El Govern espanyol va aprovar el 2020 només una de cada vint sol·licituds d'asil presentades, segons apunta l'Informe Anual del Comitè Espanyol d'Ajuda al Refugiat (CEAR), que s'ha presentat aquest divendres i que analitza xifres en matèria de migració i asil de l'any passat, inclosa la irrupció de la pandèmia, l'augment de les arribades a Canàries, els obstacles en l'acollida o els nous pactes mundials i europeus.

Per als autors del document, l’Estat espanyol ha tornat a defraudar les persones refugiades" el 2020, situant-se "lluny de la taxa mitjana de reconeixement" de sol·licituds d'asil a la UE, que és del 33%.

A més, el CEAR adverteix que, al mateix temps, l'Executiu sí que ha concedit l'autorització de residència per raons humanitàries a prop de 41.000 persones, en la seva pràctica totalitat procedents de Veneçuela.

Segons la seva opinió, l’Estat espanyol ha tingut un escàs reconeixement cap a les víctimes de persecució per part d'agents no estatals (colles, bandes criminals), cosa que, segons la seva opinió, és "fonamental", ja que representa una forma de persecució digna de protecció.

Les conseqüències de la pandèmia

Però, a més, el CEAR denuncia que, tot i la caiguda registrada el 2020 pel que fa a les arribades a través de Ceuta i Melilla, s'han produït almenys 212 devolucions en calent.

En aquest sentit, l'entitat apunta que tant el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg com el Constitucional espanyol ja van assenyalar les garanties legals exigibles per a realitzar-les (que s'atengui sempre a la situació de vulnerabilitat de la persona), uns requisits que, segons el CEAR, no s'estan duent a terme.

D'altra banda, l'informe destaca que, com a conseqüència de la pandèmia viscuda l'any passat i les restriccions de moviment que aquesta va suposar, "milers de persones" es van quedar "atrapades en països no segurs". La crisi sanitària ha estat protagonitzada, també, per una crisi migratòria a les Canàries, que va suposar l'arribada de més de 23.000 persones el 2020.

Per això, apunten, han d'incloure "un sistema de trasllats a la península àgil, transparent i sense discriminació per nacionalitat, amb un repartiment solidari per tot el territori espanyol, evitant convertir els territoris insulars i perifèrics en grans espais de retenció, així com modificar els protocols d'atenció a menors".

Dins d'aquesta situació, l'ONG celebra que, després de dècades de reivindicació, el Tribunal Suprem hagi reconegut la llibertat de circulació per tot l'Estat espanyol per als sol·licitants d'asil que resideixen a Ceuta i Melilla.

Europa dona l'esquena als refugiats

Finalment, el CEAR estudia la situació dels refugiats a Europa, un informe que determina que, el 2020, la ruta migratòria de la Mediterrània segueix sent "la més mortal del món", amb almenys 1.417 persones mortes intentant arribar al continent. A més, les arribades de migrants es van reduir a menys de 100.000 durant l'any.

Pel que fa a les sol·licituds d'asil en el conjunt de la UE, van descendir en comparació amb l'any anterior i es van concentrar principalment a Alemanya, França i Espanya, mentre que la taxa de reconeixement es va mantenir estable i es van aprovar de mitjana una de cada tres peticions.

 

Imatge principal: Diversos migrants a la tanca de Melilla.