A 40 graus, passejant per la C-26 que creua Ripoll arribem al bar Esperança. És davant de l'estació de ferrocarrils i a un pas de la parada d'autobusos. Allà el temps sembla aturat. Un grup d'homes musulmans hi passen cada migdia quan han sortit de treballar. Conversen amablement.
En Mohamed fa 30 anys que viu a Ripoll i veu de seguida que som periodistes. Parla amb els seus companys en àrab i s'adreça a nosaltres en català. "Tot ha canviat", ens diu sense que pràcticament li puguem fer cap pregunta. I s'endinsa en un monòleg que va des del seu record dels nois que fa un any van atemptar a Barcelona i Cambrils fins a la crítica irada de "per què no vigilaven l'imam?".
Els nois de la cèl·lula terrorista del 17-A tenien entre 17 i 24 anys. Alguns eren germans. Tots vivien a Ripoll. Eren la segona generació de famílies musulmanes que vivien des de feia anys en aquest municipi que neix entre els rius Ter i Freser, tenien la mateixa edat que el fill d'en Mohamed. "Venien a casa a jugar a la Playstation", explica. "Ho tenien tot", murmura mentre fa una reflexió sobre la religió i la política i sobre el fet de tractar tota una comunitat en funció dels fets de només uns quants.
"Després d'això ha canviat la relació amb els veïns", diu en Mohamed. Assegura que després dels atemptats, tot i que a Ripoll no hi hagut cap atac xenòfob contra la comunitat musulmana, res és el mateix. Hi ha mirades furtives i costa tenir la confiança a l'hora de llogar un pis. "La raça és la raça. I ens dol", sentencia.
"Tot ve de l'imam"
A dos quarts de dues del migdia obre la mesquita del carrer Sant Bartomeu. És on hi havia l'imam Abdelbaki Es Satty que va captar els joves i a qui es considera principal cap de la cèl·lula i cervell dels atacs. En Hamza s'hi acosta com cada dia. Té 23 anys i coneixia el grup de joves terroristes. Com en Mohamed, coincideix en que "alguns veïns de Ripoll et miren rar, desconfien".
"Tot ve de l'imam". En Hamza fa una anàlisi del per què els joves de segona generació cauen en mans d'un radical que els convenç per atemptar a Catalunya i perdre la vida si cal. "Els agafa un per un", explica, i diu que és capaç de veure si coneixen o no l'Alcorà i si el seu desconeixement pot fer que el segueixin fins al final. "Nosaltres hem nascut al Marroc. Per això no em va agafar a mi. Ja va veure que no el seguiríem". En Hamza coneix l'Alcorà i el que significa la jihad.
La jihad és l'esforç per ser cada dia millor persona, no una guerra encaminada a l'expansió de l'islam. El desconeixement de l'Alcorà fa que es pugui interpretar la jihad com a guerra, lluita contra Occident, i per tant es cregui que sigui una crida al terrorisme amb joves disposats a perdre la vida. I això és el que en Hamza i el nou imam de Ripoll creuen que va passar amb els joves que van organitzar els atemptas del 17-A.
Les ombres d'Abdelbaki Es Satty
En Hamza va estar 3 hores responent preguntes dels Mossos dies després dels atemptats.
La policia va investigar l'entorn de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty. Els Mossos han refet tot el seu passat a Catalunya i a l'exterior per mirar de trobar les connexions que tenia i el moment en què es radicalitza i comença a operar a Catalunya, i a investigar per què ningú no va detectar la seva radicalització ni per què el CNI no va avisar que era col·laborador seu.
Les investigacions els van portar fins a l'operació Xacal. Abdelbaki Es Satty va viure a Vilanova i la Geltrú, entre el 2006 i el 2008. N'era el segon imam i va sortir indemne de l'operació policial en què va acabar entre reixes bona part de la cúpula de la comunitat religiosa. La investigació va acabar amb 20 jihadistes detinguts que van acabar tots en llibertat mesos després.
El 2010, però, el condemnen per un cas de drogues i entra a la presó de Castelló on roman tancat fins el 2014. Allà coneix Rachid Aglif, àlies El Conejo, un dels membres de la cèl·lula responsable de l'atemptat de l'11-M del 2004. En aquell moment s'encarregava d'organitzar les hores d'oració entre els reclusos musulmans i fonts policials asseguren que va ser aquí on el CNI el va captar de confident. La Subdelegació del Govern de Castelló acorda l'expulsió de l'imam.
Però abans ja havia estat condemnat. Consten antecedents del 2006 per lesions al País Basc. Però l'any 2015 el contenciós administratiu anul·la l'ordre d'expulsió i no fa constar la condemna per lesions.
Dos mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el CNI admet que Abdelbaki Es Satty era un dels seus confidents. El CNI va contactar "seguint els protocols i com fan totes les forces i cossos de seguretat de l'Estat" amb l'imam de Ripoll quan aquest complia el 2014 una condemna a la presó de Castelló per tràfic de drogues. El seu nom apareixia en sumaris judicials per la seva presumpta relació amb terroristes jihadistes.
Abdelbaki Es Satty va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar la nit de dimecres, 16 d'agost, hores abans que els jihadistes atemptessin a la Rambla i al passeig marítim de Cambrils. Els investigadors van trobar entre la runa diversos bitllets d'avió a nom seu amb destinació a Brussel·les.
A la casa d'Alcanar va aparèixer també la seva cartera amb la documentació i un llibre de color verd amb el seu nom a la primera pàgina i on es guardava un full manuscrit amb el text: "Breu carta dels soldats de l'Estat Islàmic en terra de l'Àndalus per als croats".
Segons Fernando Andreu, el jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas, els jihadistes de Barcelona i Cambrils havien acumulat centenars de quilos de material per fabricar explosius per cometre "una acció terrorista de gran envergadura", cosa que es va frustrar en esclatar la barreja que preparaven per arribar a fabricar una important quantitat de TATP.
"La figura de l'imam és clau"
"Ens ha quedat una gran ferida oberta perquè en tota aquesta història de l'imam no s'ha pogut treure l'entrellat", lamenta la regidora Montsina Llimós. Llimós és la responsable del nou pla de convivència de l'Ajuntament de Ripoll. "La figura de l'imam és clau" remarca. "Si era un agent del CNI, si algú tenia la mínima sospita que aquest personatge podia ser perillós i no va obrir la boca, realment és gravíssim" subratlla la regidora, que admet que "costa molt d'entendre que triés Ripoll".
Segons els fets "es veu un comportament molt sectari de l'imam amb aquesta radicalització tant ràpida", diu la regidora. Llimós explica que a la comunitat musulmana de Ripoll es van sentir enganyats, que ningú sabia els antecedents de l'imam: "Això és imperdonable".
Montsina Llimós, responsable del pla de convivència de l'Ajuntament de Ripoll, fotografiada durant l'entrevista amb el Nacional.cat / Foto: Sergi Alcàzar
L'Ajuntament de Ripoll ha demanat personar-se al cas, però el jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, els ho ha denegat. També va demanar la compareixença del director del CNI per explicar la relació amb l'imam. Però tampoc els ho van acceptar. "Espero que la investigació miri de saber si hi va haver més joves captats", diu Montsina Llimós.
Agents de la unitat d'informació que treballaven sobre el territori i que coneixien l'entorn de la mesquita de Ripoll admeten sobre els integrants de la cèl·lula que "els serveis centrals d'informació encarregats de parlar amb totes les comunitats vam considerar que no era una amenaça". I ho expliquen perquè no es van detectar influències ni discursos radicals i no hi havia investigats"
L'imam Abdelbaki Es Satty va arribar a Ripoll el 2015. S'hi va estar uns dos anys amb anades i vingudes intermitents al Montsià on també havia viscut. Va arribar rebutjat de Bèlgica i a Ripoll va trobar un lloc on tenir la part del sou i una pedrera per formar una cèl·lula.
Ara a la mesquita del carrer sant Bartomeu hi ha un nou imam. És Mohamed El Oncre. Va arribar fa 10 mesos a Ripoll. Té 71 anys i ha viscut 17 anys a Roses.
Foto: Sergi Alcàzar
Mohamed El Oncre va accedir a ser imam de Ripoll després que la policia li revisés tota la documentació, li donés el vistiplau i passés 15 dies de prova a la mesquita dirigint les oracions.
"Fa 20 anys que estudio l'Alcorà. Predico l'islam de la pau, de l'alegria..." ens explica moments abans de començar l'oració del migdia. "S'han d'ensenyar només les coses bones. Mai he tingut problemes a Espanya ni al Marroc", explica, i amb una voluntat ferma de passar pàgina, insisteix que a Ripoll ara "tot està bé". "Està oblidat, no volem que torni a passar. No volem problemes" remarca.
Amb el seu castellà bàsic mira de fer-nos entendre que les famílies dels joves morts han superat el dol i que no es parla de l'atemptat a la mesquita. "Els que van morir, Déu ja els ajudarà" diu, mentre insisteix en el seu discurs de la pau: "Volem que regeixi la pau a tot el món. Tots som del mateix pare i la mateixa mare però cada un té la seva religió i cal respectar-ho tot".
Foto: Sergi Alcàzar
El futur
"No és el mateix estar integrat que estar inclòs" diu la regidora Montsina Llimós que explica que per a l'Ajuntament la prioritat és esmenar el que no va funcionar.
El 17 d'agost a Ripoll es va viure una situació inimaginable: "Ningú havia previst mai ni en els pitjors malsons que aquí hi pogués haver una cèl·lula jihadista. Hi ha havia el sentiment que les coses s'estaven fent prou bé. Si analitzem el que era un bon grau d'integració, a Ripoll es donava. Eren nois que parlaven català, que es relacionaven amb la resta de ciutadania perfectíssimament, que alguns d'ells treballaven, que participaven en entitats, que no vivien en un barri separat de la resta... Tot això aquí funcionava. És la gran diferència de precedents que hi hagut en altres llocs on els terroristes estaven en una situació de marginalitat. Aquí tot això no passava".
"No passava i no obstant hi va haver la cèl·lula", diu Llimós per introduir el pas endavant que s'ha fet a Ripoll després dels atemptats. "Hem d'aprofundir molt més", explica, i per això s'ha dissenyat un nou model de convivència que passa per un canvi de perspectiva en l'anàlisi on hi estan implicats l'Ajuntament, el Consorci de Benestar Social i la ciutadania.
Concentració a Ripoll per condemna dels atemptats del passat agost / Foto: ACN
No s'oblidarà mai ni s'ha d'oblidar mai
El nou pla surt de la participació directa de la ciutadania, d'on es busquen les respostes per posar en pràctica el que anomenen ICERT: Impacte, connexió, emocions, reflexió i transformació. Després de l'impacte es busca la connexió traslladada a les emocions que porten a la reflexió i la posterior transformació de certs elements de la societat.
Per Montsina Llimós "no hi ha un Ripoll d'abans del 17 d'agost i un de després, el dia a dia no ha canviat". Però tant en Mohamed com en Hamza se senten observats una mica més que abans dels atacs i noten recels.
"Com ens costa gestionar la diferència i com ens costa veure que la diferència ens pot enriquir" diu la regidora mentre explica que precisament el nou pla de convivència pretén un canvi de mirada: "Entendre que la diferència forma part de la nostra societat i ha de possibilitar tenir una mirada oberta que ens enriqueixi".
El que va passar el 17-A "no s'oblidarà mai ni s'ha d'oblidar mai. S'ha d'incorporar aquesta pàgina a la història de Ripoll".