La Fiscalia de l'Audiència Nacional, en un gest poc habitual, ha comparegut avui en roda de premsa per valorar la sentència dels atemptats del 17-A que ha condemnat a 107 anys de presó els tres acusats de formar part de la banda terrorista que va perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017.
El fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Fernando Alonso, juntament amb Miguel Ángel Carballo, que va exercir l'acusació en el judici, s'han fet seves les víctimes. Han abanderat la lluita contra el terrorisme en el seu nom fins al punt d'assegurar que la sentència els reconeix com a víctimes i que només el seu record els mantindrà vius: "La sentència reconeix el seu dret a ser reconeguts com a víctimes. L'única manera de portar-los a la vida és a través del seu record i el nostre treball".
Però el mateix fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Fernando Alonso, ha admès que encara poden presentar un recurs.
La sentència per la qual l'Audiència Nacional ha condemnat tres supervivents de la cèl·lula que va perpetrar els atemptats gihadistes del 17 d'agost de 2017 a Catalunya, en els quals van morir els seus autors directes, admet que les víctimes han estat "les grans oblidades" durant la instrucció d'aquesta causa. Les acusacions en aquesta causa, entre les quals l'Associació Víctimes del Terrorisme, pretenien que aquests tres acusats, o almenys els dos principals —Mohamed Houli, que va resultar ferit en l'explosió a Alcanar (Montsià), i Driss Oukabir, que va llogar la furgoneta de l'atropellament a la Rambla de Barcelona—, fossin processats com a coautors de les 16 morts i dels 140 ferits que es van produir en els atemptats del 17-A.
Tant els dos jutges que van instruir la causa —Fernando Andreu primer i José Luis Calama després— com la Fiscalia es van oposar a això i finalment la sala penal, en resoldre els recursos, va avalar la decisió del processament, si bé va deixar la porta oberta a les acusacions a dirigir-se a la seva acció també per aquests delictes, cosa que així van fer, i l'AVT va demanar presó permanent revisable per a dos d'ells.
Ara, la sentència, si bé condemna a penes lleugerament superiors a les sol·licitades per la Fiscalia aquests dos acusats, rebutja condemnar-los per les 16 morts i 140 ferits que es van produir el 17-A com demanaven les acusacions.
La "coordinació" policial segons la Fiscalia
La Fiscalia també ha lloat la tasca policial. I la coordinació. Un punt, justament, polèmic per les mancances amb les quals es van trobar els Mossos d'Esquadra, absents del CITCO, on es comparteix la informació terrorista amb tots els cossos policials i després de la sospita que l'imam, cervell dels atemptats, hagués estat col·laborador del CNI. Obviant aquests fets, Alonso ha elogiat la tasca policial de tots els cossos.
"La intel·ligència a l'hora d'investigar fets delictius és essencial. He volgut reconèixer la feina de la policia i la cooperació internacional. No tindria sentit si no la poguéssim articular a través dels cossos policials", ha dit Alonso.
Elogis també per al sistema judicial: "Els atemptats del 17-A suposen juntament amb els del 2004 un dels fets més luctuosos d'Espanya. Espanya sempre ha sabut defensar-se amb l'imperi de la llei. Sempre. Sempre hem posat davant de la barbàrie, la llei; davant del sense sentit, la raó, i davant del dolor, el reconeixement".
Satisfets
La Fiscalia s'ha mostrat satisfeta per la sentència i ha restat importància al fet que el tribunal ha estat més dur en la imposició de les penes que la mateixa Fiscalia.
A això s'ha referit el fiscal Miguel Ángel Carballo en la seva intervenció. El mateix fiscal que va dirigir l'acusació en el judici contra el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero avui ha obviat les dificultats amb les quals van topar els Mossos per prevenir els atemptats i la solitud amb la qual van resoldre la desarticulació de la cèl·lula. Carballo ha dit que "la Fiscalia ha complert i la sentència repara el dany en la mesura del possible". "Estem satisfets amb la sentència", ha remarcat.
Miguel Ángel Carballo durant la roda de premsa - EFE
I sobre la diferència de criteri del jutge a l'hora d'imposar la condemna ha dit que "no mereix crítica la diferència de les penes de la sentència amb les que havia proposat la Fiscalia". Ha dit que es tracta d'una "divergència de caràcter tecnicojurídic" i ha afegit que "els condemnats compliran una sentència que si la Fiscalia no ho hagués demanat, no complirien".