Les germanes i les nebodes de Pere Casaldàliga, mort avui als 92 anys a Sao Paulo (Brasil), s’han acomiadat del seu familiar en un emotiu vídeo que han difós al Youtube.

Les imatges mostren fotografies i moments de la vida del sacerdot, cartes que va escriure a mà als seus familiars mentre les veus de la seva germana i la de les nebodes relaten la relació que han mantingut amb ell, que, a vegades, ha estat complicada per la distància. Casaldàliga va marxar fa 50 anys a viure al Brasil i les comunicacions no sempre han estat senzilles: per carta, telèfon, missatges enregistrats en cassets o en l’actualitat per correu electrònic.

Video2Fragment del vídeo elaborat per la família per acomiadar-se de Casaldàliga

Un exemple a seguir

També van estar vint anys sense poder-se veure, però això mai va provocar que el deixessin d’estimar o admirar perquè “ha estat un exemple” per la família fins els darreres dies de la seva vida.

“El germà Parkinson, com tu li deies, es va anar apoderant del teu cos. I en els últims temps ens va costar molt acceptar els teus problemes de comunicació, justament la comunicació, una de les teves virtuts”, explica la germana.

Ara bé, tot i això, prossegueix, “un cop més has estat un exemple. Mai et vas queixar. Una mostra més que demostra la teva gran humanitat i espiritualitat”.

Malgrat que s’ha mort lluny de la terra que el va veure néixer el febrer de 1928, Balsareny, a la família li consola que ho ha fet en el lloc que ell considerava la seva llar, el Brasil, on treballava amb poblacions indígenes i humils de l'Amazònia.

“Ens consola que, com volies, has pogut morir a casa teva amb la gent que has estimat i t’han estimat”, ressalta la germana, que també destaca que ho ha fet “envoltat de vegetació” i de “la música dels ocells”.

Una de les nebodes ha recordat que com a fill de Balsareny és “un traginer de l’esperança”. A més, ha estat “un referent” per la família. Tot i la seva mort recent, assegura que ja se senten orfes i que l’enyoren.

“Gràcies a Déu que ens ha fet el regal de tenir-te entre nosaltres. Intentarem cada dia ser-ne dignes. Fins sempre, estimat tiet”, finalitza el vídeo.