El Ple del Tribunal Constitucional ha avalat per majoria la presó permanent revisable en entendre que constitueix una pena proporcionada que no vulnera els principis de reeducació i reinserció recollits a la Constitució. Rebutja, amb els vots particulars de tres magistrats, el recurs d'inconstitucionalitat impulsat pel PSOE contra la mesura que va ser aprovada el 2015 durant el Govern de Mariano Rajoy.

Aquest recurs va ser presentat per diversos grups del Congrés contra diversos apartats de l'article únic de la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, de modificació del Codi Penal, que va introduir la pena de presó permanent revisable. La sentència, ponència d'Encarnación Roca, subratlla que la pena de presó permanent revisable no és desproporcionada i no vulnera per això el dret a la llibertat personal de l'article 17.1 de la Constitució, ni el dret a la legalitat penal del 25.1 de la Constitució, doncs el compliment en centre penitenciari mínim de 25 anys -i de 28, 30 i 35 anys en casos especials de pluralitat de condemnes, terrorisme i organització criminal- constitueix una resposta penal que no excedeix de manera manifesta la prevista en altres supòsits de delinqüència greu.

 

 

 

Apunta que tampoc no es vulneren els principis de reeducació i reinserció social proclamats com|com a principis orientadors de l'execució de les penes privatives de llibertat a l'article 25.2 de la Constitució, perquè el seu compliment es verificarà conforme als paràmetres de la Llei Orgànica General Penitenciària i la seva normativa de desenvolupament, que estableixen un sistema individualitzat en el qual el tractament i el règim penitenciari que s'apliquen al condemnat s'adapten en tot moments a les seves circumstàncies personals i a la seva evolució personal.

La revocació de la llibertat condicional

Amb tot, insta a una interpretació conforme a la Constitució en el punt relatiu a revocacions de la llibertat provisional. Aquesta, expliquen, només podrà revocar-se si es torna a delinquir o infringir les prohibicions i regles de conducta establertes a la interlocutòria de llibertat condicional. També avisen que la revocació de la llibertat condicional no pot impedir que el penat pugui obtenir en un futur una nova revisió de la pena, ja que denegar-li definitivament tota expectativa de llibertat seria incompatible amb la Constitució.

D'altra banda, els magistrats del TC entenen que aquest tipus de pena no vulnera el dret fonamental a no patir penes o tractes inhumans o degradants perquè la condemna pot ser revisada després del compliment d'un període mínim de 25 anys en centre penitenciari. La sentència té en compte pronunciaments precedents que consideren la revisabilitat de la pena com a factor determinant de la seva legitimitat.

Els vots particulars

La resolució del TC compta amb el vot particular conjunt dels magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, Cándido Conde-Pumpido Tourón i la magistrada Maria Luisa Balaguer Callejón, en el qual consideren que el recurs hauria d'haver estat estimatori i, per tant, declaratiu de la inconstitucionalitat de la regulació de la pena de presó permanent revisable. Consideren, per rebatre aquest tipus de pena, que la regla bàsica de justificació del sistema jurídic espanyol, vinculada al constant perfeccionament de la democràcia com a projecte civilitzador unit en la seva essència a la protecció dels drets humans, té com a eix central en el debat sobre les penes la seva humanització.

A més, basen la seva defensa d'inconstitucionalitat en els drets i principis constitucionals informadors del 'ius puniendi estatal', com són el mandat de reinserció social i els drets a la llibertat i a la legalitat sancionadora, en relació amb el principi de seguretat jurídica, dels quals es deriva la prohibició de penes temporalment indeterminades. Incideixen que la projecció dels principis de no limitació, de no regressió i de progressivitat, interpretats en conjunt, s'alça com un argument contra la constitucionalitat de la pena de presó permanent revisable. Així, el principi de no limitació impedeix que la mera conformitat d'aquesta pena amb l'establert al Conveni Europeu de Drets Humans comporti la seva constitucionalitat, ja que l'estàndard constitucional exigeix acceptar un nivell superior de protecció dels drets.

 

 

El principi de no regressió, que proscriu el retorn pejoratiu en el nivell de consolidació dels drets sense raons extraordinàries que el justifiqui, determina la inconstitucionalitat d'aquesta pena, ja que no es justifica prou des de la perspectiva constitucional el retorn a una pena que portava gairebé cent anys desapareguda i que durant gairebé quaranta anys del present règim democràtic no s'ha considerat necessària pel legislador ni si més no en contextos que certs delictes d'extrema gravetat semblaven posar en perill la pau social i la mateixa pervivència del sistema constitucional.

I el principi de progressivitat del mandat de reinserció social propicia la inconstitucionalitat d'aquesta pena per la seva potencial perpetuïtat, ja que aquest mandat està vinculat en el dret constitucional comparat amb l'abolició expressa d'aquest tipus de penes, que no va resultar històricament necessària a la Constitució per considerar-se llavors que l'esmentat mandat servia de prou previsió contra la reinstauració de penes perpètues.

També s'incideix, finalment, que de conformitat amb la jurisprudència constitucional prèvia, la penes amb límits màxims indeterminats vulnera els drets a la llibertat (art. 17.1 CE) i a la legalitat sancionadora (art. 25.1 CE) i el principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE). Així, consideren que aquest tipus de pena constitueix un "empobriment del sistema jurídic democràtic espanyol" i un exemple de regressió civilitzadora que el converteix en una anomalia històrica que s'allunya dels principis liberals en el compliment de les penes.

 

 

Igualment, es destaca que la maduresa i grandesa d'un Estat social i democràtic de dret també es demostra quan és capaç d'alçar-se i mostrar-se resistent amb demandes socials suposadament majoritàries d'implantació de penes que suposen una regressió en la racionalitat de l'ordenament penal. El magistrat Cándido Conde-Pumpido en un altre vot particular també expressa la seva discrepància específica amb la concreta regulació legal respecte de la suspensió de l'execució de la pena de presó permanent revisable, ja que els requisits que s'exigeixen determinen que l'esmentada suspensió sigui pràcticament inabastable per al condemnat.