El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha comparegut aquest dimarts davant la Comissió de Seguiment del Desplegament de les Actuacions de l'Agenda Rural de Catalunya (COSDARC) del Parlament de Catalunya per defensar un nou model de gestió forestal adaptativa que vinculi la preservació dels boscos amb la vitalitat econòmica i social dels municipis rurals.
Durant la seva intervenció, segons ha informat la Diputació de Lleida en un comunicat, Talarn ha defensat un canvi de model en la gestió forestal del país, impulsada i liderada per Lleida, Pirineu i Aran: “La inacció ja no és la solució, el nou model de gestió adaptativa dels boscos proposa una governança territorial que permetrà incrementar l’impacte i l’eficiència dels recursos públics”. En la mateixa línia, Talarn ha posat de manifest que “ens cal, urgentment, una gestió forestal adaptativa i multifuncional, que combini el rigor ecològic amb una rendibilitat econòmica prou sòlida per a no dependre permanentment de l'ajut públic o de subvencions artificials”.
Dues demandes concretes
En aquest sentit, Talarn ha traslladat dues demandes concretes al Govern de la Generalitat. La primera, que el projecte Pirineu Local Forest, impulsat pels ens locals de l'Alt Pirineu i Aran en el marc de l'Agenda Compartida del G10, sigui reconegut com una iniciativa singular de país, amb una interlocució directa entre el territori i els diferents departaments de la Generalitat per facilitar-ne el desplegament.
El president ha defensat que aquest projecte representa "la demostració pràctica que el Pirineu té les idees, la voluntat i el coneixement per liderar la transformació dels seus boscos", i ha remarcat que "l'únic que necessita és que se li reconegui, d'una vegada per totes, la capacitat d'actuar com a subjecte actiu d'aquesta transformació". Talarn ha explicat que aquesta interlocució ha de permetre, entre d'altres, mobilitzar recursos del Fons Climàtic per incrementar la superfície forestal ordenada i millorar l'accessibilitat als boscos mitjançant una planificació supralocal basada en criteris de paisatge i eficiència.
La segona petició formulada pel president ha estat que la Generalitat lideri davant la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea la creació d'un sandbox regulatori específic per a la gestió forestal activa, que permeti aplicar, de forma controlada, models de gestió adaptativa alineats amb l'Estratègia Forestal Europea 2030. En aquest sentit, Talarn ha recordat que ja s'està negociant un sandbox europeu en l'àmbit dels biofertilitzants amb seu a Alcarràs i ha defensat que la demarcació de Lleida "reuneix totes les condicions per convertir-se també en el laboratori europeu d'aquest nou model de gestió forestal".
“Per a la Diputació de Lleida, aquesta realitat evidencia la necessitat d'impulsar un nou model que converteixi la gestió forestal en una oportunitat de desenvolupament econòmic, prevenció d'incendis i lluita contra el despoblament”, ha afirmat Talarn.