El nom no és casual. Walden XXI s'inspira en dues referències que comparteixen una mateixa aspiració: imaginar una altra manera de viure. La primera és Walden o la vida als boscos, l'obra que el pensador nord-americà Henry David Thoreau va publicar el 1854, després de passar més de dos anys vivint en una cabana al costat d'un llac de Massachusetts, reivindicant una existència més senzilla, conscient i allunyada del consumisme. La segona és el Walden 7, l'emblemàtic edifici de Sant Just Desvern, dissenyat per Ricardo Bofill als anys setanta com una experiència arquitectònica que pretenia afavorir les relacions humanes i la vida comunitària. Més de mig segle després, aquell esperit inspira un projecte que acaba de fer realitat una altra utopia, aquesta vegada a la Costa Brava: envellir en comunitat, sense renunciar a la independència ni a la capacitat de decidir sobre la pròpia vida.
Aquest dijous, 29 d'octubre, Sant Feliu de Guíxols ha inaugurat el primer projecte d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús específic per a persones grans de Catalunya. Es diu Walden XXI i és el resultat d'anys de feina d'una quarantena de persones que han decidit organitzar-se per compartir la vellesa. Impulsat per la cooperativa Sostre Cívic, el projecte ha transformat l'antic hotel Jecsalis, situat al centre de la localitat del Baix Empordà, en un edifici residencial que combina habitatges independents, serveis compartits i espais de convivència. Unes 200 persones han assistit a la inauguració, que va culminar amb el lliurament simbòlic de les claus als futurs residents. Sostre Cívic afirma que el projecte "dona resposta a la solitud no desitjada i a la voluntat de mantenir la capacitat de decisió sobre la pròpia vida durant la vellesa". Les persones que hi viuran han participat en el disseny dels espais i en la definició de l'organització comunitària, amb l'autogestió, les cures i el suport mutu com a eixos centrals. Aurora Moreno, presidenta de la junta del projecte, ha expressat la voluntat que aquesta experiència sigui "un referent per a altres projectes que vindran" i ha reivindicat la seva integració al municipi: "Aquesta casa estarà oberta a tota la vila de Sant Feliu de Guíxols, per fer la vellesa més amable".
🏢 Els projecte de cohabitatge sènior Walden XXI, pioner a Catalunya, ja és una realitat a Sant Feliu de Guíxols després d'anys de feina. 👉🏻 Aquesta iniciativa és una alternativa a les tradicionals residències per a persones grans. https://t.co/f636H17v3T
— Ràdio Sant Feliu #Guíxols (@SantFeliuRadio) October 29, 2026
Una casa pròpia, però amb 40 veïns disposats a compartir la vida
Walden XXI disposa de 31 habitatges privats d'entre 37 i 49 metres quadrats, amb una o dues habitacions, sala d'estar, cuina equipada i bany adaptat. Els apartaments estan dissenyats perquè els residents puguin preservar la intimitat i mantenir l'autonomia a mesura que es fan grans. Però la particularitat de l'edifici és tot allò que hi ha fora de la porta de cada habitatge. Més del 20% de la superfície està destinada a espais comunitaris. Són prop de 800 metres quadrats que inclouen cuina i menjador compartits, biblioteca, sales polivalents, bugaderia, tallers de bricolatge, jardins interiors i terrasses. També hi ha espais previstos per a serveis d'infermeria i fisioteràpia, amb l'objectiu d'adaptar la comunitat a les necessitats que puguin aparèixer amb el pas dels anys.
Es podria resumir en aquella dita de "junts, però no barrejats". La idea és tan senzilla com ambiciosa: que cadascú disposi del seu habitatge i faci la seva vida, però que tingui al costat una xarxa de persones amb qui compartir activitats, preocupacions i, quan calgui, cures. Ni una residència tradicional ni un pis compartit, sinó una comunitat organitzada pels mateixos residents. Aquesta filosofia també determina el funcionament de Walden XXI. Els seus integrants fa anys que treballen plegats per decidir com es gestionaran els espais, les despeses, els conflictes i les responsabilitats col·lectives. No es tracta només d'haver rehabilitat un edifici. Abans de tenir les claus, els futurs veïns ja havien construït bona part de les relacions personals i els acords que han de permetre la convivència.
De l'antic hotel Jecsalis a una inversió de sis milions d'euros
Fer realitat Walden XXI no ha estat senzill. El projecte ha necessitat anys de preparació, acords urbanístics, negociacions financeres i obres. L'any 2018, l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar una modificació urbanística que permetia transformar antics hotels en desús en habitatges amb serveis per a persones grans. Aquella decisió va obrir la porta a la recuperació de l'hotel Jecsalis, situat en una zona cèntrica, a pocs minuts de la platja, del mercat municipal, del centre d'atenció primària i d'altres serveis quotidians.
En uns tres anys aquest hotel dels anys 70 a Sant Feliu de Guíxols es convertirà en la primera cooperativa residencial d'habitatges per a persones grans a CAT, a cost, sense afany de lucre, col.laborativa i autogestionada. El nostre projecte WALDEN XXI marxa. https://t.co/i6O2a0htzk
— WALDEN XXI. Cohabitatge cooperatiu sènior a SFG. (@cohabitatge) January 4, 2019
Les obres de rehabilitació van començar el juny del 2024 i han permès adaptar l'immoble a les necessitats dels futurs residents, amb criteris d'accessibilitat i eficiència energètica. El projecte també incorpora una comunitat energètica que ha rebut una subvenció de 306.341 euros del programa europeu CE Implementa, finançat amb fons NextGenerationEU. La transformació de l'edifici ha estat possible gràcies a una operació de finançament d'uns sis milions d'euros, formalitzada el novembre del 2024 per Caixa Enginyers i Fiare Banca Ètica, amb el suport d'un aval de 300.000 euros de la Fundació Seira. Els membres de la cooperativa també han participat en el finançament i en el seguiment de les obres.
🏗️🏡👵👴 Iniciem les obres de @cohabitatge Walden XXI! Un #HabitatgeCooperatiu pioner a Catalunya per garantir el dret a l’habitatge i l’autogestió de les cures per a la gent gran, transformant l’envelliment actiu i comunitari.
— Sostre Cívic (@sostrecivic) July 24, 2024
Pros i contres de la fórmula de la cessió d'ús
Walden XXI no és una experiència aïllada, i tot i que s'ha venut mediàticament com el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Catalunya, el moviment té precedents més antics, com La Muralleta, a Santa Oliva, al Baix Penedès, una iniciativa nascuda l'any 2000 que ja disposava d'una dotzena d'habitatges ocupats el 2012. Sí que es pot dir, però, que és el primer projecte d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús específic per a gent gran de Catalunya. El règim de cessió d'ús és una fórmula d'accés a l'habitatge que es troba a mig camí entre la propietat i el lloguer, però que té característiques pròpies. La diferència fonamental és que els residents no són propietaris individuals dels pisos, sinó que la propietat de l'edifici és de la cooperativa. Les persones que hi viuen són sòcies d'aquesta cooperativa i tenen reconegut el dret d'utilitzar un habitatge de manera estable, habitualment durant tota la vida, sempre que compleixin les condicions establertes.
Per viure-hi, fan una aportació econòmica inicial, que poden recuperar en les condicions establertes quan abandonen el projecte, i paguen una quota mensual destinada a cobrir-ne els costos. A canvi, disposen d'un dret estable a ocupar el seu habitatge, però no el poden vendre ni especular-hi. D'aquesta manera, la propietat es manté col·lectiva i l'edifici pot continuar acollint noves generacions de residents.
El que demostra Walden XXI, però, és que a Catalunya, el cohabitatge sènior en règim de cessió d'ús comença a consolidar-se com una alternativa a les residències tradicionals. La mateixa cooperativa Sostre Cívic impulsa dos projectes més: Can 70, al barri de Sarrià de Barcelona, on les obres van començar el setembre del 2025 i es preveu que la comunitat hi pugui entrar a viure a finals del 2027, i Solterra, a Sant Hilari Sacalm, que transformarà un antic hotel balneari en uns 35 habitatges cooperatius. El projecte de Sant Feliu de Guíxols representa, així, un nou pas en l'expansió d'un model que vol convertir la vellesa en una etapa de vida compartida, autogestionada i allunyada de la solitud no desitjada.
Tanmateix, el model també té limitacions. Una de les principals és l'econòmica, perquè requereix disposar d'uns estalvis previs i assumir quotes mensuals que no estan a l'abast de totes les pensions. L'antropòloga Marta Pi advertia a ElNacional.catque aquests projectes acostumen a atreure persones amb un nivell educatiu mitjà o alt i de classe mitjana. La generalització del cohabitatge sènior dependrà, en part, de trobar fórmules que el facin accessible a més sectors de la població.