Sequeres cada cop més dures i llargues, una gestió deficient del sòl forestal i l'augment continuat de la temperatura són un còctel molt perillós que, sovint, explota en forma d'incendi. Actualment, el sud d'Europa, en especial Itàlia i Grècia, lluiten contra focs extremadament violents sense precedents i si bé l'estat espanyol no es troba en la mateixa situació, fa uns anys que pateix escenaris similars. A Espanya, en els darrers set mesos s'han comptabilitzat 16 grans incendis, és a dir, 9 més que la mitjana del decenni. Són els focs cada vegada més incontrolables i destructius?

🔴 Itàlia s'enfronta a greus episodis climàtics: incendis a Sicília i tempestes a Milà

Víctor Resco de Dios, professor d'Incendis i Canvi Global a la Universitat de Lleida, ha afirmat a Efe que amb els focs actuals entrem en una nova realitat: "Són incendis gairebé impossibles d'apagar i que poden cremar durant més d'una setmana" resultat de masses forestals contínues, sense gestió o abandonades, i gairebé sense disrupció per camps agrícoles.  El 2022 a Espanya, una de les zones d'Europa més proclius al risc de patir-los, el foc va arrasar 268.000 hectàrees de muntanya, més de tres vegades la superfície mitjana cremada els deu últims anys, xifra que dona una idea de la creixent virulència, freqüència i gravetat dels incendis, segons dades del Ministeri de Transició Ecològica. L'expert ha posat èmfasi en la necessitat d'un canvi de la política forestal, potser ja no per a aquest any, però sí de cara al futur, per adaptar-la a la realitat que ens imposen el canvi climàtic i els incendis, i intentar aconseguir que el problema dels megaincendis el 2024 sigui menys greu.

Una política diferent

Resco ha apuntat que més que el que passi aquest estiu en si, "l'important és la tendència en què estem imbuïts", i que ha propiciat que en els darrers 6-7 anys, i encara que és poc temps, un ascens considerable de la superfície cremada, perquè ara els incendis cremen amb més intensitat."El fet que aquesta campanya, per exemple, es cremi poc, no seria una bona notícia, cosa que no s'ha cremat aquest any acabarà l'any que ve", ha lamentat el professor.

Aleshores, cap a on s'haurien d'enfocar aquestes noves polítiques forestals? Per l'expert s'ha d'apostar per una estratègia que s'enfoqui en els incendis i les persones, sense oblidar com generar i mantenir paisatges segurs, resistents al canvi climàtic i als incendis, que emmagatzemen carboni, protegeixen de l'erosió i alberguen biodiversitat, en un context d'emergència climàtica.

Fins al moment, la política forestal predominant ha estat la que se centrava en la conservació, per Resco ha fracassat: "El que ens diuen els ecòlegs és que una muntanya poc gestionada, en pro "d'una suposada diversitat", la biodiversitat disminueix i com a conseqüència augmenta el risc. Aquesta és "la paradoxa de la protecció", com més protegim els paisatges, és a dir, com més els excloem de les activitats humanes, més augmenta la probabilitat de patir un megaincendi, ha posat èmfasi Resco per a qui, a dia d'avui, el principal gestor de les nostres muntanyes és el foc.

No només el canvi climàtic 

L'expert ha apuntat que en nombroses ocasions el problema dels focs s'atribueix únicament al canvi climàtic, però aquest no és determinant, tot i que afavoreix la propagació de les flames i allarga la temporada: "El canvi climàtic és una alerta per actuar amb més rapidesa, un catalitzador dels focs". Resco es mostra preocupat pel "col·lapse" en extinció amb situacions cada cop més dures per a bombers i agents forestals com l'augment del combustible disponible, episodis de mortalitat de zones boscosa muntanyoses (...) factors que predisposen a focs de molta intensitat i gairebé sense mitjans per donar resposta a tothom.

Només l'any passat, la setmana del 15 de juny, es van atendre a Catalunya 274 avisos per incendis, a més, d'altres importants a Sierra Bermeja (Màlaga), a la Serra de la Culebra (Zamora) i a Navarra i Aragó, entre altres. Ha demanat plans d'autoprotecció per part d'urbanitzacions i ajuntaments, més consistents i robustos davant dels incendis, ja que sota condicions d'estrès fort (vent sequeres, onades de calor) els actuals són "insuficients" per evitar que els grans incendis forestals calcinin habitatges.