Fidel Castro va deixar en mans del seu germà Raúl els càrrecs de President de la República i de Primer Secretari del Partit Comunista de Cuba. Però continua essent l'emblema d'una revolució terriblement personalista. El seu 90 aniversari ha estat l'ocasió triada pel castrisme per exalçar la seva figura com a dipositari dels valors de la revolució.

Cuba mobilitzada

"Fidel entre nosotros" és el lema de la campanya que ha iniciat el govern cubà per celebrar el 90 aniversari de Fidel. Les activitats han estat múltiples i han arribat als darrers racons del país, des d'un concurs musical "Fidel entre nosotros", a un petit poblet, fins a exposicions diverses a moltes seus del Partit Comunista, passant per conferències, concerts, publicació de llibres, concursos de poesia, trobades, festes, missatges d'adhesió, programes radiofònics... Han aparegut discos i un gran nombre de vídeos de lloança al cap. En molts d'ells, sense cap pudor, es mostren nens que afirmen: "lo queremos muchísimo". Un tabaquer, José Castelar, ha batut el rècord Guinness i ha fet el cigar més llarg del món, de 90 metres, per regalar-lo a Fidel: un metre per any. No és probable que se'l fumi perquè el cigar pesa 80 kg. Moltes institucions s'han sumat a la celebració: col·lectius del partit, escoles, ambaixades cubanes a l'exterior, universitats... Tot per reforçar una visió mítica del líder jubilat. El Granma, l'òrgan oficial del Comitè Central del Partit Comunista de Cuba, treu avui una edició especial de 16 pàgines, dedicada, exclusivament, a l'aniversari. I el mateix Fidel signa un article que encapçala el diari per celebrar els seus 90 anys. 

Imatge propagandística de TeleSur

El castrisme llatinoamericà

Diferents grups d'esquerra llatinoamericans han aprofitat l'ocasió per mostrar el seu suport al règim cubà. El govern bolivià d'Evo Morales ha organitzat unes "Jornadas de Celebración por los 90 Años del Comandante" que culminen avui amb un gran concert amb més de 30 artistes. Evo Morales i els seus ministres han encapçalat una llista de signatures de la "Red de Intelectuales y Artistas en Defensa de la Humanidad" per felicitar el 90 aniversari de Fidel, "por todo lo que ha hecho por los pueblos de nuestra América y por los del resto del Mundo". "Gracias por su ejemplo", conclou la propaganda del manifest.. El govern de Veneçuela, evidentment, també s'ha sumat a la festa. El president Maduro visita avui Cuba i no s'exclou que el rebi Fidel Castro. TeleSur, la televisió amb seu a Venezuela, patrocinada pels governs de Veneçuela, Cuba, Bolívia, Equador, Nicaragua i l'Uruguai, no ha estalviat elogis al revolucionari cubà en els darrers dies. Fins i tot ha editat un vídeo amb "Los mejores discursos de Fidel Castro". Se suposa que estaran resumits.

Una altra de les imatges de TeleSur

Mites?

Totes les activitats celebrades aquests dies són clarament hagiogràfiques i se cenyeixen estretament a la versió oficial de la biografia de Fidel Castro. Aquest ha estat molt hàbil a l'hora d'elaborar la seva propaganda, amb el suport de nombrosos periodistes i intel·lectuals cubans i llatinoamericans, i amb l'actuació propagandística sistemàtica dels mitjans oficials del govern cubà. Però els detractors de Castro asseguren que moltes de les històries que circulen sobre ell són, en realitat, mites. Se l'acusa de no haver estat mai comunista, i d'haver aprofitat el comunisme, tan sols, com un trampolí per consolidar el seu poder personal. Se l'acusa també d'haver exagerat el seu paper en la revolució, distorsionant episodis com el desembarcament del Granma. Per altra banda, es diu que ha inflat els atemptats contra ell, inventant-se intents que mai no han existit (els xifra en més de 600). També es diu que va manipular les estadístiques de la Cuba prerevolucionària per fer veure que s'havien produït avenços que no van existir. I si per a alguns Fidel Castro és el mite que ha articulat l'esquerra llatinoamericana, per a d'altres el castrisme va intentar manipular els partits comunistes llatinoamericans i va bloquejar els processos polítics progressistes d'alguns països, en imposar guerrilles copiades de la cubana que van fracassar.

Fidel i Franco

El dia que Franco va morir, Fidel va declarar tres dies de dol oficial. Franco i Fidel no s'entenien tan malament com es podria suposar. Franco considerava que Fidel, més que un comunista, era un antiimperialista. Castro va acollir a molts exiliats espanyols, però no va reconèixer el govern espanyol a l'exili. I el 1960 es va firmar un acord comercial entre la Cuba de Castro i l'Espanya de Franco. Diuen, fins i tot, que el règim de Franco va ser usat pels Estats Units per establir negociacions secretes amb Cuba. El 1985, en ser entrevistat per El País, Castro admetia: "Franco no se portó mal. Hay que reconocerlo". Sembla que, en privat, en alguna ocasió ha formulat elogis del dictador espanyol. Potser per això aquí ningú ha donat gaire èmfasi a la celebració.