Un dels problemes de la sanitat catalana és la falta d'infermeres. Segons assenyala informe del Consell General d'Infermeria (CGE, per les seves sigles en castellà), Catalunya necessita 13.729 infermeres més per arribar a la mitjana europea de 8,19 infermeres per cada 1.000 habitants. En aquests moments, Catalunya compta amb 52.804 infermeres, és a dir, una ràtio de 6,5 infermeres per cada 1.000 habitants, lleugerament per sota de la mitjana espanyola de 6,63, però gairebé dos punts per sota de l'europea. A més, també existeixen diferències dins del territori català: mentre que la província de Barcelona presenta una ràtio de 6,98, Girona es queda en 4,87; Tarragona a 5,20 i Lleida a 5,70.
Davant d'aquest dèficit, el Col·legi d'Infermers i Infermers de Barcelona (Coib) ha alertat que, amb l'arribada de les vacances d'estiu, el Sistema Nacional de Salut (SNS) s'enfronta a una "escassetat estructural" de professionals, acompanyada d'una temporalitat laboral elevada i una falta de planificació. De fet, el 2024 es van registrar 10.824 contractes per a 5.802 professionals, dels quals 8.404 (el 77,7%) van ser de caràcter temporal. A aquest problema també se li suma l'èxode d'infermeres a l'estranger a la recerca d'unes millors condicions laborals.
Diferències abismals entre comunitats autònomes
Tot i que hi ha una gran diferència entre la mitjana catalana i l'europea d'infermeres per habitant, aquesta desigualtat també és abismal entre territoris del mateix estat espanyol. Al capdavant del rànquing de ràtios hi ha Navarra (8,92), l'única per sobre de la mitjana europea. La segueixen el País Basc (8,09), les Canàries (7,77) i Castella i Lleó (7,49). A la cua, en canvi, hi ha Múrcia (4,99), Galícia (5,16), Andalusia i el País Valencià (5,56) i les Balears (6,13). Davant d'aquesta desigualtat, el president del CGE, Florentino Pérez Raya, ha subratllat que "no es pot permetre" que uns ciutadans rebin una atenció millor que altres depenent de la comunitat autònoma on resideixin.
Aquest dèficit d'infermeres té conseqüències en els pacients. Segons un estudi realitzat per la Universitat de Southampton (Regne Unit), i publicat a la revista 'BMJ Quality & Safety', l'escassetat d'infermeres en els primers cinc dies d'ingrés d'un pacient suposa un 8% més de risc de mort, un 1% més de reingrés i un 69% més de temps d'hospitalitzacions entre 5 i 8 dies.
Marxar a l'estranger a la recerca d'unes millors condicions laborals
Segons el CGE, al conjunt d'Espanya, més de 1.000 infermers han sol·licitat marxar a treballar a l'estranger entre el gener i el juny del 2025, una xifra que es pot convertir en "rècord" a finals d'any. Fins a 1.473 infermers van fer el mateix el 2023, dirigint-se principalment als Estats Units i Noruega, a la recerca d'unes millors condicions laborals i davant la manca de reconeixement professional que existeix a Espanya. De fet, un 30% de les infermeres a l'estat espanyol han reconegut haver pensat a abandonar la professió.