Una nova llei amb pegats. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat un pla de reforç als jutjats perquè apliquin la nova llei 8/2021, de reforma de la legislació civil i processal de suport a les persones amb discapacitat. La llei inclou noves eines per respectar la capacitat jurídica de les persones i per preservar la seva dignitat, autonomia, voluntat i preferències. Els jutges competents per realitzar-ho són els titulars dels jutjats de Primera Instància i Instrucció, que a Catalunya n’hi ha 142, del total de 623 òrgans al territori. Només Barcelona té tres jutjats especialitzats en capacitat i estat civil (Primera Instància 40, 58 i 59). La judicatura ha rebut amb recel aquesta reforma, ja que no només suposa aplicar la llei en els nous casos, com ja fan, sinó que s’han de revisar tots els expedients que tenen, i no ho troben necessari si la persona està molt malalta. A més, la nova llei no ha anat acompanyada d’una dotació econòmica ni de suports a les famílies i fundacions, fet que està provocant les primeres disfuncions i “neguits” a les famílies, segons l’advocacia.
En concret, el pla del CGPJ preveu una primera fase per revisar les mesures en matèria de capacitat de les persones en la que es proposa als jutges competents “mesures d’autoreforç” a canvi d’un plus econòmic previst fins al 30 de juny de 2022. És a dir, que treballin més hores i si cal els caps de setmana. En concret, es dirigeix als jutjats que tinguin un nombre superior a 500 procediments pendents de revisar. I si realitzen la revisió de 60 procediments al mes rebran el 50% del complement de destí; si arriben als 70 expedients al 60% del complement de destí, i si es revisen 90 expedients al mes, la retribució del complement de destí s’eleva al 80%. I ara, s’ha fet una crida als jutges de l’Estat espanyol que si volen inscriure. Aquest complement de destí oscil·la entre els 2.000 i els 2.500 euros, en funció del nombre de població de la ciutat on estigui el jutjat.
Crítica
Precisament, el desembre passat, la junta de jutges de Reus va exposar a la sala de govern del TSJC que tenien 898 procediments d'incapacitat comptabilitzats, de moment, i revisables conforme la Llei 8/2021 i calculaven que podrien arribar a ser-ne 1.600, i sol·licita un jutge de reforç transversal per als jutjats de 1a instància i els jutjats d'instrucció per a la revisió d’aquests procediments al partit de Reus. La sala de govern del TSJC li va respondre que l’entrada en vigor d’aquesta llei afectava la totalitat de partits judicials, tot i admetre que en alguns casos tenen major incidència com és el cas de Reus en tenir a la ciutat l'Institut Pere Mata, i demanava als degans que l'informessin sobre les càrregues de treball dels jutjats de primera instància.
“La finalitat de la llei és bona, però s’ha fet de l’excepció, la norma”, afirma Bibiana Segura, magistrada d’un jutjat de Primera Instància de L’Hospitalet i portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJxD) a Catalunya. Segura exposa que una persona que té Alzheimer de fa anys malauradament no millorarà i quasi no tindrà efectes la revisió del seu cas per respectar la seva voluntat, i per això no comparteix que s’hagin de revisar tots els expedients en vigor, si no hi ha cap canvi substancial. “Actualment, ja hi ha controls i cal una autorització judicial per a qualsevol canvi, com la venda d’un pis”, explica. En el seu jutjat pot tenir uns cent casos d’expedients de capacitats, i no s’apuntarà al pla d’incentius del CGPJ perquè no el pot complir. “Els jutges ens apuntem a comissions de serveis i de reforç perquè no cobrem bons sous, si els tinguéssim no ho faríem. Ja treballem a les tardes, i el que implica és dur-te feina els caps de setmana”, confessa amb sinceritat. El temps també és un impediment en el seu jutjat ja té programades vistes fins a l’estiu, i quan es revisa un expedient cal fer-ho tot de nou, des de l’exploració del forense, l’examen de la persona per part del jutge i ara també del fiscal, i finalment la vista. Abans de la pandèmia, els jutges i jutgesses visitaven les persones a casa seva o les residències, i ara molts tràmits es fan per videoconferència. “No pots tenir aquesta persona amunt i avall del jutjat per revisar el seu cas”, sosté Segura. Per la portaveu de JJxD el que caldria és un reforç transversal amb un jutge, però també en reforçar la plantilla de forenses com de funcionaris al jutjat. I reclama que el Ministeri de Justícia hi destini recursos econòmics.
Canvis
La Llei 8/2021, de reforma de la legislació civil i processal de suport a les persones amb discapacitat va entrar en vigor el setembre passat. I,un mes després el Parlament va validar el decret llei 19/2021, que adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat. El canvi de paradigma de la nova llei és que se suprimeix el procediment judicial d’incapacitació. És a dir, passa d’un model de substitució de drets a un de “suports” perquè la persona pugui prendre decisions, des de qüestions de salut, orientació sexual o despesa econòmica.
Aquest repte està recollit en la Convecció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovat a Nova York el 2006 i subscrit per l’Estat espanyol el 2008, que fa anys que coneixen les entitats, però lamenten que fins ara no s’han fet inversions per dur a terme aquesta gestió revolucionària. Un d’ells seria que hi hagi més centres (els privats són caríssims) per acollir la persona o tractar-la quan pateix algun brot. La llei canvia el fons i la forma, i a partir d’ara, els jutges hauran de nomenar assistents i no tutors, de la persona amb discapacitat. L’assistència és una mesura de suport prevista en el llibre II del Codi civil català des del 2010. L’assistent és una persona física —de l’entorn familiar o social— o jurídica, com ara una fundació o organització sense afany de lucre, però que ha de cobrar per la tasca que fa.
Dubtes i “neguits”
Les actuals figures de suport són: la curatela, que ja existia i se centrava més en l’àmbit econòmic, i l’assistència. Quan el jutge aprova una assistència, ha d’especificar quines són les funcions concretes en els quals haurà d’intervenir. La intervenció pot consistir en un suport puntual per a un acte concret —com ara ajudar a gestionar un patrimoni— o per a tots els actes de la persona, com són signar, tramitar els seus ingressos o interactuar amb el banc. S’indica que l’assistent sempre ha de tenir present la voluntat i els gustos de la persona. Si aquesta no pot expressar-la, l’assistent l’haurà d’interpretar tal com la persona ho va fer en situacions semblants, o bé consultant el seu cercle de confiança.
Xavier Puigdollers, president de la Comissió dels Drets de les Persones amb Discapacitat del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, demana “un diàleg interprofessional” així com “més confiança en el sector” per part de jutges i fiscals per dur a terme aquest canvi legislatiu, del qual sosté que hi ha alguns “errors” o mancances. La primera mancança és la “falta de recursos econòmics”, especialment en l’àmbit de serveis per garantir l'autonomia més gran possible de la persona amb una malaltia mental o una discapacitat “sense que es perjudiqui ella o a tercers”. També planteja que hi hagi més formació i transversal, per exemple que els professionals clínics sàpiguen d’aquestes figures noves del dret i a la inversa. Un exemple fàcil -indica Puigdollers- és el cas d'una persona que vol comprar-se un cotxe perquè ha vist un anunci, però no té el carnet de conduir. Caldrà fer-li entendre que primer caldrà el permís. Puigdollers també espera que en aquest any que el govern català té per definir les noves figures jurídiques per incloure-les en el Codi Civil Català “siguin tan realistes com sigui possible”. En aquest sentit, la federació Dincat, que agrupa a més de 200 entitats a Catalunya, sempre ha defensat que es respecti la voluntat de les persones amb discapacitat, com la campanya que va iniciar perquè persones incapacitades legalment recuperessin el dret a votar.
Sol·licitar un assistent al jutge ho pot fer la persona interessada, els cònjuges no separats, els descendents, els ascendents o els germans. Qualsevol persona -també serveis socials o sanitaris- pot informar de la necessitat de constituir una assistència per a una persona determinada. El jutge haurà de revisar d’ofici l’assistència cada tres anys, encara que podrà ampliar aquest termini sense excedir els sis anys. El nomenament d’un assistent per part del jutge s’haurà d’inscriure al Registre civil. S’indica que les persones que actualment es troben en règim de tutela o curatela, o els seus tutors o curadors podran, demanar al jutge que, en el termini d’un any de la seva sol·licitud, revisi aquestes situacions per tal d’adaptar-les al règim de l’assistència. Quan no hi hagi cap sol·licitud, el jutge, d’ofici o a instància del ministeri fiscal, haurà de revisar la situació i adaptar-la a l’assistència en un termini màxim de 3 anys.
Des de les entitats del sector es demana “situacions àgils” als jutjats i més recursos assistencials. En aquest sentit, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, s'ha compromès a invertir 59 milions dels fons europeus per promoure la independència de les persones amb discapacitat.
La ciutat de la Justícia de Barcelona. Foto: Sergi Alcàzar