La joventut està sent un dels sectors de la societat més castigats per la pandèmia del coronavirus. Universitats tancades, bars fora de servei, lliguetes esportives suspeses i una situació propera a un confinament domiciliari durant els caps de setmana, dibuixen un panorama certament desolador per bona part del jovent català.

Centrant-nos en, precisament, els caps de setmana, no només la joventut sinó que un total de 100.000 infants i adolescents, acompanyats de prop de 20.000 caps i monitors, han vist com els hi tornaven a prohibir els caus, els esplais i, en definitiva, qualsevol mena d’educació que no fos la formal, la impartida per escoles i instituts. Així doncs, l’educació en el lleure veia a finals d’octubre com, viatjant en un malèfic tren del temps desgraciadament ja conegut, la tornaven a censurar i a abocar a fer la seva activitat de forma telemàtica. Una autèntica galleda d’aigua freda per un col·lectiu que, tot i haver patit aquesta mateixa situació durant els últims quatre mesos del curs anterior, havia aconseguit renéixer de les cendres i fer els possibles perquè milers d’infants i joves a Catalunya poguessin gaudir d’uns campaments d’estiu a la natura, al lleure. Aquest és el testimoni del Guillem, la Bruna i la Maria, tres membres de diferents Agrupaments Escoltes del nostre país, perquè ens expliquin com van viure i viuen encara avui dia la situació que pateix l’educació en el lleure i, de retruc, com aquesta creuen que afecta els infants i joves dels seus caus.

Guillem Gottschalk: "L'agilitat amb la què els agrupaments s'han adaptat a l'activitat telemàtica ha estat brutal"

En Guillem és a punt de fer 27 anys i en porta nou vinculat a l’escoltisme. Després de passar per l’AEiG Pare Bertran, a Sant Andreu del Palomar, va voler seguir fent servei al Sector 2 del Barcelonès, en aquest cas desenvolupant tasques associatives de coordinació i representació com a comissari. Ara i, des de fa tres anys, s’encarrega d’aquestes mateixes tasques, però a major escala, coordinant tots els agrupaments dels diferents sectors del Barcelonès. Ens explica que la tasca dels agrupaments escoltes i de tot el lleure en sentit ampli ha estat crucial per ajudar a humanitzar una situació que està deixant enrere molts valors com l’educació, la participació i les relacions socials en general.

 

WhatsApp Image 2020 11 15 at 10.31.00El Guillem gaudint d'uns campaments d'estiu

Al cap i a la fí, es tracta de persones voluntàries, sense ànim de lucre, al servei de la societat a través de l’educació

Destaca especialment la rapidesa amb què els agrupaments han volgut continuar amb la seva tasca pedagògica de manera virtual, des del mes de març fins a pràcticament el dia d'avui. Tot i això, reconeix que cada cau s’hi ha adaptat tan bé com ha pogut, d’acord amb les seves possibilitats i voluntats. Al cap i a la fi, diu, es tracta de persones voluntàries, sense ànim de lucre, al servei de la societat a través de l’educació. En aquest sentit, des de Demarcació així com des de molts altres nivells, el Guillem ens diu que es treballa constantment perquè cap infant no es quedi sense lleure per motius econòmics. Malauradament, apunta que disposar de locals amb garanties a la ciutat de Barcelona per a entitats sense finalitats econòmiques esdevé tota una quimera cada vegada més complexa.
 

Bruna Rovira: "Estic disposada a reinventar-me tantes vegades sigui necessari"

La Bruna té 22 anys i des dels sis que forma part del mateix cau, l’Agrupament Escolta i Guia Mare de Déu de Núria, de la Dreta de l’Eixample barcelonina. Els fills d’uns amics dels pares hi anaven i ella no podia ser menys. Quan ha de mencionar algun tret singular del seu cau, ho té clar. Allà, els Caps d’Agrupament i els Tresorers no són joves (o almenys no tan joves) com a la resta d’agrupaments, sinó que acostumen a ser pares.

L’any passat ella era cap de Pioners i Caravel·les, la unitat que comprèn els joves dels catorze als disset anys, i la pandèmia els va agafar en un moment del curs en el qual ja es començaven a conèixer i a adquirir més confiança entre tota la unitat, caps inclosos. Ens explica que el fet d’haver de passar a fer tota l’activitat de forma telemàtica va trencar molt bruscament tota la dinàmica generada al llarg del curs. Assegura que el fet de treballar amb famílies d’un estatus econòmic força correcte i majoritàriament ben estructurades va propiciar que la disciplina i el ritme dels caus no s’acabés de perdre en cap moment, doncs la totalitat dels joves disposaven dels recursos necessaris per seguir-se connectant i responent prou positivament als caus telemàtics. Tot i així, afirma que no es pot comparar amb els caus presencials. Al cap i a la fi, diu, el jovent no deixava d’estar passant per un moment difícil, tancats a casa. El fet de veure’ls a ells desmotivats admet que li passava factura. El desgast era inevitable per ambdues parts, conclou.

El fet de treballar amb famílies d’un estatus econòmic força correcte i majoritàriament ben estructurades va propiciar que la disciplina i el ritme dels caus no s’acabés de perdre en cap moment”

 

WhatsApp Image 2020 11 14 at 08.52.28La Bruna, fent de cap durant uns campaments d'estiu

Enguany la Bruna fa de cap als Ràngers i Noies Guia, infants i joves entre els onze i els catorze anys, i explica que la represa d’aquesta activitat telemàtica ha estat molt diferent de la del curs anterior. Es nota, assegura, que han guanyat experiència. Diu que ara s’organitzen els caus de manera diferent i que, per exemple, han passat a dedicar sempre un espai més enfocat a la reflexió personal i un altre de més lúdic, com ara preparar-se el berenar i menjar-lo tots plegats, a través de videotrucada, és clar. Afirma també que les diferències entre uns joves de setze i uns de dotze anys a l’hora d’entomar aquesta situació l’ha apreciat des del primer dia. Mentre uns Pioners i Caravel·les necessiten com el pa de cada dia el contacte social i un espai de seguretat on poder cultivar bones i profundes amistats, uns Ràngers i Noies Guies encara estan més enfocats a conèixer el desconegut. Amb els petits resulta més senzill tenir-los davant d’una videotrucada durant un parell d’hores, sentencia. "No ens rendirem", acaba.

Estic disposada a reinventar-me, si fa falta, per tal de seguir oferint una proposta educativa i pedagògica essencial pel creixement d’infants i joves.”

Maria Gil: "Em fa ràbia que molta gent pensi que el lleure és només jugar."

La Maria té 20 anys i en porta vuit vinculada a l’escoltisme. Una coneguda no li parava d’explicar històries i anècdotes viscudes al cau, fins que un bon dia ja no se’n va poder estar més i va decidir sumar-s’hi. Va entrar a la unitat de Pioners i Caravel·les de l’AEiG Santa Eulàlia, situat al capdamunt del Passeig de Maragall de Barcelona, i de moment encara no s’hi ha mogut. Avui fa d’animadora de Truc, és a dir, és la dinamitzadora d’un grup reduït de joves que estan vivint el seu últim any al cau abans de, si ho volen, passar a ser caps. Per ella, el seu cau és un punt de trobada entre famílies molt diverses a nivell de recursos i d’origen, amb l’únic objectiu comú que infants i joves puguin créixer i formar-se com a ciutadans. Aquest fet, considera, és el que fa del Santa Eulàlia un cau amb un esperit certament especial.

El Santa Eulàlia és un punt de trobada entre famílies molt diverses a nivell de recursos i d’origen, amb l’únic objectiu comú que infants i joves puguin créixer i formar-se com a ciutadans”

 

WhatsApp Image 2020 11 14 at 19.59.00La Maria, animadora de Truc de l'AEiG Santa Eulàlia

En preguntar-li per com ha canviat la tasca de l’Agrupament amb les restriccions per la pandèmia, la Maria és directa i contundent. Assegura que el fet d’haver de fer cau telemàticament provoca que l’educació en el lleure no pugui ser treballada de forma completa, doncs, diu, et veus obligada a deixar de banda aspectes d’una importància vital com ara el vincle directe amb l’infant, la gestió emocional o la resolució de conflictes. A més, assegura que dins del seu cau són molts els infants que s’han vist obligats a abandonar la dinàmica del curs, ja que per falta de recursos tecnològics els hi és impossible seguir amb l’activitat de forma telemàtica. Molts d’ells, especialment aquest sector que no té accés a totes les eines tecnològiques, necessiten el cau com l’aire que respiren, perquè aquest acostuma a representar l’únic espai en el qual poden ser ells mateixos i així desconnectar de l’entorn en el qual viuen. En aquest sentit, conclou, el lleure presencial és més que imprescindible.

“Molts infants necessiten el cau com l’aire que respiren, perquè aquest acostuma a representar l’únic espai en el qual poden ser ells mateixos i així desconnectar de l’entorn en el què viuen ”

La Maria, assegura, se sent frustrada pel fet de no disposar de suficients recursos per seguir endavant amb el projecte educatiu en aquestes difícils condicions i no poder així abastir totes les necessitats que les seves joves demanen. Afegeix que li fa molta ràbia que un gruix important de gent tingui la idea que el lleure és només jugar, ja que totes les activitats que es pensen, diu, gaudeixen d’un rerefons pedagògic que considera que ni es veu ni es valora prou per part de la ciutadania i, sobretot, les institucions.

Em fa ràbia que molta gent pensi que el lleure és només jugar.”

Per ella, propiciar que infants i joves segueixin creant vincles entre ells al mateix temps que es diverteixen hauria de ser fonamental, però pensa que avui dia això no és interpretat així per a molts.

 

Finalment, tots ells coincideixen en assegurar que el lleure no és tan sols segur, sinó que es tracta d’un element pràcticament imprescindible. Deixant de banda els poquíssims contagis registrats en l’àmbit del lleure, segons el balanç presentat pel Govern a finals d’estiu, els tres conclouen que en un moment d’aïllament i alienació com el que ens ha tocat viure, en el qual s’està demostrant que infants i joves resulten ser els majors perjudicats en qüestions emocionals i socials, l’escoltisme i el guiatge promogut pels agrupaments esdevé un fet esperançador per a molts i un punt de suport i seguretat en la incertesa. Veurem si, finalment, aquesta deixa de ser només la seva opinió i passa a ser una certesa compartida àmpliament per la societat i, especialment, per les institucions que la dirigeixen.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
unsplash gandula estiu muntanya
DES DE LA GANDULA Jo vaig a la muntanya, 'onta' vaig? Anna Solé Sans
Passeig Marítim Barcelona - EFE
Coronavirus a l'esport Les 10 millors rutes per sortir a córrer per Barcelona Bernat Aguilar