Els veïns de la Vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, han descobert de forma casual desenes de gravats a la roca de l'Edat Mitjana, d'entre els segles XI i XIV, que representen escenes i elements aïllats, i on hi ha la presència de cavallers armats amb llances i esperons sobre els cavalls. Ermengol Gassiot, membre del Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya de la UAB i CESIC, ha dit que es tracta d'una troballa "molt important". 

Gassiot també ha afirmat que "sorprèn" la quantitat de gravats que hi ha i que no recorda cap altre lloc del Pirineu català amb aquesta densitat de petroglifs a l'exterior, donat que se n'han trobat centenars. Sorprèn també l'elevada presència de cavallers i individus armats en un espai tradicionalment ramader. 

La troballa localitzada es troba dispersa sobre un eix de prop d'un quilòmetre de longitud seguint la part altra de la vessant d'un barranc. L'indret és molt abrupte i cau de manera molt pronunciada en un terreny, a moments rocós, sobre el barranc. Els petroglifs estan situats entre 1.390 i 1.710 metres d'altitud. Tot i tractar-se d'un terreny molt abrupte, en alguns punts sembla que ressegueixen el traçat d'un antic camí. 

Les escenes i la conservació dels gravats

L'observació dels diferents panells permet inferir l'existència clara d'una variabilitat cronològica entre ells, segons Gassiot. En el conjunt dels motius gravats, especialment en aquells que semblen ser més antics, hi ha un clar predomini de les figures humanes, de cavalls i de les figures de persones muntant aquests animals. Alhora, també hi ha una forta presència elevada d'armes. 

Gravats pedra Pallars Sobirà - ACN

En algunes parets apareixen escenes més complexes. Pràcticament la totalitat dels panels tenen diverses figures, de vegades enmig d'una gran quantitat de línies rectes de traç molt fi. A vegades les figures no es troben en el mateix nivell i fins i tot se superposen les unes a les altres. No obstant això, hi ha diversos exemples en què una paret del panell conforma una espècie de fris on s'il·lustra una escena bèl·lica. 

Pel que fa a l'estat de conservació, Gassiot ha dit que en general "és bona", tot i que en alguns casos "les línies que els defineixen estiguin poc definides". En molts gravats és habitual apreciar la presència de líquens que tapen part dels motius i en altres casos s'ha detectat que la mateixa evolució del vessant provoca que algun tram d'algun panell estigui parcialment cobert de terra tapant alguna part d'alguna figura. D'altra banda, en alguna ocasió han aparegut esquerdes a la roca amb posterioritat a l'elaboració del gravat.