Eduardo Fungairiño, el que havia estat fiscal en cap de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem, ha mort avui als 73 anys, segons ha comunicat la Fiscalia General de l'Estat. Havia destacat per les seves posicions extremadament conservadores i unionistes: s'havia mostrat partidari de prohibir els partits independentistes, havia donat suport a la cadena perpètua i havia justificat les dictadures militars llatinoamericanes. Era un dels anomenats "fiscals indomables" i va ser molt criticat per les associacions en defensa dels drets humans, per les organitzacions judicials progressistes, pels partits d'esquerra i pels nacionalistes bascos.

Fungairiño, nascut el 1946, va quedar invàlid el 1965 com a conseqüència d'un accident. Malgrat tot, va començar a treballar com a fiscal de Barcelona de 1973 a 1980. Però va ser posteriorment, a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, on es va fer molt popular per la seva participació en el tribunal del cas de l'oli de colza i en molts judicis per terrorisme. Fins i tot li va ser tramesa una carta bomba d'ETA, que va ser detectada abans no li fos lliurada.

Va ser molt polèmica la seva designació com a cap de la fiscalia de l'Audiència, apadrinada pel fiscal general Jesús Cardenal. Més tard, va ser expedientat perquè havia ocultat un informe que beneficiava un dels acusats de l'atemptat contra Aznar. A desgrat que es va considerar provada aquesta irregularitat, va ser sancionat només amb una petita multa.

Com a fiscal, Fungairiño va demanar la llibertat per al dictador xilè Augusto Pinochet quan el jutge Garzón tractava d'aplicar la justícia universal als responsables de les dictadures militars argentina i xilena. Més tard, en una entrevista a un diari pinochetista, el fiscal va assegurar que els militars colpistes xilens i argentins no podien ser jutjats per les autoritats espanyoles perquè no tractaven "de subvertir l'ordre constitucional o institucional implicat a aquells països".

El 2004, en una comissió parlamentària pels atemptats de l'11-M, essent fiscal en cap de l'Audiència Nacional, va causar incredulitat en assegurar que no s'havia assabentat de la localització de la furgoneta on viatjaven els terroristes a Alcalá de Henares (on s'hi van trobar cintes de l'Alcorà, que van suposar per a la policia pistes decisives sobre l'autoria islamista). Fungairiño va alinear-se durant molt de temps amb les tesis del PP, que argumentaven que l'atemptat havia estat realitzat per ETA i va ser acusat d'amagar les proves que ho desmentien.

Després de moltes tensions amb el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Cumpido, Fungairiño es va veure obligat a deixar el seu càrrec al capdavant de la Fiscalia de l'Audiència Nacional. Eren temps de negociacions entre el govern espanyol i ETA, i Fungairiño era conegut com un ferm enemic de qualsevol acord.

L'any passat Fungairiño es va jubilar essent fiscal de Sala del Tribunal Suprem, i va ser homenatjat amb un dinar per alguns membres de la fiscalia i la judicatura. No hi va faltar el jutge Marchena.