Un equip de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ha descobert a Blanes una ameba de llinatge "desconegut" i amb comportaments nous. Es tracta de l'Apostamoeba explorator, anomenada així per la seva tendència a explorar l’entorn, i presenta un comportament únic de "doble ameba" que li permet mobilitzar dos pols independents sense arribar a dividir-se mai. A partir de la descoberta d'aquesta espècie en una mostra d’aigua marina de la platja d'aquest municipi de la Selva, l'equip va aconseguir aïllar-la i cultivar-la al laboratori. La investigació, doncs, analitza l’evolució de la funció de les proteïnes d’amebozous, animals i fongs, i els resultats donen informació sobre l'evolució dels tres grups, "amb possibles implicacions per a la salut i l'ecologia".
Les amebes són microorganismes unicel·lulars que mantenen una forma dinàmicament estable, poden tenir més d’un nucli cel·lular i es desplacen formant “peus falsos” o pseudòpodes, tot estenent la seva membrana cel·lular. Per la seva banda, els amebozous són microorganismes eucariotes que ocupen una gran diversitat de nínxols ecològics; alguns són patògens i tenen una especial rellevància en medicina. De la mateixa manera, ocupen un lloc especial en l’arbre de la vida, com a grup germà dels animals i els fongs, motiu pel qual fa que el seu estudi també sigui clau per comprendre l’evolució primordial de tots dos grups.
Bipolarització durant la divisió en cèl·lules eucariotes
Segons el primer autor de l’estudi i investigador predoctoral a l’IBE, Àlex Gàlvez-Morante, durant la recerca “la bipolarització només s’observa durant la divisió en cèl·lules eucariotes, un punt clau en molts estudis sobre els processos cancerosos. Té similituds amb els ponts citoplasmàtics entre cèl·lules dels animals i podria ser una comparació útil per estudiar-los”. Aquest comportament es pot arribar a induir al laboratori rebaixant la quantitat de nutrients del cultiu, fet que reforça la teoria que té una funció exploradora.
Més enllà del seu moviment individual, l'Apostamoeba explorator també és capaç de comunicar-se cèl·lula a cèl·lula mitjançant l’extensió de subpseudopodis i formar “fronts d'alimentació”: diverses amebes en forma d’anell avancen conjuntament sobre una biopel·lícula bacteriana. Donada la baixa densitat de bacteris mesurada a l’interior de l'estructura, l’equip confirma que les cèl·lules s'alimenten de forma coordinada, actuant com una “segadora”. Aquests anells poden fusionar-se entre ells per formar estructures més grans que poden arribar a mesurar més d’1,5 mm, mil vegades més grans que les cèl·lules, que mesuren 5 µm individualment.
Un nou llinatge ocult en mostres ambientals
A més a més, les anàlisis d’ADN revelen que aquesta nova espècie no pertany a cap llinatge d’ameba conegut, sinó que es tracta d’un nou llinatge que havia estat ocult en mostres ambientals. Segons assenyalen des de l'IBE, en termes de filogenètica, seria l’equivalent a descobrir l’ordre dels primats o els cetacis en els mamífers. “Aquest nou llinatge està tan allunyat de la resta d’amebozous que ens porta a hipotetitzar sobre l’existència de nombroses espècies d’amebes que desconeixem”, conclou Daniel Richter, investigador principal del Laboratori de Biologia i Ecologia dels Protists Abundants de l’IBE.