A Finlàndia, el país més feliç del món, segons publiquen diversos estudis, hi ha una cosa més preuada que les seves famoses saunes: els dos mesos d’estiu. Amb la pujada de les temperatures al juliol i l’agost, els finlandesos aprofiten la presència del desitjat sol per relaxar-se a les platges, banyar-se, practicar esports a l’aire lliure o, simplement, descansar. Però des de fa uns anys, al sol i la platja s’hi ha sumat un tercer en discòrdia: quilos i quilos d’excrements d’oques de galta blanca. Els ocells, que ja es comptabilitzen per milers a Hèlsinki, capital de Finlàndia, s’han convertit en un altre element essencial del paisatge estival finlandès. Durant la nit, les aus es posen a la vora de l’aigua, sense cap ànima que les destorbi i, a trenc d’alba, i a mesura que les persones van arribant a les preuades platges, les oques s’allunyen tot deixant un rastre en forma d’excrements.

La presència d’aquest tipus d’aus a les platges finlandeses no és cap novetat, però en les últimes dècades el seu nombre ha anat en augment, així com les complicacions que se’n deriven per mantenir netes les platges i els espais públics de la ciutat. A Hèlsinki es comptabilitzen unes 5.400 oques d’aquesta espècie, però durant la primavera i fins a la tardor s’hi han de sumar uns quants milers més que emigren des de l’àrtic per a reproduir-se i nidificar. El director de les platges públiques de Hèlsinki, Jukka Lundgren, que ha passat els últims 15 anys evitant que la platja es converteixi en un sorral d’excrements d’oca, afirma que “hi pot haver quantitats xocants de caca”, arribant fins a gairebé els 20 quilos d’excrements recollits en un dia, segons recull el New York Times. Per tal de fer front a la creixent problemàtica, els equips de neteja estivals també creixen, i cada cop són més variades les idees que tenen per tal de fer la recollida de forma eficient.

Els finesos, però, no són els únics que es barallen amb les defecacions de les oques, que poden contenir gèrmens perillosos com l’E. coli i la salmonel·la. En altres llocs, les autoritats han volgut fer front al problema centrant-se en els ocells mateixos: al Canadà els han intentat recol·locar, a altres ciutats fineses s’han contractat gossos per espantar-los i en altres indrets s’ha optat directament pel sacrifici. Però la llei finesa prohibeix els sacrificis, així que els membres de les brigades de neteja se les han d’empescar per deixar els punts de bany i relaxació nets. La seva última invenció recorda a un carro, i permet recollir i tamisar la sorra per dipositar només els excrements, però la feina es complica amb la sorra humida o amb la gespa. Així que la pala, la més rudimentària, però efectiva eina que tenen a la seva disposició, es converteix en l’aliada més fidel per buidar les platges dels rastres que deixen les oques.

Els ocells es poden trobar a tot arreu per la ciutat, creuant pels carrils bici o pels passos de zebra com si fossin els mateixos Beatles a la portada d’Abbey Road, aprofiten el temps als parcs per desparasitar-se i caminen com si res entre els edificis i les oficines de la ciutat. A les platges, els que prenen el sol han de comprovar de forma fefaent la sorra abans d’estirar la tovallola mentre els que juguen a vòlei platja esperen no trobar-se cap excrement en una caiguda. D’altra banda, els pares han de vigilar constantment que els fills no recullin de la sorra excrements en lloc de pedres. Però l’estiu és curt i, amb resignació, però també amb cert estoïcisme i una dosi d’humor, els finlandesos han assumit que entre el sol, la sorra, les tovalloles i les pilotes hi ha un altre acompanyant, les oques i els seus excrements.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!