El papa Francesc va morir aquest Dilluns de Pasqua als 88 anys a la Casa de Santa Marta i el seu enterrament serà aquest dissabte, 26 d'abril a les 10.00 hores a la plaça de Sant Pere del Vaticà, segons ha informat en un comunicat el Vaticà aquest dimarts. El fèretre del papa Francesc serà traslladat des de la capella de Santa Marta a la basílica de Sant Pere aquest dimecres a les 9.00 hores per rebre l'homenatge de tots els fidels. La cerimònia, a la qual està previst que arribin Caps d'Estat de tot el món, estarà oficiada pel degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re. Després d'un moment d'oració, presidit pel camarlenc, el cardenal Kevin Joseph Farrell, començarà "la translació" del cos. La processó passarà per la plaça Santa Marta i la plaça dels Protomàrtirs Romans i des de l'Arc de les Campanes sortirà a la plaça de Sant Pere i entrarà en la Basílica Vaticana per la porta central. Després en l'Altar de la Confessió, sota el baldaquí, el cardenal camarlenc presidirà la Litúrgia de la Paraula, al final de la qual començarà la visita dels fidels, tot i que, encara no s'ha determinat els dies que estarà exposat.
El cos s'ha dipositat en un únic taüt de fusta amb l'interior de zinc i s'exposarà directament en el fèretre obert, però no en un cadafal com havia estat fins ara i tampoc es col·locarà el bàcul papal durant aquesta exposició. Finalment, s'elimina la tradició d'enterrar als papes en tres taüts: "un de xiprer, un segon de plom i un tercer de roure i un altre de fusta". Quan finalitzin els actes funeraris, el fèretre serà traslladat a la basílica de Santa Maria la Major, tal com ha deixat establert el papa Francesc.
Les peticions del Papa pel seu comiat
Abans de la seva mort, el papa Francesc va prendre decisions significatives sobre el seu comiat. El novembre del 2024, el pontífex va modificar alguns dels actes funeraris més tradicionals, un cop més demostrant la seva forta personalitat i marcant certa distància amb els seus predecessors. Fidel al seu estil va deixar escrit que el seu últim adeu reflectís un missatge de senzillesa. El Vaticà va anunciar oficialment la mort del papa a les 9.45 hores d'aquest dilluns. Posteriorment, el cardenal Kevin Joseph Farrell va sortir davant els mitjans confirmant que el sant pare havia mort a les 7.45 hores. Tanmateix, no va ser fins a les 20.00 hores que es va executar el ritu de constatació en la seva residència de Santa Marta amb la presència de tots els cardenals i les autoritats vaticanes, que han confirmat que el papa va morir d'un ictus cerebral. L'habitació de Francesc ha quedat segellada, així com l'apartament pontifici del Palau Apostòlic, a més, s'ha de destruir l'anell papal i s'haurà de traslladar el taüt a la Basílica de Sant Pere, per la posterior missa i funeral.
Com i quan serà el conclave?
La celebració oficial de l'enterrament del papa Francesc s'acabarà de decidir aquest dimarts, que és quan es reuniran tots els cardenals a Roma, a les 9.00 hores en la primera congregació general. Després de tots els actes funeraris per la mort del sant pare, s'haurà de celebrar un conclave del qual ha de sortir el seu successor. Segons apunta Corriere della Sera, es podria celebrar entre el 5 i el 10 de maig, tot i que la duració és imprevisible perquè anirà en funció de la decisió dels cardenals i que es posin d'acord per triar un nou líder de l'Església catòlica. El camarlenc, Kevin Joseph Farrell, és l'encarregat de l'administració interina de l'Església i d'organitzar el conclave, així doncs convocarà oficialment als cardenals electors —tots els menors de 80 anys— que arribaran des de diferents parts del món per triar un nou papa. La llei vaticana estipula que haurà de celebrar-se en el termini de vint dies. Durant el procés de vacant s'ha eliminat l'anomenada “Cambra Apostòlica”, el col·legi d'eclesiàstics que assisteixen el camarlenc.
Aquesta jornada històrica començarà amb la missa “Pro eligendo romano pontifice” a la basílica de Sant Pere i després els electors aniran en processió fins a la Capella Sixtina cantant el “Veni creator”. Una vegada dins, davant el Judici Final de Miquel Àngel, juraran i, en acabat, el mestre cerimonier proclamarà “Extra omnes” (tots fora) i tancarà les portes per garantir la més absoluta privacitat; fins i tot, s'utilitzen inhibidors de freqüència. Llavors comença el conclave, que se celebra a la Capella Sixtina, on els cardenals estaran sotmesos a un complet aïllament. Els camarlencs s'allotgen al Vaticà i voten a porta tancada sense cap mena de contacte amb l'exterior.
L'elecció es farà per escrutini secret. Perquè sigui vàlida l'elecció del pontífex es requereixen dos terços dels vots. El primer dia de tancament se celebrarà una sola votació i en els dies posteriors, en cas de fracassar, dos al matí i dos a la tarda. L'scrutinium comptarà amb tres cardenals encarregats d'escrutar el procés i tres de revisar-lo. Les paperetes seran rectangulars i en elles es llegeix “Eligo in summum pontificem”, mentre que en la part inferior hi haurà un espai per escriure-hi el nom del triat. Després, cada cardenal portarà la seva papereta fins a l'urna i, davant els escrutadors, pronunciarà ell jurament: “Poso per testimoni a Crist Senyor, el qual em jutjarà, que dono el meu vot a qui, en presència de Déu, crec que ha de ser elegit”. Després col·locarà la papereta en un plat i amb aquest la lliscarà en l'urna. Un cop tots hagin votat, s'inicia el recompte. Després de cada votació, es cremaran els vots en una estufa instal·lada per a l'ocasió en la Capella Sixtina. El color del fum que surti per la xemeneia anunciarà a l'exterior el resultat: si és blanc, significarà que s'ha aconseguit un acord. Si és negre, el conclave haurà de seguir. Un cop un cardenal s'imposi a la resta se li preguntarà si accepta, i en cas d'assentir, se li preguntarà com vol ser anomenat. El nou papa sobirà és portat de seguida a la sagristia de la Capella Sixtina i l'últim pas serà anunciar l'elecció al món: “Habemus Papam”.