Descobriment inèdit. Un grup de científics ha provat que la Lluna té 40 milions d'anys més del que la humanitat pensava. Segons els detalls d'un nou estudi publicat aquest dilluns per la revista Geochemical Perspectives Letters, la Lluna té almenys 4.460 milions d'anys i es va crear quan el Sistema Solar era jove i la Terra s'estava formant. Aleshores, un objecte gegant de la mida de Mart va xocar contra la Terra i, amb el temps, les restes del xoc d'aquella col·lisió es van compactar i van crear aquest satèl·lit natural.
Els cristalls de l'Apol·lo el 1972, claus
Els investigadors han utilitzat cristalls portats de la Lluna pels astronautes de l'Apol·lo el 1972 per calcular el moment de la formació lunar. "Aquests cristalls són els sòlids més antics coneguts que es van formar després de l'impacte gegant. I com sabem quants anys tenen, serveixen d'ancoratge per a la cronologia lunar", afirma Philipp Heck, professor de la Universitat de Chicago i autor principal de l'estudi.
El descobriment és un resultat d'una col·laboració entre Heck i l'autora principal de l'estudi, Jennika Greer, mentre preparava el seu doctorat al Museu Field i la Universitat de Chicago. Les mostres de pols lunar contenen petits cristalls que es van formar fa milers de milions d'anys i que contenen indicis de quan es va formar la Lluna.
Xoc amb la Terra
Quan l'objecte de la mida de Mart va xocar amb la Terra i va formar la Lluna, l'energia de l'impacte va fondre la roca i va acabar convertint-se en la superfície lunar. "Quan la superfície estava així de fosa, els cristalls de zircó no podien formar-se i sobreviure. Així que els cristalls de la superfície de la Lluna han d'haver-se format després que aquest oceà de magma lunar es refredés, en cas contrari, s'haurien fos i les seves signatures químiques haurien desaparegut", apunta Heck.
L'estudi publicat aquest dilluns detalla exactament l'edat dels cristalls, malgrat que anteriorment ja s'havia suggerit. Ho han fet a través del mètode analític tomografia de sonda atòmica. Aquesta anàlisi àtom per àtom va mostrar quants dels àtoms de l'interior dels cristalls de zircó havien sofert desintegració radioactiva.
Quan un àtom té una configuració inestable de protons i neutrons en el seu nucli, sofreix desintegració, desprenent-se d'alguns d'aquests protons i neutrons i transformant-se en elements diferents (l'urani, per exemple, es desintegra en plom). Els científics han determinat el temps que triga a produir-se aquest procés i, observant la proporció dels diferents àtoms d'urani i plom (anomenats isòtops) presents en una mostra, poden determinar la seva antiguitat. La proporció d'isòtops de plom que van trobar els investigadors indicava que la mostra tenia uns 4.460 milions d'anys, per tant, la Lluna ha de tenir almenys aquesta edat.