La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha presentat aquest dimecres, 3 de maig, l'esborrany del Pla Especial de Sequeres de la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre i ha advertit que "gairebé amb total seguretat" l'Eix de l'Ebre i el Baix Ebre, juntament amb les conques de l'Aragó, l'Arba i l'Iregua, entraran en situació d'emergència. "Gairebé amb total seguretat, entraran en emergència i seran candidates a entrar en la situació excepcional per sequera extraordinària", ha declarat la presidenta de la CHE, Maria Dolores Pascual Vallés, una setmana després que l'organisme declarés l'estat d'excepcionalitat a la conca del Segre.
La CHE ha celebrat una jornada per explicar les característiques d'aquest pla de sequera, que estarà obert a consulta pública per rebre aportacions fins al pròxim 30 de juny. El cap de l'Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE, Miguel Ángel García Vera ha estat l'encarregat d'explicar el sistema d'indicadors pel qual es guia aquest pla per adoptar les mesures corresponents. El primer nivell és el de prealerta, que implica l'adopció de mesures de conscienciació; en el següent nivell, l'alerta, cal començar a preocupar-se i insistir en la necessitat d'estalvi i repartiment de recursos. Les restriccions arriben amb l'estat d'emergència, que també implica prorrateigs dels regants i mesures severes als abastaments. Finalment, en el cas d'una situació molt crítica, el pla regula el procediment per declarar la situació excepcional per sequera extraordinària, com va passar la setmana passada a la conca del Segre, i es procedeix a intensificar l'estalvi i involucrar altres institucions.
En aquest sentit, García Vera ha demanat als ajuntaments que siguin conscients de la situació en què es troba la conca de l'Ebre gràcies a aquests indicadors recollits al pla de sequeres, i sàpiguen així el tipus de mesures que cal adoptar. "Arriba un moment en què les mesures són dures perquè no hi ha aigua i això és una cosa amb què convivim a tots els països de clima semiàrid del món", ha lamentat. Sobre els cabals ecològics, García Vera ha advertit que "en cas que hi hagi sequera, s'admet una reducció del cabal de fins al 40 %" de les masses d'aigua, tal com es recull a la normativa actual, sent un ajustament del nivell de l'aigua sense risc ambiental que s'efectuaria només en una situació d'emergència.
La necessitat de planificar les sequeres
El nou document analitza les sequeres històriques des de l'any 80 que, segons ha resumit Vera, "la tradició diu que a Espanya es produeixen cada 5 anys", freqüència que amb el canvi climàtic "pot ser més gran" i augmentar la probabilitat d'un 20% a un 25%. En aquest sentit, el cap de Planificació ha comparat l'actual amb la sequera de l'any 89-90, que va ser, ha dit, "molt dura", així com ho va ser a Aragó la del 1995. Per això ha reivindicat que "les sequeres s'han de planificar", i ha defensat l'execució d'un pla com aquest per ser "un document estratègic i de planificació" que "analitza la història de les sequeres des dels anys 80" i serveix per "executar els protocols d'actuació o els indicadors de situació, entre d'altres".
Aquest nou pla de sequeres substituirà el Pla Hidrològic del 2018 i es preveu que es pugui aprovar abans de finals d'any. La majoria de novetats són de caràcter tècnic, encara que s'actualitzen les dades amb el pla hidrològic aprovat aquest any; els indicadors amb els nous embassaments en funcionament, i s'introdueixen ajustaments a la definició de les unitats territorials, ja que al Baix Ebre s'ha dividit en dos i s'han tornat a consultar totes les comunitats respecte als protocols d'actuació.