Galícia és paisatge. Vistes a penya-segats, banyet a l'Atlàntic o muntanya. El que està clar és que hi ha llocs per deixar-se caure allunyats –o no– de les ciutats o dels punts més coneguts.
El litoral de Ribadeo i Barreiros és la línia principal d'aquest itinerari, segons expliquen des de Turisme Galícia. Passa per sorrals i penya-segats de formes molt capritxoses. Ara bé, la bellesa d'aquest itinerari no es basa només en paisatges de costa, sinó que també es pot veure un ric patrimoni i presència de pobles singulars, com, per exemple, Rinlo i Ribadeo. Com a curiositat, la platja d'Augasantas és monumental. La successió d'una sèrie de penya-segats i arcs rocosos confirmen una paret que ben bé podria ser part del gòtic gallec. La parada obligada és Rinlo, descrit com "una població que sembla detinguda en el temps".
El litoral d'Ortigueira i Mañón presenta alguns dels penya-segats més impressionants de Galícia. L'abrupta costa amaga ports i viles. Platges de mar obert, miradors naturals, patrimoni i pobles en un recorregut pels paisatges costaners més al nord de Galícia. Com a curiositats, des de Turisme destaquen el moll de Bares, conegut com a O Coído, una acumulació de pedres de més de 300 metres de longitud. El probable origen natural de l'acumulació va ser aprofitat com a port i una alçària de 7 o 8 metres indiquen les grans dimensions que podria haver tingut al seu dia. A més, en aquesta ruta també hi ha el millor banc del món, que es troba a Loiba, just al costat d'un penya-segat. Les vistes són espectaculars.
La mítica Costa da Morte recull tota la força de l'oceà Atlàntic, vistes, vent, verd i gust de sal espectacular. La ruta circular que comença i acaba a Camariñas, acosta el viatjant als pobles costaners, paisatges litorals, dunes, caps i sorrals i fars. Un no es pot perdre O Cemiterio dos Ingleses. El vaixell HMS Serpent, dependent de la Marina Britànica, va naufragar en aquestes costes 1890. Hi havia una tripulació de 175 membres i només tres d'ells es van poder salvar, els altres descansen al costat del mar.
La fi del món. Qualsevol altra descripció es queda curta per als paisatges que amaguen aquesta ruta. Fisterra representa aquell lloc extrem on la terra s'acaba. En aquest cas no serà la fi, sinó l'inici d'una ruta preciosa que rodeja el litoral passant per llocs mítics de la Costa da Morte: Corcubión, Cee, la cascada de Xallas... fins a arribar al mirador d'O Ézaro, al costat de Pindo, un gran macís granític d'alt valor ecològic i geomorfològic on destaquen hàbitats de matolls i la seva singularitat geològica.
Fisterra / Pixabay
El recorregut per la costa sud de Galícia permet transitar per un tram litoral únic, sense les habituals ries. La carretera que uneix Baiona i A Guarda és un dels itineraris paisatgístics més macos de la costa gallega, segons el mateix Patronat de Turisme. Una llarga línia recta a la riba del mar que va de nord a sud en companyia de la sorprenent serra de A Groba. Precisament aquesta serra acompanya el recorregut per la costa sud des del cap Silleiro fins a tocar d'A Guarda. Muntanyes de base granítica, matolls i cims i llargues extensions de pi. No et pots perdre, si optes per aquest recorregut, el Monasteiro de Oia, una església medieval que des del punt de vista històric destaca per si sola.
Canviem mar per muntanya. Entre A Fonsagrada i Negueira de Muñiz, les valls canvien per les serralades, en un continu puja i baixa. El camí ofereix una gran varietat de vistes de la vall de Navia, que arriba fins a Astúries. El paisatge de muntanya contrasta amb les profundes valls que amaguen cultius i poblets. Una parada obligada en aquesta ruta és el mirador d'Arexo, a la riba del riu Navia.
Diferents camins connectaven Galícia amb Europa durant segles i encara ho fan. Entre diverses variants de la part francesa del Camí de Sant Jaume, és la més coneguda, segons diuen, i O Cebreiro és el punt d'entrada a Galícia. Així, aquest recorregut acaba a l'entrada del Camí. O Cebreiro és el que no et pots perdre d'aquesta ruta, un nucli tradicional de la muntanya de Lugo rehabilitat pel seu interès etnogràfic.
Natura pura. O Courel és un dels territoris mítics de Galícia, la reserva natural i espiritual dels gallecs. El color verd d'aquestes muntanyes guarda algunes de les postals més maques del lloc. Paisatge, colors, matisos, textures, olors... Cal trepitjar-lo per un mateix per fer-se'n una idea. El riu Lor i el seu recorregut és quelcom que no et pots perdre d'aquest recorregut.
La Ribeira Sacra és un dels paisatges amb més caràcter de Galícia, o això expliquen des de Turisme. La particularitat geogràfica que suposa el canyó del Sil també comporta una particularitat climàtica que atorga rellevància a les seves vinyes i boscos. El mirador de Souto Chao és un must en aquest recorregut i permet fer-se una idea del canyó del Sil.
Els voltants d'A Gudiña són un territori poc habitat. Si es vol estar tranquil, aquest és el lloc idoni. El sorprenent paisatge convida a gaudir transitant per diferents camins d'entrada i sortida a Galícia. El riu Conso configura un paisatge de gran bellesa. El mirador d'As Portas ofereix una panoràmica del Parc Natural do Invernadeiro i del riu Camba.