La tasca de ser mare i pare avui dia és més difícil que mai. Un desafiament que requereix atenció i adaptació al canvi. De fet, es comença a parlar de la "síndrome del progenitor cremat", com la nova "malaltia" dels països rics. Aquesta que posa de manifest l'enorme estrès que suposa per a la major part dels pares la criança dels seus fills.

Paradoxalment, malgrat tots els esforços realitzats pels pares d'aquesta generació, ens enfrontem a altes taxes de fracàs escolar, suïcidi entre joves, casos greus d'assetjament escolar, violència sexual en la infantesa, un augment alarmant de menors amb disfòria de gènere i un alarmant etcètera. En què ens estem equivocant llavors? Com podem fer un gir a aquest inquietant sentiment de solitud no desitjada que està envaint la vida de nens i adolescents, però també la dels seus pares i la dels seus avis? I potser la de tots en realitat.

La resposta la podem trobar en 'Criar amb salut mental', el nou llibre de María Velasco Ghisleri, psiquiatra llicenciada en Medicina i Cirurgia i especialista en psicoteràpia, que, després de treballar durant més de setze anys com a psiquiatre infanto-juvenil a l'Hospital Ramón i Cajal de Madrid, s'ha convertit en experta a tractar joves del segle XXI.

'Criar amb salut mental' és un llibre que qüestiona el model de criança actual i que ofereix consells per criar els fills de forma serena i feliç. En ell, la seva autora, la doctora Velasco, analitza en profunditat les dificultats i els reptes que enfronten els pares i les mares d'avui dia, així com les necessitats i els problemes dels nens i adolescents.

Realitat de què parla també a les seves publicacions de TikTok i Instagram i sobre la qual ens recorda que és important conèixer les nostres pròpies projeccions i expectatives en la criança, reconeixent-les per establir un vincle segur amb els nostres fills. Encara que de vegades cometem errors i ens vegem desbordats, és crucial ser conscients de les nostres accions i diferenciar les necessitats dels nostres fills de les nostres pròpies.

El llibre, que es basa en l'evidència científica, l'experiència clínica i en l'amor incondicional que uneix a les famílies, vol, com explica en el seu pròleg Lucía Galán, més coneguda com a Lucía la meva pediatra, combatre -des de l'experiència- aquest "qualsevol pot donar consells de salut i de cures sobre els més petits i encara que la major part de les vegades es donen des de la millor de les intencions, en ocasions, s'allunyen de la realitat mèdica, emocional i científica del que realment són els nens i els adolescents i de quines són les seves necessitats reals". Una cosa en la qual la Dra. Velasco i la Dra. Galant porten ja gairebé dues dècades de professió acompanyant les famílies; en els seus drames, però també en els seus assoliments.

És important comprendre que les necessitats dels nostres fills, com l'amor, la companyia, l'atenció i els límits, són invisibles però fonamentals. De vegades, podem negar, tergiversar o ignorar aquestes necessitats per motius personals i narcisistes, allunyant-nos del seu veritable benestar. Respectar l'espai i el temps dels nostres fills sense envair-los amb les nostres lluites ideològiques. Els hem de permetre oscil·lar, reflexionar i experimentar la seva infantesa i la seva adolescència, sense les pressions ni interpretacions adultes que tant els interfereixen i condicionen.

La societat ha de prendre consciència de la importància d'invertir en la salut mental, la prevenció i l'eliminació de dinàmiques violentes i desadaptades que afecten els joves i els menors. Aprendre a gestionar el sofriment des de la infantesa -impactada per un creixent ciberassetjament, per una violència escolar o per una incapacitat d'afrontar la frustració- i adaptar les exigències socials a les necessitats dels nens. Tot això, són aspectes essencials per al seu benestar. Per tot això "aquest llibre que es convertirà en una guia imprescindible per ajudar a pares i mares a entendre millor als seus fills, a cuidar-se de la seva salut mental i a fomentar la seva felicitat. El que, sempre, busquen tots els pares" afirma la psiquiatra Marian Rojas.