L'homosexualitat és habitual entre mamífers i positiva per a l'evolució, segons un estudi liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) publicat a la revista Nature Communications aquest dimarts. La conclusió és que les relacions entre individus d'un mateix sexe es donen amb més freqüències en aquelles espècies que interactuen dins d'un mateix grup. Però, que hi té a veure aquí la qüestió evolutiva? Doncs que l'homosexualitat juga un paper important en establir i mantenir els vincles dels individus al grup.
L'homosexualitat en mamífers fa temps que atreu l'atenció de disciplines com la sociologia, la psicologia, la zoologia, la biologia evolutiva o l'ecologia del comportament, ja que s'ha considerat sovint un enigma evolutiu perquè no contribueix directament a la reproducció. Ara se sap que aquest comportament sexual és comú en aquesta classe d'animals, fins al punt que s'ha registrat fins al moment en un 5% de les espècies i el 50% de les famílies —amb prevalença similar en mascles i femelles. És sobretot habitual en els primats, on s'ha observat en un mínim de 51 espècies (de lèmurs a simis). Segons el CSIC, en aproximadament el 40% de les espècies el comportament homosexual és una activitat moderada o, fins i tot, freqüent durant l'època d'aparellament.
La relació d'homosexualitat i evolució
L'estudi ha detectat una associació significativa entre el comportament sexual entre individus del mateix sexe i el comportament social, amb les espècies socials com a les que més probabilitat tenen d'exhibir aquesta mena d'interaccions. Això reforça la hipòtesi que l'homosexualitat s'ha vist afavorida evolutivament com una forma d'establir, mantenir i reforçar relacions socials que poden augmentar els vincles i l'aliança entre membres d'un mateix grup. "El nostre estudi suggereix que el comportament sexual entre individus del mateix sexe exhibit per mamífers no humans, més que un comportament aberrant o mal adaptatiu, és una adaptació que juga un paper important en el manteniment de relacions socials en ambdós sexes i la mitigació dels conflictes principalment entre mascles", ha indicat l'autor principal de l'estudi, José María Gómez.
En aquesta línia, l'anàlisi ha trobat una relació entre l'homosexualitat i la violència intrasexual (només per mascles): els més violents són els qui tenen més probabilitat d'exhibir aquest comportament sexual en algun moment. Sigui com sigui, el que està clar és que "l'evolució ens ha deixat un rastre de valor incalculable per entendre aquest comportament a la natura", segons l'investigador Miguel Verdú.