El Govern mantindrà com referencia els objectius de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que preveu aprovar abans que acabi l'any que ve per aplicar-se el 2021 "malgrat" la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que nega la capacitat de la Llei catalana de canvi climàtic de fixar objectius quantificables, davant de la qual optaran per altres mesures de reducció.
Ho ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, en una atenció als mitjans aquest dilluns, en la qual ha especificat que la mateixa sentència avala que el Govern compti amb instruments per desenvolupar la seva activitat: "És partint d'aquesta capacitat per regular les emissions a través de plans de Govern, accions i subvencions que continuem tenint els objectius com a marc de referència".
Ha subratllat que es tracta d'objectius "demostrats científicament i formen una tendència europea i mundial per lluitar contra el climàtic" a la que Catalunya es vol sumar, després de la primera reunió de la Comissió d'experts de canvi climàtic, designada pel Parlament en aplicació de la llei i que té el mandat de proposar els Pressupostos de Carboni de Catalunya.
Emergència climàtica
En la seva primera trobada aquest dilluns, la comissió ha debatut el concepte de Pressupostos de carboni, que marcaran les emissions que tant els sectors regulats per mercat com el difús podran fer a Catalunya, i haurà de fer una proposta perquè s'aprovi primer al Govern i després al Parlament, amb el 31 de desembre de 2020 com a data màxima segons la norma.
Aquests Pressupostos persegueixen baixar les emissions després que la Generalitat declarés Catalunya en emergència climàtica i que les emissions pugessin el 2018. El comitè haurà de fer un seguiment anual d'aquests Pressupostos, i aquest dilluns ha elegit per a la seva presidència --que serà rotatòria-- a Montserrat Termes, integrant del grup.
EP/ Conselleria de Territori i Sostenibilitat
Per al desenvolupament de la Llei, el Govern fixarà el marc de referència tant d'adaptació com de mitigació de gasos, que formen part de la base d'aquests Prespuestos de carboni, i Calvet ha dit que són objectius ambiciosos: "Volem arribar el 2050 a la neutralitat d'emissions, que no vol dir que no hi hagi emissions, sinó que queden neutralitzades pel conjunt de l'activitat i l'economia del país".
El conseller ha recordat que la Llei va ser recorreguda per l'anterior Govern central del PP i l'actual del PSOE no va retirar el recurs, però ha dit que continuen tenint eines per reduir les emissions i que aquests Pressupostos indicaran objectius de reducció tant per a sectors que ja tenen limitacions com indústries cimenteres i d'energia --han de pagar factures d'emissions a partir d'un nivell-- i per a l'activitat quotidiana, com a transport i llars.
"No és suficient la reducció d'emissions"
Sobre la factura actual de drets d'emissions regulats, ha reclamat que els diners que ingressa l'Estat d'aquests drets puguin ser utilitzats pel Govern, i ha afegit que han constatat que "tot el que s'havia fixat com a referència a partir de la COP de París --la conferència de l'ONU sobre clima de 2015-- està en crisi.
"Hem vist que no és suficient la reducció d'emissions que s'havia plantejat a nivell planetari per poder estar per sota del grau i mig el 2100, que és l'augment de la temperatura que, si es produís, suposaria un greu impacte en el medi natural i la biodiversitat" pel que revisen i acceleren mesurades.
Sobre altres mesures de la Llei, ha dit que preveuen aplicar l'1 de gener de 2020 l'impost al CO2 que serà finalista i servirà per a accions per al medi natural i la preservació de la biodiversitat, actualment en els treballs previs.