants-Les Corts de Barcelona, va ser de 120.000 euros per abusar de quatre alumnes entre 2006 i 2009, en concret, van ser 60.000 a una víctima, 40.000 a una altra i 10.000 a altres dues. En aquest cas, la Fundació Champagnat va ser responsable civil subsidiària, i la companyia d'assegurances dels maristes, responsable civil directa. Aquests casos són els únics que s'han pogut jutjar perquè no havien prescrit d'almenys 26 víctimes que acusaven d'abusos a Benítez, de 1980 a 2011. Els maristes van arribar a un acord amb altres 25 famílies en el qual van pagar 353.000 euros, segons les dades de l'ordre, amb pagaments entre els 4.000 i els 50.000 euros.
Amb tot, la compensació econòmica més alta a una sola víctima coneguda fins al moment, és la dictada pel Tribunal Superior de Castella-la Manxa en 2022 contra el sacerdot J. L. G., que va elevar la despesa a 100.000 euros, sense que l'església fos considerada responsable civil subsidiària.
Expulsió de la diòcesi
El citat diari destaca que gairebé cap procés canònic contempla el pagament d'indemnitzacions. Tot i que, algunes diòcesis ho han fet per iniciativa pròpia però arribant a acords amb la víctima. A la resta de casos, simplement han apartat l'acusat o s'expulsa, però no es compensa la víctima. En altres casos, l'acusat és condemnat per la via canònica, però no pas als tribunals. L'any 2010 a Sevilla, l'arquebisbat va comunicar que el jutjat va arxivar el cas per falta de proves, però va ser suspès per "reconeixement dels fets pel victimari". També destaquen casos on es produeixen absolucions canòniques, que després eren condemnats en els tribunals. En altres casos, no hi ha indemnització a la víctima, però la diòcesi corre amb les despeses de la teràpia. A Cadis i Ceuta, almenys consten set nenes víctimes d'abusos a una parròquia, l'any 2010, que la diòcesi es va oferir tractament psicològic i psiquiàtric. Cinc ho van acceptar, i el bisbat els hi va pagar un total de 21.847 euros, “a raó de 800 euros al mes”. En la mateixa diòcesi va passar un cas igual l'any 2008 amb altres dues menors per abusos a casa d'un sacerdot, i segons l'entitat van preferir no denunciar-ho, i se'ls va pagar 18.710 euros de teràpia.
En aquesta llista secreta també es destapa altres pràctiques d'algunes diòcesis per pagar la indemnització que s'imposen a un sacerdot, en forma de préstec, per després anar descomptant-lo del seu sou. És el cas de la diòcesi d'Asidonia-Jerez, on el bisbat va abonar la indemnització d'un sacerdot, però després se li feien una sèrie de "retencions mensuals al salari". El mateix succeeix a Pamplona, on l'arquebisbat assumeix una condemna de 50.000 euros "en forma de préstec que li concedeix al sacerdot condemnat, que el reemborsa mensualment".
53 condemnes a l'església
Pel que fa a les condemnes que l'Església ha patit als tribunals, en la citada llista secreta, consten almenys 53 ordres i diòcesis, tot i que l'informe de Dagnino, la xifra suma fins a 67. Per tant, hi ha bisbats i congregacions que no les han declarat, una prova que apunta a les llacunes de l'informe. Un cas és el del Camí Neocatecumenal, que a l'informe declara que no coneix cap cas, però una de les sentències localitzdes, de 2015, apunta que "adult s'introdueix en la Comunitat del Camí Neocatecumenal on fa activitats amb joves, dels quals aconsegueix abusar sexualment: 2 delictes d'abús sexual, 1 delicte d'exhibicionisme i 1 delicte d'exhibició de material pornogràfic". En aquest cas, la condemna va ser de 14 anys.
Hi ha altres condemnes judicials que han estat ocultes per l'església. Un cas especialment sorprenent es va donar a Ourense on el bisbe dubta de la neutralitat del fiscal en un cas i apunta: "s'adverteix expressament sobre els problemes derivats de l'actuació de la Fiscalia d'Ourense per falta d'objectivitat i d'imparcialitat". Tot i que és un capellà denunciat dues vegades i condemnat, segons l'informe. La diòcesi per la seva part assenyala que "s'informa sobre una actuació del Fiscal responsable de la gestió de l'acusació pública en causa que es reputa reprovable per suposada falta d'objectivitat i imparcialitat per causa de la condició sacerdotal de l'imputat". L'informe no especifica el cas, però segons detalla el diari és el del rector d'Avió, Pablo Serafín E. D. sobre uns fets del 2006 durant les hores de catequesi. La sentència de l'audiència Provincial és de 2022, amb una pena de 18 mesos de multa, 2.700 euros. Quan el cas es va publicar a la premsa, va aparèixer una segona denúncia.