L'Audiència Nacional ha imputat un sotsoficial de la Guàrdia Civil per cometre il·legalitats en les seves investigacions, i que ell mateix havia reconegut. El membre del cos de seguretat s'encarregava de perseguir organitzacions criminals, i apareix en una gravació confessant les seves males pràctiques. "Soc el més il·legal dels il·legals", arriba a afirmar, segons informa elDiario.es. Entre aquestes suposades irregularitats, hi hauria exemples com ara col·locar dispositius de seguiment sense autorització judicial o realitzar interrogatoris sense la presència d'un advocat.

Les converses van ser gravades per una dona amb qui l'agent de la Guàrdia Civil estava iniciant una relació. Quan va declarar davant el jutge el passat mes de juliol, ell va explicar que ho havia fet per protegir-se perquè en el passat havia tingut problemes amb homes casats. Després, diu que va adonar-se que una de les persones que era víctima dels mètodes il·legals del Guàrdia Civil era amic seu, i va decidir entregar les gravacions perquè pogués defensar-se. Mentrestant, un superior de l'agent investigat va compartir amb el jutge un informe en què s'acusava la dona de col·laborar amb una de les organitzacions de narcotràfic que investiga la seva unitat.

El govern espanyol, el 8M i la pandèmia

El cas encara s'embolica més perquè l'agent és una de les figures que va participar en l'elaboració dels atestats policials falsos que van intentar vincular el govern espanyol amb la propagació de la pandèmia de la covid el 2020. De fet, ell va ser membre de l'equip del superior mencionat anteriorment que va confeccionar els informes plens de suposicions, acusacions infundades i informes mutilats que pretenia concloure que l'executiu central havia permès la manifestació feminista del 8M del 2020 malgrat saber que la pandèmia circulava pel país i que era una celebració perillosa per la salut pública.

Els informes, que formaven part de l'Operació Sanitari, van provocar la imputació del delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, si bé assenyalaven amb especial interès l'epidemiòleg i portaveu Fernando Simón i figures de renom com ara la ministra d'Igualtat, Irene Montero. La jutgessa de l'Operació va acabar arxivant el cas només després de la polèmica política i mediàtica que havien provocat els atestats un cop s'havien fet públics. De fet, les afirmacions que apareixien en aquests atestats havien estat aprofitades pel Partit Popular i per Vox per tal d'incorporar-les a l'estratègia de desgast contra el govern de Pedro Sánchez, en plena pandèmia.