“Tots volem tornar a casa de la mateixa manera que n'hem sortit al matí i tots hem de fer el possible perquè sigui així. Un risc 0 és un 10”. Aquesta és, per Enric Vinaixa, secretari de Treball de la Generalitat de Catalunya, la premissa sobre la qual treballa dia a dia des del Departament d’Empresa i Treball. Tot i que s’ha evolucionat molt en matèria de prevenció de riscos laborals en els darrers anys al nostre país, per Vinaixa, s’ha de continuar fent molta incidència en aquest àmbit, ja que mai és suficient mentre existeixi la sinistralitat. Els canvis que es produeixen en la societat i també en el món del treball provoquen l’aparició de nous riscos laborals, i cal que les empreses, les persones treballadores i la societat en general estiguin conscienciades per adaptar-s’hi i prevenir-los.
Però no tots els mals són físics. Si per una cosa s’ha caracteritzat el Govern en aquesta legislatura és per la desestigmatització de la salut mental en tots els àmbits. I el laboral no en pot ser una excepció. És per això que el secretari fa especial èmfasi en la necessitat de trencar tabús i estereotips també als llocs de treball i crear mecanismes per avaluar i prevenir els anomenats riscos psicosocials.
Fa uns dies el Departament ha posat en marxa la campanya “Contra la sinistralitat laboral: preparats, previnguts, segurs”. Què pretén?
És necessari seguir amb la conscienciació, la sensibilització i el foment de la cultura preventiva. Hem avançat molt gràcies a la llei de prevenció de riscos laborals del 1995 i als diferents organismes que configuren tot el sistema a Catalunya, però hem de continuar incidint en aquest sentit, des de les escoles fins a les organitzacions i les empreses. Les dades en prevenció de riscos no són prou bones.
Per què?
Els valors d'incidència en el teixit empresarial català no estan pitjor que en altres moments. Però tampoc podem estar cofois de les dades. Sempre que hi ha sinistralitat, hem de ser molt incidents. I aquesta campanya, amb aquest lema, pretén seguir incidint de manera molt directa en la cultura preventiva. En matèria de prevenció, un risc 0 és un 10. I no ens podem relaxar, perquè també estan sorgint noves tipologies de riscos.
Quines són les que més preocupen?
Històricament, hi ha sectors en què s’ha insistit molt en prevenció, sobretot en aquells on hi ha activitat física, com el de la construcció. Però hem de tenir en compte que en aquests àmbits també en neixen de nous. Per exemple, ara s'està obrint molt el mercat de les energies renovables i apareixen noves activitats i noves maneres de treballar amb nous riscos. Si ara s’instal·len plaques solars a les teulades, hem de saber com prevenir el risc d’accident per caiguda d’altura, per exemple.
D’altra banda, també ens preocupen els accidents no traumàtics a la feina, que són els que es produeixen al lloc de treball tot i no tenir a veure amb la tasca, com quan un treballador pateix un ictus o un infart. En això hi influeixen molts factors i estem molt preocupats perquè han augmentat fins a uns percentatges que no es veien des del 2013. En aquests casos no tenim tanta ciència directa i, per això, cal incidir en la salut de la persona d'ençà que es lleva fins que se'n va a dormir. De fet, estem treballant amb el Departament de Salut per fer polítiques en aquest sentit.
Justament aquesta campanya que s’acaba de presentar és diferent de les que estem acostumats a veure. Hi apareix una treballadora estressada i un treballador deprimit, malalties que potser no es relacionen amb riscos laborals.
Exacte. La salut mental també és important en l'activitat laboral i, per tant, en qualsevol lloc de feina s'ha de fer una avaluació dels riscos psicosocials.
Què són aquests riscos?
Doncs poden ser, per exemple, les situacions d'estrès, els lideratges no desitjats, la desorganització o aquells sistemes d'organització que no atenen la persona. Són aquelles condicions socials al lloc de feina que poden provocar en els treballadors una sèrie de patologies que poden acabar esdevenint baixes o altres situacions més greus.
Les empreses estan preparades per detectar aquests riscos?
Tenen elements documentals i de gestió que es poden aplicar. Però nosaltres apel·lem perquè hi hagi elements que vagin més enllà de la documentació objectiva. És a dir, que existeixin programes en les empreses que facin proactiva la detecció de problemes de salut mental i que s’apliquin mesures preventives per mitigar al màxim possible aquests problemes.
Però, sobretot, el que cal és lluitar contra l’estigma social al voltant de la salut mental a la feina. Tothom pot empatitzar amb elements de salut clàssics, però costa fer-ho amb la salut mental. Hi ha una rèmora a poder manifestar qüestions de salut mental a la societat i, evidentment, a les empreses i això és un tabú que s'ha de trencar. No passa res. Hi ha protocols i sistemes per tractar-ho.
Aquesta legislatura també s’ha aprovat l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral. Què pretén?
És un document que s’ha elaborat conjuntament amb els agents socials. Vull fer un al·legat a la concertació, perquè forma part de l'ADN del Departament d'Empresa i Treball. Hi ha molts elements objectius de treball conjunt amb els agents socials, amb els serveis de prevenció i fins i tot amb les mútues per trobar eines de detecció precoç d'aquestes situacions. Ja no tant les situacions més evidents, com quan has de pujar a una teulada, que ja està molt protocol·litzat, sinó anant més enllà.
L’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral és un acord de cara als pròxims quatre anys, perquè hem de tenir en compte que aquests processos de transformació són lents. El que hem de fer és ensenyar a la ciutadania que s'ha de tenir una cultura del risc més alta que la que tenim. De fet, la nostra concepció mediterrània fa que la concepció del risc a vegades sigui diferent.
I quin paper té l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral en el foment de la prevenció i la reducció de la sinistralitat?
A Catalunya hi ha diferents organismes de la Generalitat que intervenen de manera directa o indirecta en el món de la prevenció. Un d'ells és l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, que és un organisme cientificotècnic que recopila les dades de sinistralitat i elabora mètodes d'investigació científics per poder elaborar protocols i fer-ne difusió entre la ciutadania.
En aquest sentit, un altre àmbit que pertany a la Secretaria de Treball també és Inspecció de Treball de Catalunya, en la qual tenim matèries exclusives en temes de seguretat i salut laboral. És un altre element en la lluita contra la sinistralitat. Els dos organismes, difusió i vigilància, estan perfectament coordinats.
Quin missatge final traslladaria tant als treballadors com a les empreses del nostre país?
Que tots volem tornar a casa de la mateixa manera que n'hem sortit al matí i que tots hem de fer el possible perquè sigui així. Un risc 0 és un 10.