L'ONG Reporters Sense Fronteres (RSF) ha publicat aquest dimarts l'informe anual sobre la situació del dret a la informació el món, que constata que s'ha restringit la informació i hi ha hagut censura en la majoria de països arran de la crisi de la Covid-19. Aquest és també el cas d'Espanya, on el document destaca que s'han vulnerat diversos drets periodístics. D'aquesta manera, l'organització situa l'Estat espanyol en el primer nivell d'alerta per la mala situació de la llibertat de premsa.
El cas d'Espanya
L'informe, que es publicarà formalment al llarg d'aquest dimarts, posa el focus en la crisi del coronavirus com a factor agreujant de la censura. En aquest sentit, RSF constata que a Espanya, arran de la declaració de l'estat d'alarma, el govern espanyol va utilitzar l'excepcionalitat per limitar el dret dels periodistes.
En concret, el document explica que l'executiu va suspendre els terminis per respondre a les preguntes sobre la seva pròpia gestió, com exigeix la llei de transparència aprovada el 2013. Per exemple, en tot moment el govern espanyol s'ha negat a respondre preguntes com qui hi ha darrere dels comitès d'experts rere els quals s'escudava el govern per adoptar les seves decisions. I encara que el Consell de Transparència, un òrgan governamental, ha exigit al govern que compleixi amb la llei, això no s'ha produït.
"Aquesta opacitat no ha permès investigar els contractes de compra de material sanitari, per exemple. La premsa no pot ser còmplice d'aquesta lassitud", explica Alfonso Armada, president de la secció espanyola de Reporters Sense Fronteres.
L'organització també critica el sistema inicial de preguntes filtrades per la Secretaria d'Estat de Comunicació, la decisió d'impedir l'accés de càmeres i micròfons a hospitals o dipòsits de cadàvers i l'opacitat en les xifres de la pandèmia. "A Espanya hi ha una abismal i incomprensible forquilla de dades entre les que proporcionen el govern central, els autonòmics, els registres civils i l'Institut Carles III", lamenta Armada.
Imatge: El rànquing mundial segons la llibertat de premsa de cada país / RSF
La censura i la Covid
Però la crisi del coronavirus també ha estat un factor agreujant a tots els països del món, amb casos de periodistes empresonats que van morir a presó per la malaltia a Rússia, Egipte i l'Aràbia Saudita, on els seus partidaris denuncien que "els van deixar morir". A la primera part del seu informe anual publicat a mitjans de desembre, RSF va comunicar que 387 periodistes van ser empresonats al llarg de l'any (davant 389 el 2019), 54 van ser segrestats i 4 van ser donats per desapareguts per informar sobre aquest virus.
L'organització, que va qualificar aquesta dada d'"històricament alta", va alertar a més que el nombre de dones detingudes va pujar un 35% aquest any. Els països amb més reporters arrestats van ser la Xina, Egipte, l'Aràbia Saudita, el Vietnam i Síria, que concentren en total més de la meitat dels professionals detinguts al món.
Els homicidis contra periodistes
La segona part del seu informe anual sobre abusos contra periodistes se centra en els homicidis i l'organització destaca que 50 informadors van ser assassinats, una xifra similar als 53 morts del 2019, malgrat que els confinaments forçats per la pandèmia han suposat una caiguda dels reportatges sobre el terreny. En un 84% les víctimes van ser objectius triats de manera deliberada, davant d'un 63% el 2019, i RSF ressalta que alguns d'ells van morir en condicions "particularment salvatges".
Si el 2016 el 58% dels periodistes assassinats van perdre la vida en zones de guerra com Síria, el Iemen, l'Afganistan o l'Iraq, aquest any aquest percentatge va ser del 32%. És a dir, el 68% de les víctimes mortals de 2020 es va produir en països en pau, amb vuit a Mèxic, quatre a l'Índia i el Pakistan i tres a les Filipines i Hondures, segons l'ONG.
A Mèxic, RSF recorda el brutal assassinat de Julio Valdivia Rodríguez, del diari El Mundo, que va ser trobat decapitat a l'estat de Veracruz.