Aquest dimarts farà quinze dies que el comissari Ferran López va ser nomenat per la consellera d'Interior, Núria Parlon, nou director general de la Policia després de la desbandada de qui havia ostentat el càrrec fins llavors, Josep Lluís Trapero, que va dimitir abans que el fessin cessar. Públicament, els canvis, ara per ara, semblen visibles. En les primeres declaracions públiques després de passar pel Parlament, en una entrevista a El Periódico, l'ara director general de la Policia ha insistit en les paraules que ja va dir en seu parlamentària sobre les competències dels Mossos d'Esquadra.
Al Parlament va explicar que la llei de seguretat espanyola, que reglamenta els cossos policials, també els de les autonomies i les policies locals, està pensada en un marc de fa més de 40 anys i que deixa la policia de la Generalitat en una segona divisió que, alhora, impossibilita als Mossos poder ser efectius en les noves realitats que afecten la seguretat. López, ben connectat a Madrid, explica a tothom qui el vol escoltar que cal superar aquell reglament de 1986 i repensar un model que està obsolet i que evita l'evolució necessària dels Mossos d'Esquadra, com també de les altres policies de l'Estat, com l'Ertzaintza basca.
Canviar el marc normatiu
Els darrers anys López, per encàrrec de qui fou el comissari en cap, Eduard Sallent, va fer d'enllaç de la policia de Catalunya amb els organismes estatals, d'Interior i de Justícia, per millorar la coordinació, sabent que, tot i que els Mossos d'Esquadra treballen al Principat, els límits físics estan superats i el crim organitzat, l'autòcton i l'estranger, supera tota mena de frontera i és imprescindible la col·laboració amb les policies estatals i internacionals. La guerra contra el narcotràfic, fa temps que ho alerten els Mossos, es guanya també amb l'estratègia de lluitar contra el blanqueig de capitals. Seguir els diners per acreditar els delictes i aconseguir penes més dures contra els líders dels entramats criminals que es fan d'or amb la droga al nostre país.
Els Mossos s'han incorporat al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) del Banc d'Espanya, com també formaven part del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). La gran majoria de les operacions policials contra el crim organitzat a nivell internacional que es fan a Catalunya es fan de manera coordinada amb les policies estatals, sigui la Policia Nacional espanyola o la Guàrdia Civil, va recordar, també, en la seva intervenció al Parlament de Catalunya davant dels diputats de la comissió d'Interior.
"Les competències que té una policia d'Estat"
Sobre les competències, el flamant director general de la Policia, que, tot i que va assegurar que va rebre amb sorpresa l'oferta de la consellera Parlon, sembla que tingui clara i estudiada la direcció que ha de tenir, des de la direcció política, la policia de Catalunya, ha defensat avançar en espais com els aeroports, els ports i les platges en aquelles competències que han de ser dels Mossos d'Esquadra. López no vol assumir cap competència que no pertoqui als Mossos; per tant, evita parlar de "noves competències", sinó que el que planteja, i aquí és una batalla política, la que ara li toca liderar, és assumir aquelles que ja pertoquen als Mossos però que per inèrcies —i desacords polítics o falta d'ambició per part de qui ha pivotat la policia catalana— no s'han reclamat.
L'explicació de la teoria de López és clara. Sense entrar a debatre competències que són de la policia espanyola, com el control de passaports, que és de la Policia Nacional, o la vigilància duanera, que fa la Guàrdia Civil, si a la zona aire de l'aeroport del Prat es produeix un problema d'ordre públic ha de ser la policia catalana, en tant que en té la competència, al terme municipal del Prat de Llobregat, qui actuï, amb els seus equips propis —i la seva manera de fer—, com la Brigada Mòbil o l'ARRO. També en delictes ordinaris. Si es produeix una agressió sexual o un homicidi en aquest espai de l'aeroport, han de ser els Mossos qui ho investiguin. Són competències que ningú qüestiona a la policia catalana, però que, per l'espai on es produeixen, les assumeix un altre cos policial, que té un altre tipus d'encàrrec. El director López ho va explicar al Parlament i ho ha reiterat en aquesta entrevista —aquest dilluns està previst que sigui entrevistat també a Catalunya Ràdio—: l'objectiu és exercir totes les competències que pertoquen, ni una de més, però ni una de menys.
A més de la falta de voluntat política fins ara, el director general també apunta a problemes de "normatives de base" per no haver fet aquestes transferències i haver posat negre sobre blanc com actuar en aquestes zones ara grises. A Catalunya, però, López defensa que els Mossos tinguin "les competències que té una policia d'Estat". Abans del canvi de Govern, el Ministeri de l'Interior va signar un acord, aprofitant també la Copa Amèrica, per començar a fer aquesta evolució, però amb l'arribada del PSC a Interior i Trapero a la Direcció General, es va aturar l'avenç d'un acord ja signat entre Barcelona i Madrid. La falta de pressió d'Esquerra, que és qui havia aconseguit l'acord i que, alhora, havia donat suport al president Illa per ser investit, tampoc havia fet moure Parlon de la seva postura inicial, tot i que el mateix president va sortir en seu parlamentària per assegurar que, el gener de 2025, convocaria una Junta de Seguretat amb el ministre Marlaska per desencallar-ho. Mai es va celebrar. Ara, amb la "dimissió" de Trapero i aquestes declaracions del director general, sembla que alguna cosa està canviant.