Si fa unes setmanes s'anunciava que centenars d'espècies es trobaven en perill, ara un estudi demostra que els entorns urbans podrien ser més útils del que pensem. Així, una investigació publicada a Ecology mostra que els animals es mouen més ràpid en entorns de "baixa qualitat", fet que evidencia que podria canviar la manera en què els conservacionistes pensen sobre la gestió de paisatges per ajudar a les espècies a moure's com a resposta al canvi climàtic. 

Segons l'informe de l'ONU, un centenar d'espècies estan en perill d'extinció. D'aquesta manera, l'estudi proporciona un marc d'acció definitiva per ajudar a preservar moltes d'aquestes espècies que estan en perill. La investigació va ser duta a terme per un grup d'investigadors de la Universitat de Tufts (Estats Units), la Universitat de Liverpool (Regne Unit), la Universitat Estatal de Washington (Estats Units) i la Universitat d'Ottawa (Canadà).

Per tal que els paisatges facilitin la expansió del rang, hi ha un equilibri entre promoure el moviment amb hàbitats de baixa qualitat (llocs on una espècia pot sobreviure però no té tots els recursos que necessita per completar el seu cicle de vida) i promoure el creixement de la població amb hàbitat d'alta qualitat. Així, s'ha arribat a la conclusió que els hàbitats de baixa qualitat que compleixen amb un estàndard mínim podrien proporcionar beneficis com conductes pel moviment. 

Entorns de "baixa qualitat"

I per què passa això? Segons la investigació, els animals que es troben en una àrea inhòspita, tendeixen a fer moviments més llargs i rectes. Mentre no morin en aquesta àrea, la seva arribada a una altra àrea de reproducció tendirà a ser més ràpida. Els científics van fer servir dades de 78 espècies en 70 estudis per mostrar que, en el 73% dels casos, els animals es movien més ràpid a través d'hàbitats de "qualitat inferior".

"En escales de paisatge, el 15% dels hàbitats d'alta qualitat és encara més del que existeix actualment en la majoria d'ecosistemes. Ara bé, les nostres troballes apunten a la possibilitat d'utilitzar espais verds suburbans i fins i tot urbans com a àrees subvalorades que podrien facilitar els canvis de rang, si espais verds com la gespa es convertissin en jardins de plantes natives, que tenen un alt potencial de conservació pels insectes i altres espècies de vida silvestre", explica l'autora principal Elizabeth Crone, professora de Biologia de la Universitat de Trufts.

La coautora de l'estudi Jenny Hodgson, professora d'Evolució, Ecologia i Comportament a la Universitat de Liverpool, Regne Unit, hi afegeix: "Això podria oferir una nova perspectiva de flexibilitat per als planificadors del paisatge: no han de preocupar-se si no poden crear espais interrompent l'hàbitat de vida silvestre d'alta qualitat, enlloc d'això, poden crear "escalons" estratègics en àrees urbanes i agrícoles. Sense cap mena de dubte, els escalons han de proporcionar recursos per a la reproducció, no només recursos alimentaris temporals".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat