Que després de l'hivern, el desglaç del gel deixi pas a la vegetació florint és un bon senyal que obre la porta a la primavera. Tanmateix, que cada cop hi hagi més terreny de Groenlàndia amb vegetació i això és qualsevol cosa menys un bon senyal. Un estudi de la Universitat de Leeds publicat a Scientific Reports, assenyala que des de la dècada dels 1980, grans àrees de gel a l'illa han estat substituïdes per roques i vegetació que guanya terreny any a any. Quin és el problema? Què la vegetació s'apoderi de l'illa augmenta les emissions de gasos d'efecte hivernacle, el canvi en el paisatge i l'ecosistema.
L'anàlisi dels registres per satèl·lit ha demostrat que durant les últimes tres dècades s'han desfet unes 11.000 milles quadrades de la capa de gel i les glaceres de Groenlàndia, una àrea equivalent a la mida d'Albània i que representa l'1,6% de la seva coberta de gel total. A mesura que el gel s'ha retirat, la quantitat de terra amb vegetació que hi creix ha augmentat en 33.774 milles quadrades, més del doble de l'àrea coberta quan va començar l'estudi.
El paisatge ha canviat tant, que el que abans eren quilòmetres quadrats d'una espessa capa de gel, es converteixen en aiguamolls. "L'aigua alliberada del gel que es fon està movent sediments i llims, i això finalment forma aiguamolls", afirmar Jonathan Carrivick, coautor de l'estudi, al The Guardian. La proliferació d'aiguamolls a la zona no és només un impacte a l'ecosistema, sinó que aquestes masses de vegetació i aigua generen més gasos d'efecte hivernacle i acceleren el desgel de les zones confrontants.
Una zona d'alt risc davant el canvi climàtic
L'estudi remarca que Groenlàndia a temperatura mitjana anual de l'aire entre el 2007 i el 2012 va ser 3 °C més càlida que la mitjana entre 1979 i 2000. És a dir, que és una de les zones del món que s'escalfa més ràpidament. Juntament amb altres àrees crítiques davant el canvi climàtic com la mar Mediterrània, l'impacte de l'escalfament global és més dur.
"L'expansió de la vegetació, que es produeix en conjunt amb la retirada de les glaceres i la capa de gel, està alterant significativament el flux de sediments i nutrients a les aigües costaneres", assenyala el doctor Michael Grimes, també coautor, afegeix: "Aquests canvis són crítics, especialment per a les poblacions indígenes les pràctiques tradicionals de caça de subsistència depenen de l'estabilitat d'aquests delicats ecosistemes. A més, la pèrdua de massa de gel a Groenlàndia contribueix substancialment a l'augment del nivell del mar global, una tendència que planteja reptes importants tant ara com en el futur".
🌳 Ets compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GreeN on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.