Cada persona i cada vida són diferents, però ara la ciència ha conclòs quina és l’edat més feliç i quina la més infeliç de les persones. Ho ha estudiat un investigador de la Universitat de Hanover, del Dartmouth College, als Estats Units, que ha analitzat més de 130 països del món amb diferents condicions de vida. Hi han participat més de mig milió de persones que han estat enquestades sobre el seu benestar i felicitat.
La conclusió és que a les nostres vides hi ha una “corba de la felicitat en forma d’U”. Segons s’ha publicat a la revista 'National Bureau of Economic Research’, els humans tenim dos pics de felicitat als extrems, a la joventut i a la vellesa. Per tant, l’edat de més infelicitat se situa al mig, entre els 47 i els 48 anys. Les dades coincideixen tant als països rics com als més pobres i l’estudi ho relaciona amb un “sentiment arrelat als gens”.
El principal investigador, David Blanchflower, ha explicat a diversos mitjans que “als 47 la gent es torna més realista i s'adonen de totes les metes que no han complert”. “Passats els 50, en canvi, els humans ens tornem més agraïts amb el que tenim. Forma part d'un procés de maduració en què la persona aprèn a valorar més les coses . Així, canvia la idea d'aconseguir un gran futur a tenir un punt de vista més realista, tirant a l'optimisme”, apunta. En aquest sentit, l’estudi també afirma que els diners i la quantitat d’ingressos és un dels factors que causa més infelicitat a partir dels quaranta. Aquest efecte s'accentua quan es tracta de persones aturades, pobres o amb pocs estudis.
El canvi generacional i la felicitat
Aquesta investigació s’ha realitzat en una generació concreta que ha viscut totes les fases de la vida i els científics apunten que aquesta tendència pot canviar completament segons les generacions, ja que tenen estils de vida totalment diferents per a cada edat. Per tant, no es pot assegurar que la societat segueixi aquest patró i apunten que les noves generacions podrien estar molt condicionades per les novetats tecnològiques.