Més d'un milió i mig d'estudiants catalans comencen aquest divendres les vacances d'estiu escolars. S'acaba així, un curs marcat pel pacte contra la Segregació Escolar, la reforma de l'FP aplaçada, les protestes per la falta de places públiques i la ja habitual polèmica pel model lingüístic català.
Pacte contra la Segregació Escolar
El curs en què la LEC celebra el desè aniversari s'ha caracteritzat per la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar, una iniciativa del Síndic de Greuges per millorar l'equitat i la igualtat d'oportunitats a l'escola pública catalana. L'acord va rebre el suport del Departament, més d'un centenar d'ajuntaments, i agents de la comunitat educativa però no del sindicat USTEC-STEs, ni de tots els partits polític ni de les famílies. Amb el Pacte, Educació i ajuntaments es comprometien a emprendre mesures per garantir un millor repartiment de l'alumnat, com ara modificar les zones escolars o un nou decret d'admissió, una de les mesures en les quals ja treballa el Departament.
Reforma de l'FP aplaçada
Després de les dues vagues contra les retallades, el 29 de novembre i el 16 de maig, els sindicats tampoc no han parat i les darreres setmanes de curs han liderat les protestes per la reforma de l'FP Dual i la unificació de currículums, uns canvis que no van ser ben rebuts per la comunitat educativa. El Departament va anunciar al mes de març que modificava el model d'FP Dual i unificava els currículums de cada cicle, però un cop la resolució va ser publicada al DOGC, al mes de maig, es van configurar la plataforma Defensem l'FP per aturar unes modificacions que consideraven que perjudicaven els alumnes en reduir el nombre d'hores lectives als centres. També es temien una retallada en la plantilla de professorat. A les crítiques també s'hi va sumar la patronal. Després de protestes i reunions, el Departament va anunciar la setmana passada que aturava la implantació de la reforma i confiava en arribar a consensos amb els agents implicats el curs vinent.
Famílies mobilitzades per la manca de places públiques
Com ja va sent habitual, el final del període de preinscripció ha generat tensions entre les famílies que no podien optar a una plaça pública de proximitat a ciutats com Barcelona o Igualada i l'administració. Les famílies, organitzades en plataformes, han sortit al carrer per denunciar que ''l'educació no és un sorteig'' i lamentar que la planificació del Departament no els garanteix poder entrar a l'escola pública del barri. Durant aquest període, en què el Departament ha garantit no assignar d'ofici cap família en centres concerts si no havien inclòs aquesta opció a la seva preinscripció, el Govern ha aprovat el decret que regula el canvi de titularitat d'escoles concertades a públiques, que ja preveu la LEC.
En un altre àmbit, la mobilització de les famílies també va aturar, el mes de desembre, el canvi del decret de menjadors, després de l'opció d'aprovar un text que no garantís, segons les AMPA que el servei de menjador pogués gestionar-se directament a través de les associacions de famílies. Educació va obrir un procés participatiu per conèixer les necessitats i inquietuds de tota la comunitat educatiu.
El TC avala el model lingüístic català
En el terreny polític, el TC ha avalat aquest curs el règim lingüístic establert a la LEC. En una sentència coneguda el 25 d'abril, l'alt tribunal va declarar constitucionals els articles de la llei catalana sobre el règim lingüístic que el PP va recórrer el 2009. Aprovava, per tant, que els alumnes que s'incorporen al sistema educatiu sense conèixer el català rebin una atenció lingüística personalitzada que els permeti iniciar l'aprenentatge en aquesta llengua, sempre que "no exclogui" que també la rebin amb "caràcter similar" aquells que no coneguin el castellà. En canvi, en aquesta mateixa sentència, el TC va anul·lar articles referents a la regulació de Primària i Secundària, que considera que és una ''reformulació simplificada'' de la legislació bàsica estatal, i als cossos docents, ja que preveu que ''no poden alterar l'estructura dels cossos de funcionaris'' establerta per la legislació bàsica.