Ecologistes de Catalunya ha presentat aquest dilluns una denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona contra el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes. El motiu de la denúncia és la seva presidència en l'organisme que ha aprovat l'acord de Govern del 16 de gener per reduir els cabals ecològics dels rius Muga, Ter i Llobregat en situacions d'emergència per sequera. L'entitat ecologista ha acusat Reyes de "presumptes delictes contra el medi ambient" i demana que la Fiscalia obri diligències contra ell com a "responsable de la justificació de les mesures preses pel Govern, que suposen un risc potencial contra el medi ambient".

La denúncia destaca que, segons l'acord del Govern, es demanava l'establiment d'un règim de cabals ecològics que assegurés la preservació de la vida piscícola i la vegetació dels rius. No obstant això, Ecologistes de Catalunya considera que les reduccions de cabals previstes no compleixen aquesta garantia de preservació. A més, l'entitat critica que s'ha "avalat l'impacte greu sobre aquests espais naturals de manera incomprensible", especialment considerant que són àrees protegides per la Xarxa Natura 2000.

Durant una roda de premsa, el president d'Ecologistes de Catalunya, Joan Vàzquez, ha destacat que l'acord de Govern implica una reducció significativa dels cabals dels rius Muga, Llobregat i Ter, arribant a una mitjana del 92%. La denúncia té l'objectiu que la Fiscalia investigui si s'han comès delictes ambientals segons el Codi Penal. Es demana a la Fiscalia que impedeixi l'aplicació de l'acord, que sol·liciti informes que garanteixin la vida piscícola i vegetal, i que es posi en contacte amb el Consell de Protecció de la Natura per a determinar si cal informar dels possibles impactes ambientals en aquests tres espais.

Catalunya, a tocar de l'emergència per sequera: els embassaments baixen per primera vegada al 16%

Catalunya està a tocar de l'emergència per sequeraels embassaments han baixat per primera vegada al 16%, segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) del passat dimecres. Es tracta del mínim històric i de la línia vermella establerta per a l'estat d'emergència —que obligarà els municipis a no superar els 200 litres per habitant i dia per a tots els usos—. I és que els nou pantans que s'utilitzen com a referència se situen, en conjunt, en el 16,02%. Quedi clar, però, que això no implica l'aplicació automàtica de l'esmentada declaració d'emergència.

L'estat d'emergència s'implementa individualment a cadascuna de les unitats que conformen les conques internes catalanes. Per exemple, el sistema Ter-Llobregat se situa en el 16,5%: això és mig punt per sobre del llindar previst, de manera que encara continua en preemergència. En canvi, la unitat que depèn de l'embassament Darnius-Boadella (ara, amb les reserves al 12,1%) fa mesos que sí que està en emergència. Per la seva banda, el pantà de Sau amb prou feines està al 4,9%. En el cas dels embassaments que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), la situació és una mica millor: se situen per sobre del 40% de la seva capacitat.