El Departament d’Educació recuperarà el curs 2027-2028 les lectures obligatòries de llengua catalana i castellana a primer i segon de batxillerat, dos anys després d’haver-les eliminat. El mateix curs, totes les escoles i instituts, tant públics com concertats, hauran de disposar també d’un pla lector. Les dues mesures formen part de l’estratègia del Govern per reforçar els aprenentatges fonamentals i recuperar pràctiques com escriure a mà, llegir en veu alta o treballar més el càlcul mental.
“Plantegem un retorn urgent a les pràctiques essencials”, ha defensat la consellera d’Educació, Esther Niubó, durant la presentació d’una nova guia adreçada als centres. Segons ha remarcat, es tracta d’aspectes que “han perdut pes al sistema educatiu, i no es pot permetre”.
Tornen les lectures comunes a batxillerat
Educació tornarà a establir una llista comuna de llibres que haurà de llegir l’alumnat de primer i segon de batxillerat en les assignatures de llengua catalana i castellana. Aquest sistema ja havia estat vigent, però es va retirar el curs 2024-2025, una decisió que va generar crítiques dins del sector editorial. El Departament preveu revisar ara el llistat i recuperar-lo el curs 2027-2028, tot i que encara no ha concretat quines obres en formaran part.
A primària i secundària, en canvi, els centres tindran marge per escollir els llibres. La nova guia recomana que cada escola i institut elabori el seu propi document de lectures obligatòries entre 5è de primària i 4t d’ESO, amb obres adaptades al nivell de comprensió lingüística de l’alumnat i amb una dificultat progressiva. Aquesta proposta serà una recomanació i els centres podran seleccionar els títols de manera autònoma, a diferència del batxillerat, on les lectures seran fixades pel Departament.
Un pla lector obligatori per a totes les escoles i instituts
A partir del curs 2027-2028, tots els centres públics i concertats hauran de comptar també amb un Pla de Lectura de Centre (PLEC). Fins ara aquest document era voluntari, tot i que molts centres ja en disposen. El pla ha de definir com es treballa la lectura perquè l’alumnat desenvolupi les competències necessàries per llegir, aprendre a través dels textos i adquirir l’hàbit i el gust per la lectura. Segons les dades facilitades pel Departament, almenys 700 centres ja tenen un PLEC redactat seguint les pautes de la Generalitat, mentre que d’altres disposen de documents elaborats amb criteris propis.
La intenció d’Educació és que tots els centres acabin treballant amb un mateix format. El Departament considera la lectura una “eina essencial” per a l’aprenentatge i situa tant els plans lectors com les lectures comunes de batxillerat dins d’aquesta estratègia.
Més paper, oralitat i càlcul mental a les aules
La nova guia de reforç dels aprenentatges fonamentals, ja disponible per als centres, recull pràctiques que Educació considera avalades per la recerca científica i que vol potenciar a les aules. Entre les propostes hi ha recuperar més espais d’oralitat mitjançant lectures en veu alta, exposicions i debats, així com reforçar l’escriptura manual amb apunts, esquemes, resums i treballs fets a mà. “No podem deixar que els alumnes de 13 anys deixin de fer resums perquè els faci la intel·ligència artificial”, ha afirmat Niubó.
La consellera també ha relacionat la pèrdua d’algunes d’aquestes pràctiques amb l’expansió de la digitalització a les aules. Segons ha assenyalat, aquest procés ha arraconat dinàmiques tradicionals basades en la lectura i ha afectat la capacitat d’atenció, el raonament i l’estructuració del coneixement. “Hem d’actuar perquè encara som a temps”, ha defensat.
En matemàtiques, la guia planteja dedicar sessions breus i freqüents al càlcul mental, treballar problemes vinculats a situacions quotidianes i demanar a l’alumnat que expliqui de manera raonada com ha arribat a una solució. “No es tracta de memoritzar com s’han de fer les operacions, sinó entendre per quin motiu i com es fan”, assenyala el Departament. Educació també vol que els continguts explicats a classe disposin d’un suport escrit, ja sigui mitjançant llibres de text, fitxes o dossiers preparats pels centres, com a reforç de les explicacions orals i de les activitats experimentals.
Niubó ha definit el conjunt de mesures com un “cert retorn al que havia estat l’escola durant molts anys” i ha defensat que recuperar aquestes pràctiques no significa retrocedir. “Reforçar l’escriptura i l’oralitat no és mirar enrere, sinó consolidar els elements que fan possible tots els aprenentatges”, ha conclòs.