El govern espanyol està fent front a la major crisi energètica de la història després de l'apagada general d'aquest dilluns, però amb una Estratègia de Seguretat Energètica Nacional amb una antiguitat de deu anys i que ja està obsoleta. El pla és de “vital importància” per multiplicar les fonts de proveïment d'energia, protegir les interconnexions i xarxes de distribució i prevenir fallades en el subministrament d'electricitat com l'experimentat dilluns. El govern de Pedro Sánchez porta cinc anys de retard, ja que, davant la necessitat de renovació, el Consell de Seguretat Nacional va aprovar el 6 d'octubre de 2020 el procediment per elaborar-ne una de nova; se'n va elaborar un esborrany, però mai es va arribar a aprovar, per tant, continua en vigor l'aprovada el 2015 pel govern de Mariano Rajoy, que va caducar el 2017.
Nova estratègia energètica
El document té 49 pàgines i formula recomanacions per assegurar el funcionament del sistema, així com reduir la volatilitat dels preus; assegurar imports “assequibles i competitius”, garantir la protecció física i digital de les infraestructures de la xarxa. El govern popular de Rajoy va afirmar el 2015 que “garantir el subministrament d'energia al consumidor final és essencial. La falta de continuïtat de subministrament en qualsevol punt de la cadena global afecta a funcions tan bàsiques de la societat com el transport, l'activitat comercial i industrial, la seguretat i la defensa”. Tanmateix, va advertir que era necessari revisar l'estratègia per incorporar els nous desafiaments del mercat. Des de la seva aprovació el context geopolític ha fet un gir, ja que la producció nacional s'ha inclinat cap a les fonts renovables, la demanda és diferent i els ciberatacs tenen major capacitat destructiva. En aquest context, es van aprovar la del 2017 i la del 2021.
La nova estratègia de seguretat energètica aprovada el desembre del 2021 que assenyala altres perills i prioritats, inclou la “vulnerabilitat energètica” entre els riscos per a la seguretat de la població, tot i que només es fa referència al “factor de la vulnerabilitat” per la dependència dels hidrocarburs i apuntava com a “risc sistèmic a escala global” el canvi global. El pla conclou que “el nou paradigma energètic obliga a una revisió de l'Estratègia de Seguretat Energètica Nacional de 2015”. Segons es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) “l'actual conjuntura marcada per la transició ecològica, unida a la configuració de noves i contínues amenaces en l'escenari tradicional, fa que es consideri de vital importància comptar amb una nova estratègia específica en l'àmbit de la seguretat energètica”. L'anunci de la nova estratègia va deixar el projecte en mans del Departament de Seguretat Nacional de Presidència del Govern, que havia de coordinar-se amb un comitè tècnic i un comitè d'experts independents per fer un informe final conjunt.
Tres anys després de la seva publicació al BOE, no s'ha aprovat el pla. Les causes de l'ajornament han estat diverses. En primer lloc, les urgències derivades de la pandèmia de la covid el març del 2020, la invasió russa a Ucraïna el febrer del 2022, que va portar a evidenciar que era un assumpte delicat i urgent.
Pla obsolet
L'estratègia de seguretat energètica nacional del 2015, que encara està vigent, inclou riscos com “l'actualització insuficient i inversions inadequades en infraestructures energètiques” i també adverteix de la necessitat del seu “manteniment i actualització” per al desenvolupament de les interconnexions de la xarxa de la península Ibèrica amb la resta de la Unió Europea, que apunta que són insuficients. També s'adverteix del risc “d'accidents industrials greus” en infraestructures energètiques a conseqüència d'errors humans o fallades tècniques, que poden comprometre la seguretat nacional. També assenyala el risc de poder ser víctima d'un ciberatac. A més, apunta una sèrie de mesures per poder fer front als riscos, entre les quals destaca “dissenyar protocols per a la gestió de crisi i la mobilització de recursos humans i materials; desenvolupar la col·laboració publicoprivada en la protecció de les infraestructures energètiques; desenvolupar plans de contingència; i afavorir l'acostament de la generació d'energia i el consum que eviti el risc associat al transport”.
En relació amb els ciberatacs insta a desenvolupar plans de contingència que millorin la resiliència dels sistemes d'informació i comunicació usats pel sector energètic, per garantir la continuïtat del subministrament i protegir la informació crítica sobre infraestructures energètiques. Tanmateix, es tracten de mesures de caràcter preventiu, però que no serveixen per gestionar la crisi una vegada que ja s'ha desencadenat com va passar aquest dilluns.