Molts artistes s’han sentit atrets per l’harmonia, simplicitat i alhora misteri de la molècula que conté la informació genètica dels éssers vius, l’ADN. Dalí, per exemple, va pintar diversos quadres usant com a inspiració la geometria imaginària de l’ADN, com una onírica escala de Jacob per on els àngels pujaven i baixaven, juntament amb una imatge de la seva musa Gala.
Però és que Dalí era amant de la ciència i tenia vora 50 anys quan es va publicar la proposta de l’estructura de l’ADN segons Watson i Crick, i va veure la famosa foto 51 publicada per Rosalind Franklin. No és d’estranyar que el gran pintor del surrealisme se sentís fascinat pel poder del símbol de la informació més íntima de la vida.
I Gaudí?
Enguany celebrem els 100 anys de la mort accidental d’Antoni Gaudí. En l’any Gaudí, ens podem preguntar què hauria passat si el gran artista que s’inspirava en les formes geomètriques funcionals de la natura, hagués vist el senzill, però suggerent dibuix proposat per James Watson i Francis Crick en el conegut article que els va fer guanyar el Premi Nobel.
És un exercici hipotètic perquè l’any 1953, en cas de viure, Gaudí hauria sigut ja centenari. Tanmateix, sense saber que existia aquesta molècula vital, l'usa en diferents elements i motius arquitectònics, i en geometries i volums que ens recorden la doble hèlix de l’ADN. Algunes de les seves sales semblen boscos plens d’arbres, amb columnes altes i esveltes, que presenten un doble gir helicoidal que, al meu ull de genetista, semblen ben bé molècules estirades d’ADN.
Si mai heu anat pels voltants de Pobla de Lillet, igual heu vist per fora el Xalet del Catllaràs, un edifici inèdit que sobresurt pristí al mig del bosc, envoltat d’arbres, rovellons i vaques i que segons Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la UPC, gairebé segur que va ser dissenyat i construït per Gaudí, encara que no se n’ha trobat documentació fefaent escrita.
De fet, a la Pobla de Lillet ja hi ha un altre element gaudinià, els Jardins Artigas, una fantasia en pedra, que també mereix una visita. El Xalet del qual faig menció específica va ser construït per a hostatjar a uns 150 treballadors (tècnics i enginyers anglesos) d’una mina de carbó explotada per la fàbrica de ciment pòrtland Asand, propietat d’Eusebi Güell, el principal mecenes de Gaudí.
Imatges de les quals n’he deformat l’escala per a similitud més alta: enmig, el dibuix amb la proposta d’estructura de l’ADN publicada al famós article de Watson i Crick, l’abril de 1953, enmig, i a banda i banda, dues obres de Gaudí, un assaig de columna de doble gir helicoidal dissenyada (Jordi Faulí i Oller, discurs, foto de la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família) i foto de l’escala exterior del Xalet del Catllaràs, a la Pobla de Lillet.
L’edifici té una forma singular, perquè vist de costat és un polígon funicular invertit, una de les formes geomètriques que més interessava a Gaudí per distribuir bé les forces de les parets corbes amb diverses plantes interiors sense necessitat de contraforts. Doncs bé, l’element més sorprenent de l’exterior són les dues escales encerclades, que no porten al mateix pis i que, i a mi, em recorden també una doble hèlix. En lloc de l’escala celestial de Jacob daliniana, podeu gaudir in situ d’unes escales terrenals gaudinianes. Paga la pena visitar-les.