Durant tot el 2017, els Mossos d’Esquadra van rebre 4.356 denúncies per desaparicions de persones. D’aquestes, el 36% eren de menors entre els 13 i els 16 anys. I el 94% de totes elles es van resoldre abans d’un mes i un 98% es van localitzar en un any. El 72% de les persones que van retornar voluntàriament ho van fer durant els primers 4 dies, durant la primera setmana ho van fer el 86%.

Avui que és el dia Internacional dels Desapareguts, els Mossos d’Esquadra fan públiques les dades dels darrers anys en els quals la policia ha treballat des de la unitat de persones desaparegudes que es va crear l’any 2010. En 8 anys, la unitat de divisió criminal ha investigat 22 desaparicions i n’ha resolt 18.

Del total de les persones desaparegudes l'any passat, un 41% eren dones i un 59% homes. Per edats, el 38% eren menors d'edat i d’aquests 6 de cada 10 eren noies. Els desapareguts de més de 65 anys corresponen el 6% del total i d'aquests el 63% patia una malaltia mental.

Del total de persones desaparegudes, un 46% patien una malaltia mental, com ara un procés degeneratiu o depressiu. En aquest cas, quan hi ha malaltia mental, és menys probable que el retorn sigui voluntari (40,2%).

D’altra banda, sobre una mostra analitzada del 80% de les denúncies per desaparició, es constata que un 62% és reincident, és a dir, ja havia desaparegut en alguna altra ocasió.

Trencant el mite

Per denunciar una desaparició no cal que passin 24 hores. De fet, els Mossos recomanen alertar al més aviat possible i trencar amb la falsa creença d'esperar aquest dia sencer des de la desaparició abans de posar-se en contacte amb la policia.

És un dels consells que es donen a l'oficina d'Atenció a les Famílies de persones desaparegudes juntament amb altres recomanacions sobre prevenció. De fet, l'oficina elabora documents divulgatius amb consells de seguretat per reforçar les actuacions preventives i avançar-se a la possible desaparició.

Unitat Central de Persones Desaparegudes

Aquesta unitat ha estat pionera a aconseguir dues primeres sentències a l’Estat espanyol a partir de la construcció de la prova per indicis, és a dir, sense localització del cadàver, sense cap indici biològic (sang o ADN), sense arma del delicte, sense testimonis i sense cap mena de confessió per part de l’autor dels fets. El primer cas està relacionat amb la doble desaparició d’un home i una dona als Pallaresos (Tarragona), els cossos dels quals no es van localitzar mai però es va detenir i condemnar un home com a autor dels fets. El segon cas es refereix a la detenció i condemna d’un altre home per assassinar i fer desaparèixer el cos de la seva exdona a Mataró.

Actualment, hi ha obertes quatre investigacions en l’àmbit criminal de persones desaparegudes. Des del 2010, els investigadors han portat a terme 22 investigacions amb 24 víctimes, de les quals 18 s’han resolt. Es tracta de 12 casos que han resultat ser homicidis amb posterior ocultació de cadàver, 3 casos de detencions il·legals perllongades en el temps i relacionades amb matrimonis forçats de residents d’origen pakistanès i 3 desaparicions o marxes voluntàries que presentaven inicialment indicis de sospita criminal però que la investigació policial va determinar que es tractava d’una marxa voluntària.

Dels 22 casos investigats, 13 estan relacionats amb violència de gènere i, en relació a les víctimes, hi ha 19 dones i 5 homes.

Pel que fa als casos oberts, un es remunta al 2012, quan es va localitzar a Begur el cos d’un home decapitat. La resta de casos que s’estan investigant van ser denunciats el 2014 a Barcelona, el 2015 a Sabadell i el 2017 al Vallès Oriental, sense que fins a dia d’avui s’hagin localitzat les persones que van desaparèixer.

L’atenció a les famílies

El 2014 es va crear l’Oficina d’atenció a les famílies de les persones desaparegudes que es va convertir en el punt referencial d’informació i de suport de la Policia de la Generalitat de Catalunya a aquelles persones que han patit la desaparició d’un familiar. L’objectiu principal és el d’oferir una atenció qualificada i personal principalment amb l’establiment d’un canal d’informació als familiars, de manera que coneguin les novetats que es produeixin en la investigació.

L'oficina pot oferir informació d’altres àmbits, diferents del de les actuacions policials, d’acord amb les necessitats dels familiars i els recursos disponibles, sempre en relació amb el fet de la desaparició com el suport psicològic i contenció emocional en els moments més àlgids o de crisi; informar i aclarir qualsevol dubte que la família pugui tenir sobre les accions realitzades pel cos de Mossos d’eEquadra; orientar a la família en la presa de decisions relacionades amb el fet de la desaparició i donar un primer nivell de resposta a les consultes jurídiques.

L’Oficina d’Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes es va posar en marxa el dia 1 d’abril de 2014. Des del dia 1 d’abril del 2014 fins a l’1 de gener del 2018 el cos a rebut un total de 15.361 denúncies per desaparició de persones. Denúncies que l’oficina ha llegit, revisat i catalogat i de les quals s’han obert més de 500 casos de seguiment i contactes amb les famílies.

S’han gestionat quasi 4.000 trucades a familiars i unitats instructores d’investigació per facilitar tot tipus d’informació rellevant per als familiars.

S’han realitzat més de 300 entrevistes presencials amb familiars de desapareguts. La majoria d’aquestes al domicili familiar. També es realitzen acompanyaments als familiars en la recerca de persones desaparegudes en zones de muntanya juntament amb els serveis de recerca especialitzats.