La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha obert diligències per investigar la informació continguda en els coneguts com a "papers de Panamà", que revelen el nom de nombrosos empresaris, polítics i esportistes, alguns d'ells espanyols. La filtració treu a la llum més d'11 milions i mig de documents del despatx d'advocats panameny Mossack Fonseca que hauria gestionat l'obertura de comptes en paradisos fiscals.
En principi, les diligències es dirigeixen contra l'activitat del bufet d'advocats davant els indicis que pogués haver-se dedicat a blanquejar diners. També s'analitzaran els documents relacionats amb diferents personalitats de nacionalitat espanyola per veure si han pogut haver comès algun il·lícit. Davant les publicacions aparegudes, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha emès un comunicat en què anuncia la incoació de diligències d'investigació a l'empara dels articles 5 de l'Estatut orgànic del ministeri fiscal i 773 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECrim) per determinar l'existència de presumptes activitats delictives través de la signatura Mossack-Fonseca de Panamà.
La investigació pretén aclarir la naturalesa i circumstàncies dels fets, "i de qualssevol altres delictes que puguin resultar de les diligències, així com la identificació dels seus responsables, i determinar la concurrència dels requisits necessaris per procedir a la seva persecució davant els tribunals espanyols".
Aquesta investigació se suma a l'anunciada per l'Agència Tributària que ha informat aquest dilluns que està analitzant ja "en profunditat" la presumpta comissió de delictes de frau fiscal. L'organisme utilitzarà tots els instruments a la seva disposició i, entre ells, s'analitzaran les declaracions presentades en el model 720 de declaració de comptes i béns a l'estranger.
Panamà, sempre Panamà
Panamà o el despatx d'advocats del país centreamericà Mossack Fonseca, del qual ha sortit la informació recollida en els papers de Panamà, s'han creuat en gairebé totes les últimes investigacions rellevants a Espanya relacionades amb presumptes casos de corrupció. Els casos Correa, Bárcenas, Pujol, Noos o l'àtic d'Estepona, entre d'altres, tenen alguna connexió amb aquest país.
Des de les indagacions sobre la compra de l'àtic de l'expresident madrileny, Ignacio González, al presumpte capitost de la trama Gürtel, Francisco Correa, el cas Noos o els Pujol, entre d'altres, Panamà és sempre una destinació recurrent en gairebé totes les causes.
En el cas Gürtel el Sindicat Unificat de la Policia denunciava la connexió amb Francisco Correa: "És completament rellevant que aquest mateix despatx d'advocats (Mossak Fonseca) hagi utilitzat també com a testimonis les mateixes companyies que les utilitzades pel despatx Aba Legal Bureau per a la constitució de la societat Golden Chain Properties SA, també panamenya". Precisa que aquesta empresa era "suposadament propietat de Francisco Correa", i "titular d'un compte bancari, conegut com a compte 'Assolellat', en què es van localitzar 12,8 milions d'euros, suposadament procedents d'una comissió relacionada amb una operació urbanística a Arganda del Rey (Madrid)". L'any 2009 la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va denegar la posada en llibertat de Correa en entendre que existia "un evident" risc de fuga a Panamà en haver intentat tramitar la residència legal en aquest país abans de ser empresonat. L'havia ajudat presumptament l'empresari Javier Tudela de la Creu, aconseguint un permís de residència amb el qual pogués establir-se en el país centreamericà.
El nom de Mossack Fonseca també va aparèixer durant la instrucció del cas Nóos, pel qual des del passat mes de gener s'asseu a la banqueta a la infanta Cristina, Iñaki Urdangarin i altres quinze acusats per un suposat desviament de més de sis milions d'euros de les administracions públiques. De fet, tant l'exduc de Palma com el seu exsoci Diego Torres, també processat, s'haurien servit de l'assessorament del bufet panameny a l'hora d'ordir una estructura fiduciària a l'estranger amb l'objectiu de desviar els fons obtinguts de manera irregular de les institucions, amagar els seus veritables beneficiaris i aconseguir tributar menys que a Espanya. Entre els més de 70.000 folis i cent toms que componen la causa, el nom de Mossack Fonseca figura, en concret, en tres documents, un dels quals és la factura lliurada pels serveis d'assessorament que va prestar als responsables de la trama per muntar diverses societats i obrir comptes corrents personals a què van ser transferits fins a un total de 420.000 euros des de l'Institut Nóos.
En el marc de les investigacions relacionades amb les activitats de la família Pujol, la UDEF de la Policia Nacional va demanar nombrosa informació sobre entitats bancàries amb les quals operaven a l'hora de desviar la seva fortuna, sobretot a diversos paradisos fiscals entre els quals es trobava Panamà. Quan el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va acceptar a finals de l'any passat la investigació sobre la presumpta fortuna oculta a Andorra procedent de l'herència de l'avi Florenci, va assenyalar com a presumptes testaferros de Pujol Ferrusola a José d'Alba Barnola, Antoni Zorzano Riera o Juan Manuel Rosillo Serradell. Segons el jutge, li haurien permès guardar i obrir dipòsits a Mèxic, Estats Units, Paraguai, Argentina, Panamà o Andorra. El jutge sosté que el conjunt de la família ha estat "orquestrant durant anys una estratègia compartida i coordinada per desenvolupar diferents negocis econòmics, generar rèdits, ocultar-los i distribuir-los entre tots d'acord amb criteris establerts per aconseguir el rentat dels actius aconseguits".
Panamà també apareix en les investigacions entorn de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, que el 7 de juliol del 2005 va obrir un compte del qual era titular la Fundació Sinequanon, amb seu a Panamà, a la qual va traspassar 13,6 milions. Aquest compte va arribar a tenir el 2007 un saldo màxim de 25 milions. Panamà també va ser la destinació escollida per l'exambaixador Gustavo de Arístegui i el ja exdiputat del PP Gómez de la Serna, que van negociar el cobrament de comissions a canvi de mitjançar a favor de dues empreses espanyoles en l'obtenció de contractes públics per construir hospitals.
Caldrà veure si tots aquests casos acaben sortint entre els documents que encara no s'han fet públics dels papers de Panamà.