Una operació conjunta dels Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza i la Guàrdia Civil ha permès detenir a Guipúscoa un menor de 17 anys presumptament vinculat a la xarxa internacional 764, una organització neonazi extremista que actua principalment a través d’internet i busca captar menors i joves vulnerables. Els investigadors consideren el detingut el principal referent de l’organització a Espanya i un “membre molt actiu” de la xarxa. Després de passar a disposició judicial, el jove compleix una mesura preventiva d’internament en un centre especialitzat.
Al menor se li atribueix presumptament l’enviament de nombroses amenaces contra centres educatius, ajuntaments, biblioteques, associacions socials, organismes públics i diverses personalitats entre els mesos de gener i abril de 2026. En aquests missatges anunciava tirotejos, atacs armats i altres accions violentes que finalment no es van produir. Les amenaces, però, van generar alarma social i van obligar a desplegar dispositius extraordinaris de seguretat.
Segons la investigació, el menor feia referència en els missatges a la seva suposada pertinença a la xarxa 764. En alguns casos, afirmava que retransmetria en directe, mitjançant una plataforma digital, els assassinats que pretenia cometre perquè altres membres del grup els poguessin presenciar.
Tècniques per incriminar persones innocents
La investigació ha detectat l’ús de tècniques de deswatting, doxing i suplantació d’identitat, habituals en determinades comunitats extremistes d’internet. Aquestes pràctiques haurien servit per assenyalar falsament persones innocents, provocar intervencions policials, generar situacions de risc i desviar l’atenció dels investigadors. Com a conseqüència d’aquestes accions, almenys dues persones, una resident al País Basc i una altra a Catalunya, haurien estat víctimes de campanyes de fustigació relacionades amb els fets investigats.
Les indagacions també han revelat que el detingut mantenia contactes i participava en espais digitals en què es promovien dinàmiques de manipulació psicològica contra menors i joves vulnerables. En aquestes comunitats es fomentaven conductes d’humiliació extrema, autolesions i sotmetiment a la voluntat dels captadors. Els investigadors han detectat casos en què les víctimes eren presumptament induïdes a gravar-se mentre es feien talls als braços o s’escrivien sobre la pell noms i àlies relacionats amb els captadors.
També s’han localitzat referències a pràctiques degradants, com ara obligar les víctimes a exhibir missatges escrits amb sang o excrements i a protagonitzar actes humiliants. Posteriorment, les imatges es compartien dins la comunitat virtual com a mecanisme de control i sotmetiment.
Dos escorcolls a Guipúscoa
La identificació del presumpte responsable és el resultat d’una investigació desenvolupada durant diversos mesos per la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, el Servei d’Investigació Criminal Territorial de Guipúscoa, les seccions centrals d’investigació de l’Ertzaintza i la Guàrdia Civil.
Una xarxa sorgida als Estats Units
La xarxa 764 va sorgir als Estats Units i pren el nom dels tres primers dígits del codi postal de Stephenville, a Texas, localitat d’origen del seu fundador. Amb els anys, va passar de ser una comunitat virtual marginal a convertir-se en una estructura internacional amb presència en diversos països. Els seus integrants utilitzen aplicacions de missatgeria instantània, xarxes socials, plataformes de videojocs i altres espais freqüentats per menors per localitzar possibles víctimes.
L’organització ha estat investigada en diversos països per la seva presumpta vinculació amb casos de sextorsió, assetjament coordinat, distribució de material d’explotació sexual infantil, inducció a les autolesions, difusió de violència extrema, maltractament animal i campanyes d’amenaces contra institucions i persones. El Canadà l’ha declarat entitat terrorista.
Els investigadors adverteixen que la captació acostuma a començar mitjançant aparents relacions d’amistat, grups d’afinitat o comunitats de joc. Posteriorment, aquests contactes poden evolucionar cap a situacions de manipulació, xantatge, extorsió i aïllament de les víctimes.