La pregunta ha sorgit arran de la publicació d’una notícia en la qual es descobria un bar de la Barceloneta que cobra les consumicions en funció del temps d’estança, per la qual cosa, el preu de les begudes varia quan més es trigui a consumir-les i, en conseqüència, quan més temps s'ocupin les taules. Així, un cafè, o un caputxino que si es consumeix en una taula de la terrassa té un preu de sortida d'1,60 euros, costa 2,5 al cap de 30 minuts i arriba fins als 4 euros si el temps d'estança supera més d'una hora. El mateix passa amb el tallat (d'1,40 al cap de mitja hora passa a 4 euros amb més de 60 minuts) o amb el te, que d’un preu inicial de 2 euros, es passa als 3 i als 4 en les mateixes condicions. I molts consumidors es fan la mateixa pregunta: és legal modificar el preu de les consumicions en funció del temps que els clients triguin a consumir-les? I la resposta, és sí, però sempre que es compleixin unes condicions. Els propietaris dels establiments poden fixar lliurement els seus preus, incloent-hi tarifes que variïn segons el temps d’ús de l’espai, però estan obligats a complir uns requisits de transparència i informació al consumidor, i per això han d’informar de manera clara i visible als clients abans que realitzin la seva comanda.
Aquestes condicions impliquen que ha d’haver-hi cartells visibles o informació clara en arribar al local sobre el sistema de preus i els límits de temps, i allà on es puguin consultar els preus, com una pissarra o un codi QR. Si la informació no és clara, visible o es comunica tard (per exemple en el moment de pagar), la pràctica podria considerar-se il·legal. A més, si el client pateix retards per culpa del servei i, així i tot, se li exigeix pagar més per aquest temps extra, també es consideraria il·legal. El que pretén la normativa és que no existeixin pràctiques abusives.
La publicació que Maria va compartir a través de la xarxa X (abans Twitter), que ha estat recollida en els mitjans, ha reobert el debat entre l’opinió pública. Estan els que es mostren comprensius amb aquesta política d'incrementar els preus pels abusos que fan alguns clients, que poden estar ocupant una taula en una terrassa durant tres hores amb la consumició d’un simple cafè, i els que creuen que tenen dret de fer-ho. La publicació del post, que inclou el llistat de preus i la fotografia de l’entrada del local, ja supera les 300.000 visualitzacions, amb molts comentaris de seguidors que defensen una postura o l'altra.
A la Barceloneta si vols un cafè te l’has de prendre en menys de 30 minuts. pic.twitter.com/kJd0dsXjVv
— Maria (@maria_lostia) May 4, 2025
Limitar el temps d'estada, una altra pràctica
Quan arriba el bon temps i la temporada alta de turisme, els bars i restaurants han de fer front a aquest augment del volum dels clients i al mateix temps evitar que els temps d’espera es disparin. La pràctica d’aquest bar que encareix les consumicions en funció del temps és una solució, i l’altra, que és la més comuna, és posar un límit de temps per romandre en les taules de les terrasses, que varia en funció de si el client només va a prendre una beguda o un cafè, o bé ho fa per dinar o sopar, amb la qual cosa es considera que la factura serà més elevada i compensarà l’estada.
A Barcelona, no és habitual que els preus canviïn en funció del temps, però sí que està augmentant la tendència a posar límits de temps en les terrasses per afavorir la rotació dels clients i així poder treure més rendiment de les taules. Els marges de temps solen oscil·lar entre la mitja hora i l’hora i mitja, però el que és més comú és que els locals tinguin dos torns per àpat i sota reserva. Igual que si s’opta per encarir el preu de la consumició en funció del temps, limitar l’estada en les taules també comporta haver de complir unes condicions, i que el local informi amb transparència de les limitacions d’aquests temps. El que seria il·legal és que l’establiment comuniqui al client que ha d’abandonar la taula al final de la seva consumició o que els cartells informatius siguin petits o estiguin ubicats en una zona poc visible. L'altra pràctica per rendibilitzar les terrasses és posar més taules de les que permet la llicència que es paga, una acció que és del tot il·legal i que comporta sancions, però de la qual els veïns cada cop es queixen més a través de les xarxes socials. Però aquest ja és un altre debat.
Terrasses q posen tantes taules com volen.
— Periquete (@periketetu) April 12, 2025
La hipocresia, l'incompliment i la mentida estan arrelades al districte d Ciutat Vella.
El responsable, @Albert_Batlle_B, un regidor q no viu aquí.
Ni equilibri entre interessos contraposats, ni vigilància, ni compliment d la normativa. pic.twitter.com/2Zzy7QjNFv