Al voltant de dos de cada tres dones a Catalunya, el 67,3%, ha admès haver patit alguna mena de violència sexual al llarg de la vida i el 15,5% en l’últim any. Així es desprèn de l'Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, basada en 8.621 entrevistes. Tot i això, només el 6% de les afectades ha denunciat les agressions viscudes. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assegurat aquest dimecres en la presentació de l'informe que les dades evidencien el caràcter "estructural i continu" de la problemàtica.
Segons l’enquesta, el 80,4% de les dones que en van patir l’últim any van viure dos o més episodis, i gairebé un 10% ha assegurat que els fets han estat continuats en el temps. A més, el treball ha constatat un augment notable de la violència digital: una de cada quatre dones assegura haver-ne estat víctima des dels 15 anys. "La violència sexual és persistent i condiciona la vida i la percepció de seguretat de la majoria de dones", ha asseverat Parlon.
La franja d’edat més vulnerable és la de les joves d’entre 16 i 24 anys, de les quals un 45,6%, gairebé la meitat, ha reconegut haver patit violència sexual. La prevalença disminueix progressivament amb l’edat i es manté aquest patró en totes les tipologies. Pel que fa a les formes de violència sexual, aquelles que no impliquen accés corporal han continuat sent les més freqüents. El treball ha mostrat que el 62% de les dones victimitzades des dels 15 anys n’ha patit alguna, mentre que el 49,9% ha viscut situacions amb accés corporal.
En l'àmbit de les violències sense contacte físic, les digitals han experimentat un creixement notable en l’edició d’enguany de l’enquesta: una de cada quatre dones, el 24,8%, ha dit haver-ne viscut alguna des dels 15 anys. Aquests episodis inclouen la difusió d’imatges o vídeos íntims o comentaris ofensius en línia. “Són una nova cara d’un vell problema”, ha valorat la responsable d’Interior que ha afegit que “la violència masclista és una energia negativa que no es destrueix, sinó que es transforma”, i que en l’era digital “té una penetració també en la realitat i en la vida de les dones”.
El 44% ha estat per persones del seu entorn: sobretot parelles o exparelles
D'acord amb l'enquesta, una part significativa de les violències sexuals té lloc en l’àmbit de la parella o exparella. El 43,5% de les dones que han viscut violència sexual des dels 15 anys i el 30,9% de les que ho han fet l’últim any han situat l’agressor en aquest entorn. A més, tres de cada quatre dones que han patit violències dins la parella ho han fet per part de la parella del moment. Les formes digitals adquireixen especial rellevància després de les ruptures: el 14,2% de les víctimes d’exparelles ha afirmat haver rebut amenaces de difondre imatges íntimes i l’11,2% ha dit haver patit comentaris ofensius en línia.
Les violències sexuals fora de la parella es donen tant amb persones desconegudes com amb persones conegudes. Entre les víctimes de l’últim any, el 54,9% ha assenyalat agressors coneguts i el 66,2% desconeguts. Quan es tracta d’agressors coneguts, predominen les violències sense accés corporal, sobretot comentaris ofensius o l’enviament d’imatges no sol·licitades. En canvi, amb desconeguts creix el pes de les violències digitals i també dels tocaments, apropaments i seguiments.
Trencar el "silenci estadístic"
Una altra de les problemàtiques que l’enquesta ha posat sobre la taula és el que han denominat “silenci estadístic”, és a dir, la baixa xifra d’agredides que decideixen interposar una denúncia formal. Només el 2% dels casos amb accés corporal han arribat a denunciar-se, i l’índex general de denúncia per a fets considerats delictius s'ha situat al voltant del 6%. La cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, Alba Alfageme, he explicat que el vincle amb l’agressor condiciona fortament aquesta percepció delictiva: el 55,5% dels fets comesos per desconeguts es consideren delictius, davant del 37,2% quan l’autor és conegut i d’un escàs 11,7% quan es tracta de la parella actual. D’altres variables que poden influir en aquest silenci estan relacionades amb "la normalització social de determinades conductes, la por de no ser cregudes, la vergonya, el bloqueig emocional i, sovint també, la percepció que el procés de denúncia serà massa llarg i fins i tot dolorós".
Per Parlon, “aquest silenci estadístic reforça la idea que cal incidir amb intensitat més alta per fer aflorar aquestes veus”. Ha reconegut que s’han fet passes importants per generar entorns de confiança que facilitin la denúncia, però ha dit que “encara queda molta feina per fer” i ha remarcat que el compromís d’Interior és reforçar els protocols i evitar la revictimització de les dones: “Tenim la certesa que només si les dones se senten protegides, legitimades i ben acompanyades podran trencar aquest silenci que l’enquesta ens deixa veure i al qual hem de parar molta atenció”, ha valorat.
Un informe a partir d'ara bianual
Interior treballa amb la voluntat que l’enquesta ajudi en el futur a monitorar l’impacte d’aquestes violències en les seves diferents expressions. Parlon ha considerat que “és bàsic disposar d’una informació més continuada” i ha anunciat que aquest treball passarà a fer-se cada dos anys, en lloc de cada cinc com fins ara. “D’aquesta manera tindrem més informació, més dades i més bolcatge de situacions”, ha apuntat la consellera. Alhora, ha avançat que s’hi incorporaran testimonis de violències viscudes abans dels 15 anys i la percepció dels homes sobre aquesta mena d’episodis.