El Tribunal Suprem ha absolt l'ex-alcalde de Lloret de Mar i ex-diputat del Parlament per CiU, Xavier Crespo, d'haver pressionat els seus tècnics municipals, el secretari i l'interventor de l'Ajuntament, per donar una bonificació fiscal de l'impost de construcció a l'empresa del rus Andrei Borisovich Petrov. Petrov va fer diversos regals a Crespo i al regidor d'urbanisme, Josep Valls, a canvi de la condonació d'impostos, per la qual cosa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va condemnar a 7 anys d'inhabilitació.

Ara el Tribunal Suprem ha tombat aquesta sentència i l'ha deixada només en un delicte de suborn passiu, perquè va acceptar regals. Regals com ara rellotges de luxe i un viatge a Rússia privat pagat per Andrei Petrov, del qual en van transcendir algunes fotografies en el moment que es va destapar la investigació.

El Tribunal Suprem anul·la els 7 anys d'inhabilitació i el pagament de 133.754 euros i manté la condemna per suborn de dos anys i mig d'inhabilitació especial per ocupar el càrrec públic de gestió municipal i la multa de 450.000 euros per acceptar els regals. Petrov va regalar a tota la família de Crespo un viatge a Rússia el febrer del 2008; un rellotge de 2.200 euros pel seu aniversari el setembre del 2010; i un abonament de 4 temporades, de 90.000 per temporada, als clubs d'hoquei i futbol de Lloret. Dues entitats privades de les quals el regidor d'urbanisme n'era el president i la dona de Crespo la vicepresidenta.

L'ex-regidor Josep Valls també manté la condemna pel mateix delicte de suborn passiu, pel patrocini dels equips esportius, a 1 any i 6 mesos d'inhabilitació i multa de 300.000 euros. I Petrov, com a autor d'un delicte continuat de suborn actiu, només està condemnat al pagament de 450.000 euros de multa.

El magistrat Juan Ramón Berdugo destaca sobre el delicte de suborn, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va comptar "amb suficient prova de caràcter incriminatori amb aptitud per enervar la presumpció d'innocència", arribant a una convicció que va ser "lògica i racional i conforme a les màximes d'experiència comuna".

Però diu que no tenia prou proves per a condemnar Crespo per prevaricació. L'alt tribunal diu: "No consta que els tècnics municipals li fessin saber a l'acusat Crespo que la sol·licitud de rebaixa (l'impost) no era possible i que en un moment posterior aquest exercís pressió sobre els mateixos perquè n'informessin favorablement. No hi ha cap prova que avali aquesta asserció, ni es dedueix de les manifestacions d'aquells tècnics, tal com reflecteix el vot particular que estima rellevants les declaracions prestades en judici oral, i igualment en seu d'instrucció, pel secretari de l'Ajuntament i per l'interventor". La sentència explica que el secretari "va manifestar que va donar la seva opinió a l'alcalde sobre que la bonificació seria políticament conflictiva, i igualment ha concretat que hi havia informes tècnics i econòmics que la avalaven i que el ple es va pronunciar positivament perquè 'l'obra era molt important per Lloret i que fomentava l'ocupació". I que l'interventor "va constatar l'interès de l'alcalde i del regidor d'urbanisme i que ell mateix va explicar a Valls que el ple havia de declarar d'utilitat pública i que la unitat d'inspecció va informar que es podia fer, també que va fer constar que posaven un precedent per a altres casos".

La sentència també recull que la bonificació s'acorda en una comissió informativa on l'alcalde Crespo no hi és per malaltia i que el substitueix l'alcalde accidental, "sense que hi hagi prova ni directament ni indirecta que sustenti l'afirmació que aquest seguís les indicacions de l'alcalde Crespo -de fet la sentència no diu quina prova el porta a aquesta conclusió".

Toc a l'oposició

El Suprem fa un toc d'atenció en la sentència a l'oposició. Diu: "No consta que algun dels regidors de l'oposició denunciés en el ple clamoroses irregularitats". El regidor a què es refereix la sentència recorreguda es va oposar a la bonificació per raons de caràcter polític, no pas per la seva falta de legalitat, "a l'existir una ordenança que ho permetia".

Per això, per al Suprem "hi ha una manca probatòria sobre aquests extrems, partint les conclusions de la suficient solidesa i raonabilitat", en ser les inferides per la sala "il·lògiques, no concloents, vulnerant la presumpció d'innocència, doncs a la vista de la motivació judicial de la valoració de la prova cal apreciar, des de la seva perspectiva externa i objectiva, que la versió judicial de tals fets és més improbable que probable".