Fins ara la història més antiga explicada en imatges de la qual es tenia constància, s'havia trobat a l'interior d'una cova d'Indonèsia i tenia més de 50.000 anys d'antiguitat. Doncs, a partir d'aquest dimecres, una altra pintura trobada a la mateixa cova de l'illa de Cèlebes (Sulawesi, en l'idioma local), a Indonèsia, li ha arrabassat el rècord. Aquesta pintura data de fa almenys 67.800 anys i es tracta de la silueta d'una mà, envoltada d'altres figures pintades més recentment. La troballa l'ha fet un equip internacional d'investigadors de les universitats australianes de Griffith i Southern Cross i de l'Agència Nacional d'Investigació i Innovació d'Indonèsia (BRIN, per les seves sigles en anglès). Ho ha recollit la revista Nature en un article en què descriu que aquestes pintures rupestres recolzen la teoria que els primers éssers humans van emigrar a Sahul (un macrocontinent que abastava al Plistocè el que avui és Austràlia continental, Tasmània, Nova Guinea i diverses illes adjacents) a través d'una ruta.
Indonèsia és un paradís pels investigadors de pintures rupestres. Les seves illes, sobretot a l'est de Borneo i sud-oest de l'illa de Cèlebes, alberguen algunes de les primeres pintures rupestres documentades del món. Tot i això, encara hi podria haver material per explorar, ja que les seves coves havien estat pràcticament inexplorades des que es van descobrir les primeres mostres el 1977. Així, per comprendre millor aquesta zona de l'illa de Cèlebes, l'equip dirigit per l'arqueòleg de la universitat australiana de Griffit, Maxime Aubert, ha estudiat les coves a tot el sud-est de l'illa --arribant a registrar 44 jaciments, inclosos 14 llocs desconeguts fins ara--. La nova troballa no només revela l'antiguitat de les pintures dels habitants del Plistocè tardà en aquella zona, sinó que també evidencia una llarga tradició d'explicar històries a través d'imatges durant almenys 35.000 anys, ja que les últimes són de fa 20.000 anys.
Entre les pintures hi ha set plantilles de mans i una figura humana pigmentada en marró (que data de fa almenys 3.900 anys) que pot representar la prova més antiga de l'expressió cultural a la regió. La plantilla de la mà és una variant única al món d'aquest motiu: "Una vegada creada, es va modificar per estrènyer deliberadament els contorns dels dits i fer la impressió general d'una mà amb forma de garra", assenyala un dels autors, Adam Brumm, investigador de l'evolució humana a la Universitat de Griffith. "Aquest tipus de mà pot simbolitzar la idea que els éssers humans i els animals estaven estretament connectats, cosa que ja sembla veure's a l'art pictòric més antic de Sulawesi, amb almenys un exemple d'una escena que representa figures que interpretem com a éssers meitat humans, meitat animals", explica Brumm.
Per la seva banda, l'investigador Adhi Agus Oktaviana, especialista en art rupestre del BRIN d'Indonèsia, considera que "és molt probable que les persones que van fer aquestes pintures a l'illa de Célebes formessin part d'una població més àmplia que més tard s'estendria per la regió i acabaria arribant a l'actual Austràlia". Precisament, el moment en què els humans van ocupar aquesta massa continental del Plistocè coneguda com a Sahul ha estat fruit d'un intens debat arqueològic, amb dos corrents majoritaris que defensaven que els primers pobladors van arribar fa 50.000 i 65.000 anys, respectivament. Ara, amb la datació de les pintures rupestres publicada avui "sosté fermament la idea que els avantpassats dels primers australians van arribar a Sahul fa almenys 65.000 anys a través de la ruta nord", subratlla Oktaviana.