Ase magre, carregat de mosques. El Govern de la Generalitat de Catalunya no passa pel seu millor moment, amb la crisi de Rodalies, que ha posat en entredit un dels eslògans de l'executiu de Salvador Illa, que venia la gestió com el seu fort, després de l'aterratge al Palau de la Generalitat i a les diverses conselleries de quadres del món local acostumats a gestionar, però l'esclat de la crisi ferroviària i el descontrol amb Renfe i Adif han mostrat les costures d'un govern que, a més, ha d'afrontar el temporal amb el president de baixa mèdica. I quan això passa, l'oposició, fins i tot aquells grups que van votar a favor de la investidura l'agost de 2024, aprofiten per gesticular per als seus o fer llenya de l'arbre caigut.
I és el que passarà aquesta tarda a la comissió d'Interior del Parlament de Catalunya, on, obligada per Comuns, Esquerra i la CUP, la consellera d'Interior, Núria Parlon, acompanyada del director general de la Policia, haurà de donar explicacions sobre la resposta dels Mossos als incidents registrats a Barcelona arran de les manifestacions que es van fer el mes d'octubre a favor de Palestina, que van acabar amb incidents i l'ús de gas pebre per part dels antiavalots de la policia catalana, i també pels incidents a Montserrat durant la visita, el mes de juny, del rei espanyol Felip VI, i d'un incident de matinada a la festa major de Sant Just Desvern, on els Mossos van detenir dues persones després d'una trifulga al final d'un dels concerts. No s'espera que ni Parlon ni Josep Lluís Trapero surtin del guió marcat. En els tres casos que avui es tractaran, des de les tres de la tarda al Parlament, la consellera, a través de respostes parlamentàries, ja ha donat comptes del dispositiu i les actuacions policials amb informes fets per la Direcció General de la Policia.
El CECOR no va autoritzar l'ús d'esprai OC a Sants
El que no se sabia fins ara, però, era que el Centre de Coordinació (CECOR) no va autoritzar, de manera prèvia, l'ús de gas pebre a l'estació de Sants el 15 d'octubre, quan els busos del Hapoel, un equip israelià de bàsquet, van quedar bloquejats per un grup de 200 persones a la rampa de sortida de l'hotel que hi ha a la part superior d'aquesta estació del centre de Barcelona. L'ús d'esprais OC en aquell moment, quan diverses persones seien a terra per evitar que poguessin sortir i arribar a Manresa, on jugaven un partit al vespre, va encendre una crisi amb els partits d'esquerra molt bel·ligerants amb Interior i els Mossos. Grups propers als Comuns i la CUP han intensificat la campanya contra aquesta eina policial, aconseguint fins i tot que Interior accepti, com va avançar la setmana passada ElNacional.cat, que estan revisant l'ús del gas pebre per "ajustar-lo a les recomanacions d'organismes defensors dels drets humans". Ara, amb aquesta novetat rellevant, que el CECOR no va autoritzar l'ús de gas pebre, sembla que el Govern es renta les mans de la utilització de l'esprai en aquell moment i cedeix les responsabilitats als caps operatius de la Brimo sobre el terreny, per si se'n poden derivar conseqüències legals o, si més no, polítiques.
Cap a les quatre de la tarda d'aquell dia, en un context de protestes en diversos punts del país, un dispositiu dels Mossos d’Esquadra va intervenir als voltants de l’estació de Sants després que unes 200 persones es concentressin bloquejant la sortida de l’Hotel Barceló Sants, on estava allotjat l’equip de bàsquet del Hapoel Jerusalem. Segons els informes interns de la Direcció General de la Policia, els concentrats van desatendre reiteradament les indicacions dels agents perquè s’apartessin de la zona. La situació es va tensar quan es va haver de garantir la sortida immediata dels autocars de l’equip, amb el risc que quedessin encerclats enmig de la multitud, un escenari que els comandaments policials van considerar d’alta perillositat operativa. Davant d’aquesta situació d’urgència, efectius de la Brigada Mòbil van fer ús d’esprai OC per dispersar les persones que ocupaven l’espai i obrir pas als vehicles. Segons els mateixos informes, que ha revelat la consellera Parlon al Parlament, en una resposta parlamentària a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, no es va autoritzar des del CECOR i van ser els mateixos agents a peu de carrer els que en van fer ús per la urgència, asseguren, de la situació. La intervenció va permetre desallotjar la zona i facilitar la sortida dels autocars sense que quedessin atrapats entre els manifestants, i es van reportar alguns afectats, però no ferits, segons els informes.
Oposició espera respostes
En una resposta bastant ambigua, la consellera Parlon assegura al Parlament que, des de la Direcció General de la Policia, es fa una "avaluació operativa global" i que es creu que els agents "van actuar d’acord amb els protocols establerts, utilitzant els mitjans imprescindibles per evitar riscos greus per a les persones i, en determinats moments, en un context d’agressions massives, barricades amb foc i atacs a infraestructures sensibles". Tot i això, sense entrar en l'ús del gas pebre a la zona de Sants, que és el que va encendre la crisi amb els socis d'investidura. Sobre l'actuació per urgència, que preveu el protocol, la consellera també assegura que "s’emparen en la normativa que permet l’ús de mitjans de menor lesivitat quan existeix risc immediat per a la integritat física de persones", tot i que el CECOR, i per tant, la part governativa, no autoritzés l'ús de l'esprai per obrir pas als autocars del Hapoel Jerusalem aquell 15 d'octubre. "En qualsevol cas, les actuacions policials s’avaluen sempre, tal com ja s’ha assenyalat", apunta la titular d'Interior. Dels pocs dubtes que queden per resoldre a la comissió d'aquest dimecres al Parlament, si ja hi ha conclusions d'aquesta avaluació de la Direcció General de la Policia sobre l'ús de gas pebre a Sants i que, tal com ha recordat el Govern, es va fer sense autorització prèvia per part del CECOR. Els partits de l'oposició es freguen les mans. Ase magre, carregat de mosques.
Càrregues i gas pebre el 15 d'octubre
Segons detallen els informes recollits per Interior dels dies de protestes a favor de Palestina a Barcelona, les càrregues policials per dissoldre manifestacions es van concentrar a diversos punts molt concrets de Barcelona, especialment a la Ronda Litoral (B-10), al voltant de l’estació de Sants i la plaça dels Països Catalans, al carrer Tarragona i l’avinguda Diagonal, així com a la zona del Consolat d’Israel, situat a la Gran Via de Carles III. Els Mossos d’Esquadra van haver de fer diverses actuacions de dispersió en aquests escenaris quan les concentracions van derivar en situacions que superaven els límits previstos a la normativa vigent, amb bloquejos de vies principals, llançaments d’objectes i episodis de tensió directa amb la línia policial. Pel que fa a l’ús de l’esprai OC el 15 d’octubre, els informes concreten que aquest recurs es va utilitzar en diversos episodis molt delimitats.
En alguns casos, l’ús es va fer amb autorització prèvia del Centre de Coordinació Operativa (CECOR), especialment a tocar del Consolat d’Israel, on es van registrar llançaments massius de pedres, ampolles i coets, així com la presència de barricades amb foc que generaven risc per a terceres persones. També es va fer ús d’aquest esprai en dispersions a la zona de Sants, quan es produïen agressions directes contra els agents i existia un risc imminent per a la integritat física tant dels policies com de ciutadans, assegura Interior. A més de l'incident a l'hotel de Sants, també es va fer ús del gas OC a l’interior d'un Burger King al carrer de Tarragona, també a Barcelona, on els agents van haver d’intervenir per protegir-se i mantenir la distància de seguretat durant una detenció mentre rebien agressions i llançaments d’objectes per part de violents.
Ofensiva contra el gas pebre
Aprofitant la debilitat del Govern, que a més, necessita als Comuns i Esquerra per aprovar els pressupostos, entitats satèl·lit d'aquests partits, van presentar un manifest en què exigien al Govern la moratòria immediata i la posterior prohibició de l’ús del gas pebre per part dels Mossos d’Esquadra. Denunciaven que es tractava d’“una arma lesiva i no selectiva” que vulnerava drets fonamentals i coaccionava la protesta pacífica. La demanda arribava després del que descrivien com un “ús reiterat” del gas durant les mobilitzacions en el marc de la vaga general per Palestina. Les mateixes entitats havien presentat al desembre una querella contra els Mossos, que inicialment va ser arxivada, i que posteriorment van recórrer. A més, també van presentar un altre recurs a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública per exigir que Interior fes públic el protocol d’ús d’aquest dispositiu.