El director assistencial de l'Hospital d'Igualada, Joan Miquel Carbonell, descriu com "un monstre" el brot de coronavirus que va portar el centre al col·lapse i de la gravetat se'n van adonar el 9 de març, cinc dies abans de decretar-se l'estat d'alarma a tot Espanya.

En una entrevista amb Efe, Carbonell relata que després de rebre la confirmació del primer positiu per coronavirus el matí del 9 de març, els esdeveniments es van succeir com un efecte dòmino, en el qual la quantitat de pacients no deixava de créixer i el nombre de treballadors disponibles no parava de baixar, a causa de l'alt nivell de contagis entre els professionals del centre, que va provocar que fins al 40% de la plantilla estigués aïllada.

Carbonell, que assegura recordar bé aquells moments "perquè és una de les fites més importants que tindrem sempre gravat en la nostra memòria", rememora una fatídica hora del matí del 10 de març, en la qual en només 60 minuts van entrar 13 ambulàncies amb pacients amb simptomatologia greu de Covid-19, a més de tots els que arribaven pel seu compte.

Davant d'aquesta situació, la direcció del centre es va adonar de la "crisi màxima" a la qual feien front i va aplicar el pla de contingència, que tenien elaborat des de mitjans de febrer i que contemplava diferents fases i actuacions, com la restricció de les visites o la cancel·lació de les classes, en funció del nombre de pacients. No obstant això, el pla va quedar obsolet en tres dies i el dimecres 11 de març ja s'havien pres totes les mesures previstes i, amb una mitjana d'entre 40 i 50 ingressos diaris durant els primers dies, s'havien superat tots els escenaris que es contemplaven.

D'aquells primers dies, Carbonell destaca l'"absoluta incertesa" en què es van trobar a causa de la falta d'informació sobre el comportament de virus, i admet que van fer "algunes coses malament". "Evidentment que vam cometre errors, perquè no teníem tota la informació sobre aquest virus", explica el responsable, que afegeix: "Els que no es van equivocar en algun moment durant aquells dies és perquè no van decidir suficient. Així de clar". No obstant això, apunta que van ser "petits errors que ens haurien fet avançar una mica", però assegura que "globalment, el sistema i l'hospital van estar a l'altura".

En aquest sentit, ha reconegut que podrien haver estat més ràpids prenent algunes decisions i que en alguns casos la comunicació amb els familiars dels pacients "no va ser tan fluïda com hauria d'haver estat en aquella situació". Després d'unes dues primeres setmanes especialment dures —"les pitjors", segons Carbonell— que van posar l'hospital "al límit", el director assistencial recorda que la setmana del 23 de març, tot i seguir sent molt complicada, va començar a veure "la llum a la fi d'un túnel molt llarg", gràcies a la gradual recuperació del personal de l'hospital que estava aïllat.

Tot i que la situació va continuar sent greu fins a mitjans d'abril, la reincorporació de treballadors va permetre augmentar la capacitat de l'hospital, que mantenia zones tancades a causa de la quantitat de baixes i havia de derivar pacients a altres centres. El director assistencial destaca que si van ser capaços de superar aquest episodi va ser gràcies a la solidaritat del sistema sanitari català, que va absorbir els pacients que no podien ser atesos a Igualada, així com al "compromís i professionalitat" dels treballadors, que van ampliar els seus horaris i van doblar torns.

En el seu elogi als treballadors, Carbonell no vol deixar-se ningú —des de metges i infermeres fins a personal d'administració i manteniment— i dedica un esment especial al personal de neteja, que "des del primer moment van ser molt conscients de la importància del seu treball per aniquilar qualsevol vestigi del virus". Ara, el responsable assegura que el centre està "fort i bé", i preparat per atendre un "rebrot petit", però apunta que els treballadors estan cansats físicament i afectats anímicament per la duresa i gravetat de les experiències viscudes.

Preguntat sobre les necessitats dels professionals, Carbonell assenyala que si bé els aplaudiments han estat actes de solidaritat molt bonics i emocionants, els treballadors mereixen un reconeixement "més tangible" i confia que el Departament de Salut el durà a terme.