En Ferran Barrios es passa l'estiu mirant l'horitzó. És un dels dos guaites de Castellfollit del Boix, al Bages. Fa deu anys que va començar a fer aquesta feina. És músic, i a l'hivern fa concerts i dona classes. L'estiu se'l passa a la torre de guaita. I per passar el temps, sense desviar la mirada, toca l'acordió.
"Tenim un mapa, emissora i prismàtics", diu per explicar com fa la seva feina. I amb això, han d'alertar els bombers de les columnes de fum i guiar-los fins els incendis.
Els guaites fan torns de deu hores. "Estem deu hores vigilant si hi ha una columna de fum. Avisem els bombers, els ubiquem... no és tan fàcil, perquè veiem el fum en una muntanya i s'ha d'ubicar com més ràpid millor". "El més difícil és encertar-ne el punt. És difícil perquè no veus les flames a 20 km", diu en Ferran sense deixar de mirar l'horitzó. "Cinc minuts per una columna de fum és molt".
Atents i ràpids
Hi ha 60 punts de guaita a tot Catalunya. Són punts estratègics de visualització. N'hi ha aproximadament un cada 15 km.
L'atenció i la rapidesa dels guaites és el seu bé més preuat. Han de detectar la columna i avisar els bombers per evitar que el foc s'estengui. La columna es detecta ràpid "perquè normalment el paisatge és net i a la mínima que hi ha alguna cosa diferent ja ho veus".
"Som importants fins que arriben els bombers i l'helicòpter de comandament", explica. "Fins que no arriben els equips d'extinció, guiem com va l'evolució del foc". "Si en cinc minuts no creix, ja veus que no serà important. Però en deu minuts, un foc, si es donen les condicions de temperatura, vent, massa forestal... pot créixer molt". Admet que es passa malament fins que no arriben els bombers perquè miren amb impotència l'evolució del foc, sense cap més possibilitat que guiar els bombers i explicar-los cap a on va la columna de fum.
El temps passa
El temps no passa en va. L'evolució del territori i les tecnologies han provocat alguns canvis que han fet esclatar la bombolla tranquil·la on vivien els guaites.
El guaita és el primer que veu el fum i el primer que avisa... o que avisava... perquè amb els mòbils i les xarxes socials tothom acaba sent guaita. "Abans tenia molt més sentit perquè no hi havia mòbils". Però el guaita és expert a saber si allò que s'alça és fum o no.
Són dels ulls i la referència dels bombers de qui es refien al 100%. Perquè quan arriba un avís a sala des del 112 d'un ciutadà, sovint contrasten la informació amb el guaita que hi ha a la zona i confirmen falses alarmes perquè a vegades és un foc, però d'altres, no. La pols juga males passades. Un cotxe passant ràpid per una via forestal pot provocar una polseguera que es pot arribar a confondre amb una columna de fum d'un incendi forestal.
Com els bombers, la prioritat pels guaites són les persones. Per això els darrers anys, amb el desenvolupament d'urbanitzacions en zones boscoses, en Ferran pateix més si el foc és a prop de les cases.
Deu hores en guàrdia
Els guaites fan torns de deu hores. "En són moltes com per estar sempre atent", diu en Ferran. "Reconec que és una feina que no és fàcil", afegeix, i admet: "Deu hores mirant, al final sí que veus fum on no n'hi ha", i esclata a riure.
Admet que els guaites tenen unes característiques especials i que s'han de buscar coses per fer perquè si no "deu hores només guaitant sense moure't... uff". Per això en Ferran Barrios toca l'acordió. No necessita mirar ni l'instrument, ni partitures. També escolta la ràdio o posa música. "Llegir és més delicat perquè a cada línia hauria d'aixecar el cap", diu mentre repassa mentalment tot allò que fa mentre mira la línia entre el cel i el bosc. "Ioga... coses així... però alguna cosa has de fer perquè si no et pots tornar mig boig", i admet que si hagués d'estar cada dia sol durant 3 mesos, "no ho faria". "És molt solitari, no ho faria. I la gent nerviosa no ho pot fer. Es tornarien ximples".