La justícia italiana indagarà de nou per conèixer la veritat sobre l'assassinat del cineasta, escriptor i intel·lectual Pier Paolo Pasolini el 1975. La Fiscalia de Roma ha accedit a reobrir el cas després de la denúncia presentada per l'advocat Stefano Maccioni, que fa anys que investiga el crim i ha aportat nous indicis que qüestionen la versió oficial que va tancar la investigació en el seu moment amb la condemna a Pino Pelosi. No és, però, la primera vegada que es reobre el cas, sinó que ja va passar també el 2010 i el 2023 sense arribar a res i es va arxivar tot. La certesa que el condemnat no estava sol és vox populi a Itàlia des que van succeir els fets, però mai s'ha pogut identificar aquestes persones i demostrar-se en un judici.
Maccioni ha expressat la seva esperança que aquesta nova investigació permeti "posar punt final a aquesta història" i ha fet una crida perquè qualsevol que tingui informació rellevant sobre el crim trenqui el seu silenci. En aquesta ocasió, l'advocat ha aportat un testimoni nou, desconegut fins ara, que segons els mitjans italians, seria un policia ja jubilat que tindria coneixement inèdit de primera mà. També s'investiguen ara enregistraments de la radiotelevisió pública italiana d'aquells dies. Maccioni treballa en les indagacions en representació del Col·legi de Periodistes del Laci, del director de cinema David Grieco i de l'escriptor Giovanni Giovannetti. Abans, havia estat advocat d'un cosí de Pasolini, Guido Mazzon.
Les pistes que aporta l'advocat insisteixen que Pelosi no estava sol la nit del 2 de novembre de 1975 en què es va produir l'assassinat. A aquesta conclusió ja va arribar el tribunal que va jutjar el cas en el seu moment, si bé la instrucció es va tancar en sis mesos amb la condemna al llavors jove de disset anys a nou anys i set mesos de presó. També ho deia la premsa de l'època, amb un famós article d'Oriana Fallaci. Després de sortir de la presó, en entrevistes, el condemnat ja va dir més d'una vegada que en realitat l'assassinat va ser a mans de tres o quatre persones i que després el van amenaçar si parlava. Pelosi va morir el 2017 a 59 anys deixant només versions contradictòries. Davant el misteri, s'han succeït tota mena d'hipòtesis, des d'un xantatge, un robatori que es va complicar, a la implicació de grups d'extrema dreta, trames polítiques per les indagacions incòmodes de Pasolini sobre corrupció o la màfia.
Pier Paolo Pasolini va ser trobat mort a cinquanta-tres anys en un terreny al costat de la platja a Òstia, al litoral de Roma. Pino Pelosi, aleshores un jove de disset anys, va ser detingut a prop, mentre conduïa el cotxe del cineasta. La versió que el jove va donar en el judici el 1975 és que es va produir una disputa perquè es va negar a una pràctica sexual i Pasolini es va posar agressiu, a la qual cosa el jove hauria respost tombant-lo d'un cop amb un pal. Llavors, va pujar al cotxe i va passar per sobre del cos del cineasta. Anys després, Pelosi diria que allà hi havia més persones no identificades. Stefano Maccioni, la primera vegada que va aconseguir reobrir el cas, ja va aconseguir que s'analitzés l'ADN de tres persones trobat a la roba de Pasolini, sense que es pogués identificar ningú.
Pasolini va ser una veu incòmoda a la Itàlia de l'època, com a intel·lectual compromès. D'ideologia comunista i obertament homosexual, va retratar la situació precària de les classes populars italianes i va criticar amb duresa les desigualtats, la dreta, el moviment neofeixista i la burgesia. Aquesta visió queda patent en la seva obra literària i fílmica. De manera pòstuma va sortir a la llum aquell mateix any la seva última pel·lícula, Saló o els 120 dies de Sodoma, una al·legoria escatològica contra el feixisme.