Primer van ser organitzacions feixistes com Falange, Democracia Nacional o Plataforma per Catalanya que havien convocat a manifestar-se a la Rambla contra el que anomenen “islamització d’Europa”. La resposta va arribar aviat amb la convocatòria d’una contramanifestació d’entitats veïnals de Ciutat Vella i organitzacions antifeixistes, sota el lema “no passaran”. Podria haver-hi hagut un xoc molt violent, si no fos per les proporcions.

A la banda mar del pla de la Boqueria hi havia entre dos i tres centenars d’antifeixistes, de totes les edats, orígens i races, que han condemnat el terror de l’Estat Islàmic i el feixisme de l’ultradreta. A la banda muntanya, no més d’una vintena de nostàlgics i algun noi de no més de vint anys argumentant per què amb Franco no es vivia tan malament.

Amb aquestes proporcions, ben aviat els feixistes s’han vist acorralats pels antifeixistes, que s’ha limitat a cantar diverses proclames, com “nazis no”, “els carrers seran sempre nostres”, “pim, pam, pum, que no en quedi ni un”, o “fora feixistes dels nostres barris”.

A la banda islamòfoba i nostàlgica de règims anteriors, el més conciliador d'ells argumentava que la culpa és que "venen els de fora, posen una bomba i fan la salvatjada que van fotre ahir, perquè ens barallem entre nosaltres". Altres es limitaven a cridar "España cristiana y nunca musulmana", "No more mezquitas, please" i arribaespañas.

Entre els manifestants ultres hi havia Manuel Canduela, líder de Democracia Nacional i rostre conegut de l'extrema dreta espanyola. Entre els manifestants antifeixistes, les diputades de la CUP Mireia Boya i Mireia Vehí.

Hi ha hagut moments de tensió i violència. Per exemple, quan un feixista ha intentat agredir un grup d’antifeixistes. Aquests últims han respost llançant ampolles de plàstic, encenedors i fins i tot algun ou. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han intervingut per a protegir els ultradretans. Hi havia més policies protegint feixistes que feixistes a protegir. Almenys en una proporció de dos a un.

Poc a poc, els pocs feixistes que hi havia han anat abandonant el lloc, escortats per la policia, contemplant com la seva convocatòria havia estat un fracàs. Al final només ha quedat un home, al voltant dels quaranta anys, amb samarreta de l’Exèrcit espanyol, armilla de cuir, molts tatuatges i puret aromàtic. “Jo no sóc nazi ni racista: sóc espanyol”, argumentava.

La Fàtima, una activista musulmana feminista, ha estat qui ha plantat cara als seus arguments contra “la islamització d’Europa”.

--¡Yo estoy en contra de los que nos matan!- li ha dit ell.

--Pues como nosotros- ha respost ella.