A un mes de la celebració de la gala de lliurament del Premi Nacional d'Arqueologia i Paleontologia, Fundació Palarq ha donat a conèixer els projectes finalistes d'aquesta tercera edició del guardó que la institució va crear el 2018 amb la finalitat de reconèixer l'excel·lència i originalitat de projectes arqueològics i paleontològics dirigits per equips d'investigació espanyols.

Són els projectes que opten a aquest Premi dotat 80.000 euros. Un d'ells és el 'Projecte Almoloya-Bastida: poder, gènere i parentiu en una civilització oblidada de l'Edat del Bronze.' La cultura de l'Argar té paper protagonista en el coneixement de la Prehistòria recent a Espanya, i és considerada una de les cultures més rellevants de l'Edat del Bronze a Europa, com a principal característica té la instauració d'agudes desigualtats polítiques i econòmiques, fins al punt d'haver estat qualificada com un dels primers Estats d'Europa.

La societat d'El Argar va tenir un nivell de complexitat política i econòmica equiparable estructuralment a una civilització. A diferència del que sol assumir-se per a les comunitats europees d'inicis de l'Edat del Bronze, es posa de manifest tres punts molt importants: civilització i prehistòria no són termes antitètics, l'Edat del Bronze europea no és sinònim de "Barbàrie" i moltes de les relacions que avui dia ens conformen|formen o ens limiten com a societat i com|com a individus enfonsen les seves arrels en revolucions autòctones el record de les quals s'havia perdut.

Un altre projecte és 'Abric Romaní: Explorant la Tecnologia dels Fusta dels Neandertals'. L'equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social treballa en un dels jaciments més importants del Paleolític mitjà. L'excepcional conservació de la fusta donarà noves interpretacions a l'estudi dels Neandertals.

En ell es porta excavant de forma ininterrompuda des de 1983: amb una superfície de gairebé 300 m2, l'excavació de la superfície completa ha permès l'estudi de pautes ocupacionals del jaciment al llarg de milers d'anys. L'objectiu del projecte és l'estudi de les restes de fusta en el registre del Plistocè, a través de les traces d'ús i de desgast observades a les eines lítiques.

Entre les iniciatives també hi ha 'La Draga en el context de les primeres comunitats neolítiques peninsulars'. Des de l'inici de les excavacions, fa 30 anys, La Draga ha permès caracteritzar les primeres poblacions camperoles que es van assentar en el NE de la península, el seu entorn i l'impacte que van tenir en aquest.

En aquesta nova fase, els treballs tenen, entre altres, l'objectiu de comprendre les formes d'organització de les comunitats neolítiques a partir de l'anàlisi d'activitat i l'estructuració de l'espai habitat, així com la reconstrucció de les formes de subsistència, caracteritzant el tipus de relació mantinguda amb les espècies animals i vegetals de naturalesa domèstica i la importància de les espècies silvestres.

També 'Arqueologia a la ciutat i territori de Tusculum (Itàlia)'. Des de fa gairebé 30 anys, l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma (EEHAR-CSIC) dirigeix un projecte d'investigació arqueològica a la ciutat de Tusculum, un projecte arqueològic institucional i actualment el més longeu d'una institució estrangera a Itàlia. El projecte Tusculum ha permès millorar el coneixement de l'evolució d'aquesta ciutat des de la seva fundació fins a l'època medieval.

Un altre és el 'Projecte Pintia: creació de bases infrastructurals i museogràfiques per a la investigació, conservació i difusió del coneixement de l'oppidum vacceu-romà de Pintia'. Situat a la comarca de la Ribera del Duero, el jaciment destaca pel descobriment en 1979 de la seva necròpolis i els treballs  dels quals dirigeix Carlos Mínguez des de 1985.

El treball de camp al llarg d'aquests anys ha permès definir una extensió de 125 hectàrees en les quals es troba l'hàbitat de Las Quintanas (25 ha) dotat d'un complex sistema defensiu de més d'un quilòmetre de perímetre que inclou una muralla de 7 metres d'amplada, la necròpolis de Las Ruedas (6 ha i 600 anys d'ús) i el barri artesanal de Carralceña (8 ha).

L'objectiu principal del projecte és crear i consolidar infraestructures dins i a peu de jaciment que permetin mantenir mitjà-llarg termini els objectius d'investigació, conservació i difusió del patrimoni de Pintia.

Així mateix, opta a aquest reconeixement la iniciativa 'Moneda i Metall a la Bética Tardoromana. Estudi científic del Tresor de Tomares'. Aquest projecte constitueix un estudi integral (històric, numismàtic i metal·logràfic) del conjunt monetari més gran d'Europa. El projecte estudia el conjunt de 19 àmfores que contenen un total de 53.000 monedes de plata i bronze que van ser ocultades intencionadament i mai no recuperar.

El projecte pretén avançar en l'anàlisi del significat numismàtic, històric i econòmic del Tresor de Tomares a partir de les dades recollides en les tasques de restauració, documentació gràfica, analítica arqueig mètrica i catalogació del nombre de monedes estudiades, que ara mateix assoleix el 15%.