Les famílies de les víctimes causades per la Covid-19 a les residències de Madrid clamen contra el govern d'Ayuso i la seva gestió durant la pandèmia. Aquest diumenge les associacions '7.291 Verdad y Justicia' i 'Pladigmare', han demanat "que s'investigui i s'aclareixi la veritat" del que va passar a les residències a causa dels protocols "de la vergonya", en referència a les directrius per no derivar els residents. Sota el lema "Veritat, Justícia i Reparació", els assistents han sol·licitat a l'Executiu madrileny que es reobri la comissió d'investigació de l'Assemblea de Madrid amb la participació de familiars i treballadores de les residències.
"Fa cinc anys que busquem justícia i reparació", ha assenyalat Carmen Ruiz Mesa, de 'Pladigmare', en declaracions als mitjans durant l'homenatge a les persones mortes a les residències de Madrid que busca, segons ha compartit María Jesús Valero, de l'Associació '7.291 Verdad y Justicia', "rendir un homenatge cruel per uns protocols i una decisió política que els va portar directament a aquesta mort".
L'acte ha estat recolzat per uns 700 assistents segons el balanç de Delegació de Govern i, en aquesta ocasió, ha comptat amb la participació de dues associacions d'afectats per les inundacions de la dana de València, on van morir 228 persones. "Volem unir-nos perquè hi ha similituds, com és la negligència per part dels polítics de les dues comunitats autònomes" ha explicat María Jesús Valero, qui ha subratllat també que "intenten amagar-nos la veritat".
Des de 'Pladigmare', han lamentat que la postura durant els primers mesos de la pandèmia costés la vida, "de manera indigna, a 7.291 persones". "No parlem des de la rancúnia, sinó des de la necessitat de memòria, justícia i acció", afegeix l'associació, que defensa que "el temps no esborra el mal quan no hi ha reparació, i el silenci institucional no cura: només alimenta l'oblit i perpetua el maltractament". Des del seu punt de vista, les decisions polítiques "preses sense previsió ni humanitat es van convertir en una forma de maltractament institucional", cosa que "va deshumanitzar les víctimes i se'n va relegar la dignitat".
Más Madrid i PSOE, presents a l'acte
A l'acte d'homenatge a les víctimes a les residències hi ha assistit el secretari general del PSOE de Madrid i ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, i les portaveus de Más Madrid, Manuela Bergerot i Rita Maestre. Tots tres han insistit que la justícia donarà la "veritat" als familiars de les víctimes del coronavirus dels coneguts com a 'protocols de la vergonya' que van impedir la derivació de persones grans de residències a hospitals al començament de la crisi sanitària.
També hi ha acudit la ministra de Sanitat, Mónica García, que considera que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, hauria de "deixar d'insultar, deixar d'assetjar i de parlar del Govern d'Espanya" i, al seu lloc, seure amb els familiars dels morts a les residències madrilenyes durant la pandèmia.
Ex alts càrrecs citats a declarar
Les morts a les residències madrilenyes provocades per la Covid-19 han guanyat importància en les últimes setmanes després de la citació com a investigats en dues causes diferents de tres ex alts càrrecs del govern madrileny, Carlos Mur, Javier Martínez Peromingo i Pablo Busca, i un ex assessor, Antonio Burgueño, per la possible comissió d'un delicte de denegació discriminatòria. Carlos Mur, citat com a investigat, era director general de coordinació sociosanitària de la Comunitat de Madrid el març del 2020 i va ser l'encarregat de signar els protocols de no derivació hospitalària en residències de gent gran durant la primera onada de la Covid-19.
Javier Martínez Peromingo, per la seva banda, era el geriatre que prenia les decisions sobre 47 residències a l'àrea de l'Hospital de Móstoles i, el maig del 2020, va substituir Mur en el càrrec de director general quan aquest va ser destituït. Pablo Busca era el director gerent del Summa 112 i responsable de les ambulàncies a la primera onada de la pandèmia i Antonio Burgueño era assessor sanitari del Govern regional i va participar en la gestió de la situació durant les primeres setmanes de març, ja que va ser l'autor del Pla de Xoc contra la Pandèmia aprovat pel Govern regional.